Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  Projecte Homenatge

La preparació de l'acte
Introducció
Fonaments
Programa
Com arribar-hi
Adhesions
El resultat
Crònica
Premsa/Ràdio
El Port de Pals
Vídeos
Fotografies
Protagonistes
La gravació
El reportatge
Presentació del DVD
Altres edicions
2009 - 2a edició
2010 - 3a edició
 
Tornar al menú principal
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Fonaments

» Recull imprescindible d'articles

  Gràcies a una tradició historiogràfica catalana que es remunta a més d'un segle, podem dir a hores d'ara que el conjunt del panorama historiogràfic internacional dona com a fet més versemblant la catalanitat de Cristòfor Colom davant d'una antiga opció italianista que ja pràcticament és descartada.

  Aquest canvi en la dinàmica històriogràfica hem d'agraïr-la a historiadors i investigadors com Luís Ulloa, Català i Roca, Mitjana de las Doblas, Caius Parellada, Ferran Soldevila, Teresa Baqué, Jordi Bilbeny i molts d'altres.

  Tot i això, la discontinuitat en els treballs de la nostra historiografia motivats per les diverses guerres, dictadures i repressions d'aquest darrers 150 anys així com la tasca realitzada en la direcció contrària per determinats centres de pensament de l'estat, han fet que a hores d'ara la demostració de la Catalanitat de tota la descoberta i conquesta d'Amèrica encara estigui en un estat prou inicial tot i que el procés és ja irreversible. Cal entendre que hem patit una continua deformació de la història iniciada amb el regnat de Felip I de Catalunya ( Felip II de Castella ), el qual s'embarcà en un procés que consistí en convertir un àmbit geogràfic en un àmbit polític.

  Tot aquest procés obviament necessità de la creació d'un imaginari històric propi i això passa per la desnaturalització i apropiació de l'imaginari dels estats que formaren aquesta Espanya.

  Avui en dia, gràcies a la disponibilitat dels arxius per consulta pública, a una facilitat d'accés a documents ja sigui de manera presencial o virtual, gràcies a les noves tecnologies i a la possibilitat del treball en xarxa amb persones que poden estar disperses arreu del món, ha obert un ventall excepcional d'investigació impensable fa vint anys. Aquest fet unit a un retorn per part dels investigadors a les fonts documentals fa que entitats com el Cerle Català d'Història faci passes gegantines en la resolució d'aquestes tergiversacions històriques i en la difusió de la història que ens pertany.

Documents relacionats:

Power-points:






RECOMANEM PER SABER MÉS SOBRE CRISTÒFOR COLOM:

Llibres

Articles


CRISTÒFOL COLOM FOU CATALÀ. La veritable gènesi del descobriment

  Lluís Ulloa

  Llibreria Catalònia, Barcelona

  Ja en els anys 20 del segle passat el peruà Lluís Ulloa, que havia estat Director de la Biblioteca Nacional de Lima, se'n va adonar del fet que anuncia el títol. Què li va cridar l'atenció que no li encaixava ?


NOVES PROVES DE LA CATALANITAT DE COLOM. Les grans falsedats de la tesi genovesa

  Lluís Ulloa

  Llibreria Oriental-Americana. Maissonneuve Frères, Paris 1927

  Continuació del llibre anterior, on es completa la tesi amb noves aportacions i estudis, i que va haver de ser publicat a París gràcies a l'amor que ens tenia als catalans el Sr. Miguel Primo de Rivera.


CATALUNYA DESCOBRIDORA D'AMÈRICA. La Pre-Descoberta i els Catalans JOAN CABOT i CRISTÒFOL COLOM

  R. Carreras Valls

  Impremta Altés, Barcelona

  Pels anys 30 del segle passat el Sr. Carreras Valls extén les proves de catalanitat no sols al Descobridor, sinó a un altre 'italià' explorador del Nou Món, el 'venecià' Caboto, fent més evident les manipulacions que hi ha hagut sobre la Descoberta i Conquesta d'Amèrica.


El Català XPO FERENS COLOM DE TERRA RUBRA descobridor d'Amèrica

  R. Carreras Valls

  Barcelona, 1930

  Continuació de l'anterior. Veiem també en aquest autor com l'abundància de proves i evidències són prou nombroses com perquè un sol llibre no sigui suficient.


A LA RECERCA D'UNA HISTÒRIA AMAGADA. Colom, Catalunya i la Descoberta

  Joaquim Arenas i Sampera

  La Llar del Llibre, Barcelona

  Han passat més de 50 anys perquè s'hagin donat les condicions de seguir estudiant el tema, gràcies a un altre amic de Catalunya i dels catalans que volia continuar tenint-nos esborrats del mapa i de la història. L'autor ens evidencia les ocultacions que se'ns han fet de la relació entre Catalunya i la Descoberta d'Amèrica i el propi Descobridor.


COLOM VENÇ COLOMBO. La Vera naturalesa catalana del Descobridor del Nou Món

  Caius Parellada i Cardellach

  (c) Caius Parellada i Cardellach, Barcelona 1986

  Imprès per Aleu & Domingo, S.L.

  Dipòsit Legal B. 24.717-1985

  Llibre on es veu que el Descobridor d'Amèrica, el que sempre ens han dit que era un llaner genovès, plebeu i gairebé analfabet, era en realitat un noble, emparentat amb poderoses famílies catalanes, cartògraf, i que escrivia el castellà amb catalanismes.


CRISTÒFOL COLOM I CATALUNYA: Una relació indefugible

  Caius Parellada i Cardellach

  La Llar del Llibre, S.A., Barcelona 1992

  ISBN. 84-7279-494-6

  On l'autor amplia amb noves dades, informacions i evidències la naturalesa catalana del Descobridor d'Amèrica, fent inversemblant la possibilitat d'un Descobridor genovès. La seva biblioteca, les seves relacions, la toponímia del Descobridor al Nou Món i molts altres fets així ho demostren.


CRISTÓBAL COLÓN, CATALANOPARLANTE. Castellano, portugués, genovés e italiano, descartados como lenguas maternas del descobridor d'Amèrica

  Nito Verdera

  Editorial Mediterrània-Eivissa, Eivissa 1994. Colección Mediterànea Amèrica

  ISBN: 84-87883-36-2

  No és sorprenent que un genovès no parli gens de ligur ni d'italià i que aquestes llengües no apareguin de cap manera en els seus escrits ? En canvi surten abundantíssims i més que evidents catalanismes i catalanades que no deixen indiferent al lector.


CRISTÒFOL COLOM, CATALÀ. (com parlava Cristòfor Colom ?)

  Josep Maria Castellnou

  La Llar del Llibre, S.A., Barcelona, 1989

  ISBN: 84-7279-385-0

  Com és possible que algú del nivell de l'eminent filòleg Ramón Menéndez Pidal mentís com va mentir utilitzant textos manipulats per demostrar que en Colom usava portuguessismes en el seu castellà ? Ho sabia o no ho sabia que estaven manipulats ? És molt greu sigui quina sigui la resposta. L'autor posa en evidència que el català era l'autèntica llengua materna del Descobridor.


CATALUNYA, LA NACIÓ DESCOBRIDORA D'AMÈRICA

  Josep Maria Ortadó i Maymó

  Un altre autor arriba a les mateixes conclusions que els altres i també demostra que fórem els catalans qui descobrírem el Nou Món.


¿ELS PRIMERS MISSIONERS D'AMÈRICA FOREN CATALANS?

  Pere Català i Roca

  Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història

  Sabíeu que els primers missioners d'Amèrica foren majoritàriament antics frares de Montserrat ?


UN CORSARI ANOMENAT COLOM

  Pere Català i Roca

  Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història

  Acabada la Guerra Civil catalana del 1462-72 entre Joan II i la Generalitat aparegué un corsari anomenat Colom que feia la guerra contra els enemics de Catalunya i contra les partidaris de Joan II. El lector veurà com encaixa amb qui fou el Descobridor.


QUATRE GERMANS COLOM, EL 1462

  Pere Català i Roca

  Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història

  L'autor demostra l'existència d'una família noble barcelonina, de gran nivell polític, econòmic, social i cultural, de la qual un dels seus membres encaixa molt més amb el Descobridor que no pas el llaner analfabet i plebeu genovès de la història oficial.


ENTORN DE CRISTÒFOL COLOM

  Pere Català i Roca

  Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història

  Seria normal que un plebeu genovès es mogués per l'entorn social, polític i familiar on es movia el Descobridor d'Amèrica, el de la classe dominant catalana del moment ?


La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla

  Butlletí del Centre d'Estudis Colombins

  Any XI, Núm. 28, Barcelona 2002, p. 14-16.

  Jordi Bilbeny

  Sabíeu que era a Barcelona on en Colom tenia casa seva ? I que la casa on la història oficial diu que hi va morir no fou de la família Colom fins finals del segle XVIII ? Veureu els patètics esforços dels censors en un altre intent d'apartar Catalunya de la Descoberta d'Amèrica.


Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Índies

  Terra Rubra, Any 14, Novembre-Desembre de 2003, Núm. 85, p. 7-16.

  Tarroja de Segarra

  Jordi Bilbeny

  Resulta que era des de Catalunya des d'on Carles I gestionava tots els afers relacionats amb Amèrica. Contràriament al que ens diu la història oficial, que afirma gratuïtament que ho feia des de Castella. Es dedueix que Carles I era Senyor de les Índies perquè era Rei dels Catalans.


Notícia històrica dels catalans que intervingueren en lo descobriment d'Amèrica

  Butlletí del Centre d'Estudis Colombins

  Any XI, Núm. 20, Barcelona 1997, p. 5-7.

  Publicat a Eloqüència Catalana de F.Fayos.

  Imprenta i llibreria Montserrat. Barcelona, 1912.

  A.Aulèstia.

  L'autor, en una data tan primerenca com el 1912 i en un català pre-normatiu destaca ja la presència de catalans a la Descoberta, en contra de la seva suposada absència defensada per la història oficial.


L'origen del mot català "Virrei" i l'ús que Colom en va fer

  Terra Rubra, Any 13, Novembre-Desembre de 2002, Núm. 79, p. 7-16.

  Tarroja de Segarra

  Jordi Bilbeny

  És increïble que encara algú pugui creure que un plebeu genovès conegués, demanés, aconseguís i pogués ostentar un títol com el de Virrei, reservat a l'alta noblesa del Regne d'Aragó i inexistent a Castella.


Cristòfol Colom i la nissaga barcelonina dels Casanova

  Terra Rubra, Any 13, Març-Abril de 2002, Núm. 75, p. 8-14.

  Tarroja de Segarra

  Jordi Bilbeny

  Resulta que el Colom descobridor era parent de la família catalana dels Casanova-Colom, militars, corsaris i navegants. El Cristoforo Colombo genovès no ho era en absolut. Una nova evidència més.


La carta de Colom

  Terra Rubra, Any 6, Maig-Juny de 1995, Núm. 34, p. 5-10.

  Tarroja de Segarra

  Charles J. Merrill

  Traducció de la Ponència del Prof. Charles J. Merrill al Cinquè Simposi Català de Washington, Novembre 1994.

  La primera notícia escrita coneguda a Europa referent a l'existència del Nou Món, la carta que el Descobridor va enviar a Santàngel, Tresorer de la Corona d'Aragó, va ser redactada en català. Així ens ho demostra l'autor junt amb altres evidències de la catalanitat d'en Cristòfol Colom.


La mort de l'Almirall Colom

  Terra Rubra, Any 6, Setembre-Octubre de 1995, Núm. 36, p. 6-9.

  Tarroja de Segarra

  Alba Vallès i Formosa

  Sabíeu que la casa on va morir en Colom segons la història oficial, a la ciutat de Valladolid, no fou de la seva família fins el 1780 ? L'autora també dedueix que l'autèntic lloc de la mort seria la casa que els Colom tenien a Barcelona.


DICTAMEN sobre un autògraf de Johan Colon o Colom, descobert a l'Arxiu de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona

  La Notaria, 12, Barcelona, 1932, p.257-266.

  R. Carreres Valls.

  El Descobridor d'Amèrica es deia Joan Colom i vivia a Barcelona el 1466. Així ho demostra un examen paleogràfic comparant les signatures d'aquest home i de en Colom descobridor.


Els missioners catalans que la censura espanyola esborrà de la història de la Descoberta d'Amèrica

  Terra Rubra, Any 7, Març-Abril de 1996, Núm. 39, p. 5-10.

  Tarroja de Segarra

  Jordi Bilbeny

  Com desapareixen uns monjos de Montserrat el 1492 i apareixen després a les Índies malgrat els esforços de la censura per a ocultar-ho.


Cristòfol Colom i la seva devoció a Santa Maria de la Cinta, de Tortosa

  Butlletí del Centre d'Estudis Colombins

  Any V, Núm. 15-17, Barcelona 1996, p. 10-19.

  Manuel Bestratén

  L'autor demostra que el Descobridor era un devot de la Verge de la Cinta, patrona de Tortosa, a més de destacar-nos altres relacions seves i altres membres de les expedicions a les Índies amb aquesta ciutat, relacions totalment estranyes per a un genovès i per a mariners andalusos.


Vicens Anes Pinson, un corsari de la vila de Pals

  Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural

  Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 19-20.

  Montserrat Rodríguez Fita

  Resulta que part dels companys d'en Colom com ara els germans Pinzón, no eren ni andalusos ni castellans, eren portuguesos residents a Catalunya, especialment l'Empordà, vinguts a lluitar al costat de Pere IV, el Conestable de Portugal, en la Guerra Civil catalana.


La immigració occitana a Catalunya després de la descoberta d'Amèrica

  Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural

  Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 21-22.

