Ànec amb taronja i els Borja "El fet de cuinar la carn i,particularment l' ànec, amb cítrics com la taronja, segons diversos documents de l'Edat Mitjana i del Renaixement, podria atribuir-se als catalans,com ja hem escrit abans: és a dir, a catalans, valencians i balears. Tenim, particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi, humanista del segle XV conegut com Platina, un alt funcionari papal- de l' època de al Roma dels Borja- que va escriure el manual De honesta voluptate et valetudine, i in fa referència als refinaments de la cuina catalana, i, en particular, als rostits amb taronja a la catalana."." Article d'en Jaume Fàbrega i Colom. (.htm)
L’arxiu de la casa ducal de Medinaceli a Catalunya durant la guerra del francés "Un dels arxius més importants de la península, i alhora del món occidental, -segons fou reconegut en el VI Congrés Internacional de Diplomàtica, celebrat a Munich el 1984-, és el de la Casa Ducal de Medinaceli. Arxiu format no tan sols pels documents dels estats castellans, sinó també pels relatius a la noblesa catalana, com són els de les cases de Segorb i Cardona." Article de n'Alba Vallés i Formosa. (.pdf)
Tots els camins duen a Roma "Carreras Valls no s’entén sobre els dits testimonis, però en canvi, ho fa un xic sobre Miquel Bonany, de qui diu que era un home cèlebre al seu temps i que l’any 1478 havia estat designat procurador general de Roderic de Borja, bisbe de Barcelona i futur papa Alexandre VI. Això no és pas gaire, però és suficient amb l’ajuda d’unes noves dades, per poder identificar poc o molt aquells dos testimonis, i alhora per establir unes relacions entre certs fets o persones que ens emmenen cap a temes colombins." Article d'en Caius Parellada. (.pdf)
Catalunya i la monarquia hispànica en temps de Felip II príncep "L'autor analitza les relacions i l'articulació político-constitucional entre Catalunya i la Monarquia Hispanica dels Austries en les dècades centrals del segle XVI a partir de quatre eixos principals: les tensions derivades de la superposició entre les institucions reials i les pròpies de la formació històrica catalana; la política mediterrània de la Monarquia dels Austries i la seva trascendència en l'economia i societat catalanes; les repercusions de les guerres franco-espanyoles al Rosselló; i, finalment, la incidència dels desenvolupaments ideològics en les tensions integradores i disgregadores que patí la Monarquia Hispànica." Article de n'Antoni Simon i Tarrés. (.pdf)
Tres cartoteques catalanes "Les cartoteques en tant que centre de documentació especialitzat, presten un servei al món de la investigació i de la recerca que des d'aquest article intentarem posar de manifest. I ho farem donant raó de tres centres d'aquest tipus hubicats a Catalunya triats per la seva significació, història i les característiques dels seus fons: la cartoteca de la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC), la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)." Article de na Montserrat Galera en Pau Alegre i na Concepció Isern. (.pdf)
Especial
Imago Mundi et Trasovaris, Cartografía barroca "Són imatges de la cartografia barroca, què presentan aspectes de la retòrica de la ciència i de l'imaginari del segle XVII. Les il·lustracions pertanyien a mapes i atles d'Ortelius (segle XVI), i Hondius, Jansonius i Blaeu (s. XVII). Hi ha dos punts de vista en les imatges, la del món, i la d'una petita localitat saragossana, Trasobares ("Trosovaris"), què figura en els mapes del Renaixement i del Barroc, perquè en ell es va construir un monestir benedictí, en el segle XII."
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
1493: Jaume Ferrer de Blanes "El cartògraf i cosmògraf Jaume Ferrer (Vidreres, 1445-Blanes - 1523), conegut coma Jaume Ferrer de Blanes, va marxar als 13 anys, a Nàpols, que funcionava com a capital de fet de la Confederació catalano-aragonesa. Fins 1480, va treballar al servei del rei de Nàpols, Ferran I, a la Tresoreria Reial i en temes de comerç marítim, navegació i cartografia. Retornat al seu país natal, Jaume Ferrer es va intal·lar a la vila marinera de Blanes, des d’on va seguir en contacte amb la Corona." Article d'en Francesc Roca. (.htm)