Envia a un amic

1697: L' Acadèmia de Matemàtiques

» Cal saber

  Seguint el model de l'Acadèmia Militar de Brussel·les, i vist el baix rendiment d'un centre similar ubicat a Madrid, la corona espanyola –els Àustries– va decidir obrir a Barcelona l'Acadèmia Militar de Matemàtiques. És a dir, l'escola d'enginyeria i arquitectura militar (i civil) que, al segle XVIII, es convertiria en la punta de la formació tecnològica de tot l'Imperi hispànic. Tancada el 1705, va ésser reoberta el 1720, per la nova monarquia absoluta, la dels Borbons, ara a la nova Ciutadella militar projectada per l'enginyer militar Pròsper Van Verboom, i construïda, en part, al damunt del barri de Ribera. De l'Acadèmia en sortirien molts dels tècnics que projectarien algunes de les grans fortaleses de l'època (per exemple, el castell de Sant Ferran de Figueres, construït entre 1753 i 1766, que, ocupant 35 hectàrees, és el més gran d'Europa), però, també, algunes de les peces bàsiques de la modernització de la societat catalana (i d'algunes societats americanes). Per exemple: a) la projectació i l'inici de la construcció de les tres grans carreteres que s'originen a Barcelona, b) els projectes de canals a l'Ebre, al Segre, i alTer, c) les ciutats de nova planta, a la costa, pensant en el comerç transoceànic: la Barceloneta, Salou, el Port o Vila Baixa de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Poble Nou de Mar de València i Nova Tabarca. O, al Perú i Xile, les obres públiques (i una nova ciutat) de Carles de Berenguer, a Mèxic (i Califòrnia), els treballs de Miquel de Constançò, a Cartagena d'Índies, els d'Ignasi Sala (autor també de la fàbrica de tabacs de Sevilla).

Bibliografia:

Per saber-ne més: La Academia de Matemáticas. Barcelona, Ministeri de Defensa, 2004.

Francesc Roca
historiacatalunya@accat.org
(Publicat al diari de difusió gratuita '20 Minutos', del passat 7 de abril de 2005)