Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

La societat catalana en els segles XIII i XIV

» Cal saber

  Durant l’edat mitjana la societat estamental va ser el tipus predominant. Jurídicament es dividia en dos grups socials: els privilegiats i els no privilegiats. La pertinença a un grup o a un altre no es devia a criteris econòmics, com en una societat capitalista de classes, sinó a l’origen o naixement.

  El grup dels privilegiats era format per la noblesa i l’Església. Els seus integrants no pagaven impostos i només podien ser jutjats per membres del seu mateix estament.

  Els no privilegiats o Tercer Estat el formaven els burgesos, els menestrals i els camperols. Constituïen el grup més nombrós de la societat i, a diferència dels privilegiats, havien de pagar impostos.

  En aquest marc, la societat catalana presenta en aquest període com a principal característica la puixança de la burgesia mercantil, ja que les transformacions econòmiques experimentades a partir dels segles XI i XII van propiciar l’ascens social dels grups urbans.

  La noblesa, en el cim de la societat estamental, constituïa una minoria rica i poderosa que detentava considerables parcel·les de poder polític. La seva principal font de riquesa era la terra i les rendes que se’n derivaven d’aquesta, a més de l’explotació, en alguns casos, de mines i salines.

  Els nobles no formaven un grup homogeni, sinó que hi persistien les grans diferències entre l’alta noblesa, integrada per les famílies comtals i vescomtals, i els cavallers, membres de la petita noblesa que en alguns casos tenien un nivell de vida equiparable al dels pagesos benestants.

  L’Església formava un bloc homogeni des del punt de vista ideològic, però amb grans diferències econòmiques.

  Així, les jerarquies eclesiàstiques (cardenals, arquebisbes, bisbes) posseïen un alt poder material i econòmic, fins al punt que el papa Bonifaci VIII va autoritzar a Jaume II a cobrar una desena part dels ingressos del clergat per tal de finançar les seves campanyes contra els sarraïns. Per contra, el baix clergat (sacerdots, monjos) tenia un nivell de vida similar al de la pagesia.

  L’origen social de la clerecia també era diferent. D’aquesta manera, mentre els membres de la jerarquia provenien de l’alta noblesa o de la família reial, els sacerdots i monjos eren d’origen humil i rural.

  La pagesia continuava sent l’estament més nombrós de la societat, malgrat els canvis econòmics esdevinguts des del segle XII. La seva situació va continuar sent precària, especialment a la Catalunya Vella, on, des de l’aparició de la pesta negra, va incrementar-se el seu procés de vinculació a la terra.

  Els habitants de les ciutats constituïen un grup heterogeni i difícil de delimitar. Bàsicament l’integraven tres sectors: els ciutadans honrats o patriciat (mà major), els mercaders (mà mitjana), i els menestrals o poble menor (mà menor).

  El patriciat urbà el constituïa una oligarquia mercantil i financera que, en el cas de Barcelona, ha estat quantificada en 100 individus dels 40.000 habitants que tenia la ciutat en la segona meitat del segle XIV. El seu origen era divers. S’hi podien trobar des d’antics mercaders enriquits fins a exfuncionaris reials, rendistes o membres de la petita noblesa establerts a la ciutat. El seu poder econòmic i la seva influència els va permetre monopolitzar els governs municipals i la representació del braç reial a les Corts, des d’on defensaven els seus interessos.

  Els mercaders formaven també un grup reduït, encara que no tant com l’anterior, i econòmicament poderós. En les seves files es trobaven grans empresaris, armadors de naus i grans comerciants de rutes marítimes i, malgrat tenir menys consideració social que el patriarcat, de vegades posseïen un nivell de riquesa similar.

  El poble menut representava aproximadament un 80% de la població urbana. Es trobava integra per: artesans o menestrals (mà menor), organitzats en gremis a partir del segle XIV; treballadors no especialitzats, com els bracers; i els esclaus i captaires.

  Malgrat el volum d’habitants que suposava, el poble menut estava escassament representat en els governs municipals, per la qual cosa entre els anys 1350 i 1450 va lluitar per trencar el monopoli del patriciat, aliant-se circumstancialment amb els mercaders.

  A les ciutats catalanes hi havia, també, una important minoria jueva. Concentrada en barris propis (calls), els jueus es dedicaven en tasques financeres, comercials i professionals (juristes, metges).

  

Publicat al Bloc "Ciències Socials en Xarxa"
Veure original

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa