Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Hemeroteca

» Setmana del 02/03/10 al 08/03/10

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

Refranyer

"Qui per mar no s'aventura no troba ventura"

Cal saber

Ànec amb taronja i els Borja
"El fet de cuinar la carn i,particularment l' ànec, amb cítrics com la taronja, segons diversos documents de l'Edat Mitjana i del Renaixement, podria atribuir-se als catalans,com ja hem escrit abans: és a dir, a catalans, valencians i balears. Tenim, particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi, humanista del segle XV conegut com Platina, un alt funcionari papal- de l' època de al Roma dels Borja- que va escriure el manual De honesta voluptate et valetudine, i in fa referència als refinaments de la cuina catalana, i, en particular, als rostits amb taronja a la catalana."." Article d'en Jaume Fàbrega i Colom.    (.htm)

La marina catalana

L’arxiu de la casa ducal de Medinaceli a Catalunya durant la guerra del francés
"Un dels arxius més importants de la península, i alhora del món occidental, -segons fou reconegut en el VI Congrés Internacional de Diplomàtica, celebrat a Munich el 1984-, és el de la Casa Ducal de Medinaceli. Arxiu format no tan sols pels documents dels estats castellans, sinó també pels relatius a la noblesa catalana, com són els de les cases de Segorb i Cardona." Article de n'Alba Vallés i Formosa.    (.pdf)

Tots els camins duen a Roma
"Carreras Valls no s’entén sobre els dits testimonis, però en canvi, ho fa un xic sobre Miquel Bonany, de qui diu que era un home cèlebre al seu temps i que l’any 1478 havia estat designat procurador general de Roderic de Borja, bisbe de Barcelona i futur papa Alexandre VI. Això no és pas gaire, però és suficient amb l’ajuda d’unes noves dades, per poder identificar poc o molt aquells dos testimonis, i alhora per establir unes relacions entre certs fets o persones que ens emmenen cap a temes colombins." Article d'en Caius Parellada.    (.pdf)

Catalunya i la monarquia hispànica en temps de Felip II príncep
"L'autor analitza les relacions i l'articulació político-constitucional entre Catalunya i la Monarquia Hispanica dels Austries en les dècades centrals del segle XVI a partir de quatre eixos principals: les tensions derivades de la superposició entre les institucions reials i les pròpies de la formació històrica catalana; la política mediterrània de la Monarquia dels Austries i la seva trascendència en l'economia i societat catalanes; les repercusions de les guerres franco-espanyoles al Rosselló; i, finalment, la incidència dels desenvolupaments ideològics en les tensions integradores i disgregadores que patí la Monarquia Hispànica." Article de n'Antoni Simon i Tarrés.    (.pdf)

Tres cartoteques catalanes
"Les cartoteques en tant que centre de documentació especialitzat, presten un servei al món de la investigació i de la recerca que des d'aquest article intentarem posar de manifest. I ho farem donant raó de tres centres d'aquest tipus hubicats a Catalunya triats per la seva significació, història i les característiques dels seus fons: la cartoteca de la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC), la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)." Article de na Montserrat Galera en Pau Alegre i na Concepció Isern.    (.pdf)

Especial

Imago Mundi et Trasovaris, Cartografía barroca
"Són imatges de la cartografia barroca, què presentan aspectes de la retòrica de la ciència i de l'imaginari del segle XVII. Les il·lustracions pertanyien a mapes i atles d'Ortelius (segle XVI), i Hondius, Jansonius i Blaeu (s. XVII). Hi ha dos punts de vista en les imatges, la del món, i la d'una petita localitat saragossana, Trasobares ("Trosovaris"), què figura en els mapes del Renaixement i del Barroc, perquè en ell es va construir un monestir benedictí, en el segle XII."




 

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

Cal saber

1493: Jaume Ferrer de Blanes
"El cartògraf i cosmògraf Jaume Ferrer (Vidreres, 1445-Blanes - 1523), conegut coma Jaume Ferrer de Blanes, va marxar als 13 anys, a Nàpols, que funcionava com a capital de fet de la Confederació catalano-aragonesa. Fins 1480, va treballar al servei del rei de Nàpols, Ferran I, a la Tresoreria Reial i en temes de comerç marítim, navegació i cartografia. Retornat al seu país natal, Jaume Ferrer es va intal·lar a la vila marinera de Blanes, des d’on va seguir en contacte amb la Corona." Article d'en Francesc Roca.    (.htm)


Hemeroteca / Darreres novetats

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa