Envia a un amic

  Es diu que la dieta o alimentació mediterrània té milers d'anys- cosa ben discutible, si pensem en productes de capital importància en aquesta cuina, com el tomàquet, el pebrot, el fesol i la patata,són un regal d' Amèrica-. És evident , doncs, la cuina catalana actual és impensable sense aquesta aportació del Nou Món.

  D'altra banda, alguns d' aquests productes, tal com podem constatar en els receptaris antics, són d'introducció relativament recent. El pa sucat amb tomata, per exemple data del segle XIX. Si bé ja en documents dels segle XVIII, potser del XVII, hi apareix l' ús més o menys escadusser dels fesols, el tomàquet, el pebrot o la patata, la seva generalització podem dir que no es realitza fins a mitjan del segle XIX. Per tant,el que entenem per cuina tradicional catalana- o mediterrània- té, certament, un origen relativament modern:es forma entre la segona meitat del XVIII i la primera del XIX.

  Els productes americans revolucionen, certament, la cuina. De totes maneres, la seva acceptació fou, en general, força lenta, i necessità , fins i tot de 200 a 300 i més anys de recorregut.

  El primer producte d’ Amèrica acceptat- i amb proves documentals del seu consum ja en el segle XVI, a Itàlia- és el gall dindi: es tracta, però, de banquets aristocràtics, ja que les classes dominants, com sempre, han estat esnobs i, per tant, s’ han inclinat per la novetat- i més en aquest cas, tractant-se d’ una au, carn que a l`època era la de més altra consideració social-. La resta de primeres matèries- sobretot els vegetals feculents, com les patates, els fesos o el blat de moro, segons la contrada, entraren primer a les zones més deprimides i escasses en recursos alimentaris, com són les zones de muntanya o les illes.

  De la major part d’ ells n’ hi ha constància ja des dels primers viatges de Colom o del seu cultiu a Sevilla- “Porta d’ Or” dels productes americans, els quals, a causa del clima, s’ hi varen poder aclimatar bé-, i ciutat de la Corona de Castella que en tenia el monopoli. Amb tot, alguns productes americans arribaren per primer cop a Catalunya, sobretot a partir del segon viatge de Cristòfol Colom.

  Les hortalisses americanes més presents en la nostra cuina són:bitxo,blat de moro (farro), carbasses i carbassons (si bé n’ hi havia d’ autòctons), moniato,mongeta,nyàmera,patata,pebrot. Pel que fa a les fruites i espècies, cal esmentar: alvocat, alquequengi o fisalis, cacau,cacauet,mandioca,o iuca,mango,pinya,vainilla,xirimoia, xocolata.

  Apareixen, doncs, nous aliments, però també nous colors. Per exemple, el vermell dels pebrots i els tomàquets era una cosa insòlita i mai vista. La cuina també es revoluciona visualment.

  Quant a les carns, a més de l´esmentat gall dindi, hi hem d’ afegir l’ànec mut. I si bé no procedeix d’ Amèrica- o si més no parcialment, de Terranova-, hi hem d’ afegir el bacallà i els seus derivats- tripes de bacallà, peixopalo-, que arriben també al segle XVI.

  Així doncs, el llegat d’ Amèrica forma part inextricable de l´actual cuina catalana, sigui tradicional o d’ autor. Una cuina basada en una revolució dels sabors i dels colors, gràcies als viatges de Colom.

  Us proposem un menú amb plats medievals, que no inclouen cap producte americà, i d’ altres de més evolucionats que ja els inclouen. Comprovarem que d’ aquesta síntesi en neix unes de les cuines més suggestives de la Mediterrània.

Textos i receptes: Jaume Fàbrega