"La Ferrandina i la Isla Bella": Les illes que batejà l'almirall Colom "A la portada podem llegir que aquesta edició és una “Reproducción del texto original español impreso en Barcelona (Pedro Posa, 1493)”. L'edició del llibre de Sanz és del 1962. I ens hem de preguntar que si no trobem aquests mateixos noms en d'altres reproduccions potser sigui perquè les demés versions amb els noms canviats d'aquestes illes foren altres reproduccions posteriors que es van fer en castellà impreses en altres ciutats amb una voluntat toponímica castellanitzadora evident." Article de n'Eva Sans (.htm)
La cartografia també és per a (fer) la guerra (El mapa Ortelià del Regne de València. 1584) "El llibre d’Yves Lacoste (1976) va popularitzar l’eslògan “La géographie, ça sert d’abord à faire la guerre”, aquells anys que més aviat se’ns predicava fer l’amor. Tenint en compte que un geògraf, segles enrere, era un mapista –un pintor de la terra–, els lectors em permetran estrafer la dita, canviant o traduint al llenguatge actual: la cartografia també serveix per a fer la guerra. Això ve a tomb davant les poques dades que tenim sobre l’origen i la motivació del primer mapa imprès conegut del País Valencià i les possibles circumstàncies del seu aixecament." Article d'en Vicens M. Rosselló i Verger (Catedràtic de geografia, Universitat de valència) (.pdf)
Cristóbal Colón y el catalán "La introducción, transcripción y notas han sido realizadas por Consuelo Varela, que, por cierto, ha falseado el original Almirant cambiándolo por Almirante, hecho que pone en evidencia lo poco que podemos fiarnos de algunos historiadores que, como es bien sabido, tratan de convencer con falsos planteamientos, sin sentir escrúpulos por utilizar tan reprobables mutilaciones." Article d'en Gabriel Verd (.pdf)
Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499): Una traducció catalana desconeguda del Lieber de Homine (Il Perché) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità "El llibre incunable que porta per títol Quesits i que, segons l’encapçalament de l’única edició, impresa a Barcelona pel prevere Pere Posa, seria obra de «mestre Albert Gran», és un gran desconegut per a la història de la cultura catalana i, sobretot, per a la història de la ciència, inclosos els qui han estudiat i editat l’obra original italiana de la qual en realitat prové." Antonia Carré Pons, nascuda a Terrassa (Barcelona) és medievalista especialitzada en literatura catalana, consultora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora vinculada amb la Universitat de Barcelona (UB). Forma part del centre de Documentació Ramon Llull de la UB. És col·laboradora de l'Avui i de Catalunya Ràdio.Lluís Cifuentes i Comamala és professor agregat a la Universitat de Barcelona des de 2007. Llicenciat en Geografia i Història (Història medieval) per la Universitat de València (1987) i doctor en filosofia i lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993). Articles de n'Antònia Carré i d'en Lluís Cifuentes. (.pdf)
Conferència: "El perquè dels noms en català al Quixot", per en Lluís Mandado "El passat dimarts dia 10 de març, el Cercle Català d'Història va organitzar una conferència a la seu del Centre Comarcal Lleidatà, en la que el nostre col·laborador en Lluís Mandado i Rosell, ens va parlar especialment del Quixot. Aquesta conferència va dur per títol: "El perquè dels noms en català al Quixot". En aquest acte vam poder conèixer una mica millor, els treballs que en Lluís, està duent a terme al voltant de la considerada, "més gran obra escrita en castellà, mai", i dels que heu pogut tenir un tast en forma de petits articles les darreres 16 setmanes." Article d'en Joaquim Ullan.
Reviu la Història 200 anys dels Setges Napoleònics a Girona Video de presentació dels actes de commemoració del bicentenari dels Setges de Girona en el marc de la Guerra del Francès. Gaudiu de visites guiades teatralitzades, exposicions, conferències, etc.
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Geografia Política Protoespanyola Part 3 - Elements fixes als mapes peninsulars "Els portolans fets als segles XV i començaments del XVI, quan dibuixen la península, tots són molt semblants. Són com un decorat de teatre amb elements fixes. Senyeres a Barcelona i València. La bandera de la petxina del pelegrí a Santiago de Compostel·la, com si en volgués assenyalar la importància que tingué en la coronació de molts dels reis àstur galaic lleonesos. Uns altres element obligats són els rius que envolten la vinyeta de Serra Nevada amb el Castell del Segura al capdamunt i Sevilla a l’esquerra del Guadalquivir, com si tot el decorat estigués focalitzat cap a Granada." Article d'en Jordi Grau. (.pps)