  Joan Lladó.

  En els anys dels segles XVI i XVII que la història oficial diu que eren de 'decadència' de Catalunya, són uns anys en que es rep una nombrossíssima immigració occitana que a més no fa augmentar la població. Com pot ser això ? Potser la prosperitat venia d'Amèrica que generava prou activitat com per a necessitar molta mà d'obra, i on anava l'excedent de població.


Cartes de l'Almirall Colom al seu fill Diego

  Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural

  Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 23-24.

  Alba Vallès i Formosa

  L'autora relaciona un Martí de Gamboa, home de confiança d'en Colom amb en Joan de Gamboa, present a Catalunya aquells anys de la Guerra Civil i posteriors, senyor de la vila de Pals, defensor de la fortalesa de Torroella de Montgrí i pare de la primera dona del fill d'en Colom.


El Rei Pere de Portugal ( Pere IV pels catalans ) i la seva influència en el Descobriment d'Amèrica

  Comunicacions III

  XIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó

  Palma de Mallorca, 27 de setembre a 1 d'octubre de 1987

  Institut d'Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1990, p.27-34.

  L'autora demostra que, amb un alt grau de probabilitat, l'herald de Pere IV, el Conestable de Portugal, era en Joan Colom, el Descobridor. Demostra igualment que aquest Rei estava envoltat de persones els cognoms dels quals apareixen en les expedicions colombines.


Colom i l'escola lul·liana de Barcelona

  Terra Rubra, Any 14, Juliol-Agost de 2003, Núm. 83, p. 6-11.

  Tarroja de Segarra

  Alba Vallès i Formosa.

  Algú es pot creure que un genovès analfabet fos un apassionat lector de Ramon Llull, el més alt filòsof europeu de l'Europa Medieval ?


Les "Noves proves de la catalanitat de Colom"

  Revista de Catalunya, Volum VIII, gener-juny de 1928, Núm 48

  Revista de Catalunya, any V, juliol de 1928, Núm 49

  Revista de Catalunya, any V, agost de 1928, Núm 50

  Ferran Soldevila

  Vegeu com algú del prestigi de l'historiador català Ferran Soldevila ja en data tant llunyana tenia prou indicis i evidències com per a publicar en tres articles més proves encara de les que ja havia aportat el Sr. Lluís Ulloa sobre la catalanitat d'en Cristòfol Colom.


Els Colom de Barcelona i el barceloní Cristòfol Colom

  PARATGE

  Quaderns d'estudi de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·logia, núm. 10, 1999, p. 35-52

  Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·logia

  Jordi Bilbeny

  Se'ns mostra com en Cristòfor Colom era natural d'Espanya, súbdit dels Reis Catòlics i alhora estranger a Castella, el qual ens porta a fer-lo natural de la Corona catalano-aragonesa. L'autor l'identifica, amb molt poc marge pel dubte, amb un membre de la família noble barcelonina dels Colom.


Joan de la Cossa i Catalunya

  REVISTA DE CATALUNYA, múm. 170, febrer de 2002, p. 58-81.

  Jordi Bilbeny

  Un dels protagonistes del Descobriment, en Juan de la Cosa, de qui la història oficial no en sap res amb certesa, l'autor ens demostra la seva presència a Catalunya durant la Guerra Civil, amb el nom de Joan de la Cossa, com a capità del Rei Renat d'Anjou. Ens demostra també que fou l'amo de la nau Santa Maria i va fer el primer mapa d'Amèrica seguint l'estil i les normes de l'escola cartogràfica mallorquina.


Cristòfol Colom a Sant Jeroni de la Murtra

  Butlletí del Centre d'Estudis Colombins

  Any II, Núm. 5-6, Barcelona 1er i 2on trimestre 1992, p. 6-12.

  Jaume Aymar i Ragolta

  Hi ha prou indicis com perquè sigui versemblant la hipòtesi de què en la seva vinguda a Barcelona després del primer viatge la primera entrevista que Colom va tenir amb els reis fou al monestir situat prop d'aquesta ciutat de Sant Jeroni de la Murtra junt amb altres actes solemnes entre els que consta, per exemple, el bateig dels indis duts per Colom a la Catedral de Barcelona.


L'origen català de la indústria sucrera americana

  Butlletí del Centre d'Estudis Colombins

  Any XII, Núm. 31, Barcelona setembre 2003, p. 22-29

  Carles Camp Pérez

  L'únic lloc des d'on, de forma versemblant, va poder venir la tecnologia per a produir sucre a les Índies fou València, així ho mostra el vocabulari, la inexistència d'indústria sucrera a Castella i altres raons que l'autor exposa.




 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós