Envia a un amic

Repressió a la Generalitat

» Editorial

Entrada a Barcelona de les tropes franquistes

  «Sud d’Europa, any 17 del s. XXI. Les forces d’ocupació es disposen a reprimir els atacs democràtics dels rebels mentre, aquests darrers, centren la seva defensa en el suport que el poble els hi pugui donar.»

  Això, que podria semblar ciència-ficció, no és més que la pura realitat. El dijous vinent, dia 21 de desembre, en data imposada per la UE, el Principat escollirà els seus representants al Parlament i ho farà en una situació d’absoluta anormalitat. Aquesta ha estat la solució d’una moribunda Unió Europea, que no ha trobat altra sortida a fi d’evitar trobar-se amb un escenari de morts civils al carrer. I dic morts perquè és així ho han denunciat diversos líders polítics catalans que van patir tals amenaces en cas de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya, i que alhora i de manera indirecta, va ser insinuat per diversos càrrecs espanyols en algunes d’aquestes aparicions memorables que realitzen sovint davant les seves poc il·lustrades hosts.

  Amb l’ocupació il·lícita de la Generalitat de Catalunya per part del govern central, l’empresonament de part del govern català i dels principals líders dels moviments sobiranistes, l’exili del President de la Generalitat i de diversos Consellers, l’aplicació de manera arbitrària del dret per part dels jutges i sense respectar les garanties processals dels acusats, amb la població estomacada, trepitjada, menystinguda i tractada de nazi, excloent, radical, violenta i no sé pas quantes coses més, i amb una llarga llista de vergonyants imposicions més realitzades per la força per part de l’Estat Espanyol, és com aquest poble català, acudirà el dijous vinent a votar.

  Per si això no fos poc, tots els mitjans de comunicació controlats per l’aparell de l’Estat, la impossibilitat de què el bloc sobiranista pugui fer una campanya amb les mínimes condicions i amb igualtat d’oportunitats, amb periodistes denunciats per simplement, donar la seva opinió, els Mossos d'Esquadra humiliats per haver deixat en ridícul a altres cossos de l’Estat i als seus líders polítics, i fins i tot, arribant a la paranoia, de prohibir tot allò, que sigui de color groc, fins i tot, l’estel d’un arbre de Nadal. Absolutament de frenopàtic.

  Per si de cas, ja ens ha confirmat en Josep Borrell, que caldrà «desinfectar» la societat catalana de tot allò, relacionat amb el sobiranisme, i alhora la menuda (de proporció) vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaria, després d’un frondós dinar segurament ben regat, què el responsable de «decapitar» els principals partits polítics opositors, ha estat el PP i concretament Mariano Rajoy, el líder del partit més corrupte de tota Europa i president del govern d’un Estat, que després de Cambodja, és el que més desapareguts del món té encara, a les cunetes de les seves carreteres. Tot un exemple per als més joves.

  El següent episodi de la història, el tenen molt clar. Amb un quadripartit format per PP, C’s, PSC i P’s, controlarien la Generalitat, és a dir, la tornarien a ocupar per governar un poble que no els vol. Tornaria la repressió del poder contra el poble.

  Aquesta no ha estat la primera vegada al llarg de la història que la Generalitat ha hagut de lluitar contra tot tipus de repressions. De fet, curiosament, la institució va ser creada l’any 1359 pel rei català, Pere III el Cerimoniós, precisament durant una guerra contra Castella. Anys més tard, el 1569, oficials del rei Felip II (Felip I de Catalunya), van ocupar el Palau de la Generalitat i empresonar bona part dels Consellers a causa de la multa que aquests van imposar a la Santa Inquisició, pels abusos d’aquesta. En 1585, la generalitat va descobrir que les actes que van rebre de Madrid, relatives a les darreres Corts Generals celebrades a Montsó, havien estat manipulades, provocant les queixes i accions posteriors, un altre episodi de repressió que va acabar amb el president català a l’exili. El 1640 esclatava la Guerra dels Segadors, propiciada altra vegada pel no respecte per part del monarca de les constitucions i dels drets dels catalans, i amb això, una cruenta guerra que durà més d’una dècada. Acabada aquesta, la Generalitat va aconseguir resistir, però feia més d’un segle i mig que Castella tenia posat l’ull en ella, conscient que per conquerir Catalunya, calia dominar Barcelona i en especial, la seu del govern català. Això ho van aconseguir, no cal recordar-ho, el 1714 i especialment amb el tractat de Nova Planta, que eliminava tot rastre de les nostres històriques institucions. Institucions que un dia van produir, les constitucions més avançades de la seva època segons molts historiadors europeus.

  La part més moderna d’aquesta història, la que va des de la restauració de la generalitat ja al primer terç del s. XX, la posterior mort misteriosa del President Macià, les detencions del Govern de Companys i del posterior afusellament del mateix president, el llarg exili dels que van quedar, i fins a la tornada d’aquesta suposada democràcia a finals dels anys 70, la deixarem per una altra ocasió.

  Avui, ja a les portes de l’any 18 del s. XXI, l’«Estrella de la Mort» torna a atacar de nou. Ho fa amb tots els tentacles de qui es creu amb el dret i la força del més fort, o com a mínim, millor armat. Després de tants anys, encara no han entès res. Ells són un Estat, però nosaltres som una Nació. Contra això no tenen armes efectives. Espanya com a Estat, fa molt que va començar la seva decadència i desintegració, però ells encara no ho saben, i Catalunya va camí no solament de la seva llibertat sinó també, de guanyar-se l’admiració de tothom. Quina gran diferència.

  Per cert, una recomanació. Llegeixin, «La Matemàtica de la Història», d’Alexandre Deulofeu, un figuerenc que durant molts anys va ser pres per boig. Ara, comencem a entendre que era un altre geni català. En la seva obra trobaran moltes respostes.

  Salut, república i llibertat pels presos polítics catalans.

CCH