Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Articles i documents

» Esment de l'existència d'un port a la platja de Pals tal i com recull la “ORAE MARITIMAE” i Josep Pla


FONS D' IMATGES FUNDACIÓ JOSEP PLA
EUGENI FORCANO
Josep Pla davant del Mas Llofriu (1967)



  Sempre he pensat que el desconeixement és el pare de la ignorància, i que existeixen dues classe d'ignorància amb dues naturaleses ben diferenciades: Una existeix per no tenir realment possibilitat d'accedir al coneixement de la cosa, l'altra ignorància ve donada quan es pot tenir accés a la informació però no es té interès en conèixer la veritat.

  ( Clara de Sant Jordi )



  Sens dubte, una de les qüestions més controvertides sobre et tema colombí és el lloc de sortida REAL de l'expedició cap a la Descoberta del Nou Món el 03 d'agost del 1492.

  Amb les caravel·les i les embarcacions que degueren acompanyar Cristòfor Colom cap al Nou Món, queden encara molts interrogants i punts foscos per aclarir. El lector i curiós atret pel tema es pregunta qui deu tenir la raó, si la historiografia tradicional que gaudeix de tants segles de vida i per tant “deu ser inquestionable “ o si potser les tesis elaborades per nous investigadors i historiadors poden anar més ben dirigides cap als fets reals.

  Una cosa és inquestionable. La historia d'un fet si es coneix no hauria de tenir interpretacions contradictòries i en canvi les té. I això té la seva explicació. Uns fets són els que hagin succeït i no són cambiables, però és cert que aquests elements s'interpreten i cronistes o historiadors poden versionar-los segons els interessos o no del moment. Són de domini públic les falsificacions de firmes de reis, de testaments, de documentació en vida o post-mortem dels interessats, la desaparició documental, la reelaboració de testaments o escriptures, l'enverinament o assassinat fins i tot per tenir el poder i el domini sobre els demés. S'ha donat entre pobles, nacions i països i cultures i és un fet que forma part intrínseca de la humanitat. Per tant, la falsificació de la història no és un fet extrany. De fet, aquest és un tema encara de màxima actualitat en el dia a dia...



Per tant, com menys ignorants siguem sobre els fets, més garanties tindrem de conèixer la veritat.



  Farem un repàs sobre les diferents aportacions literàries i/o científiques sobre la zona que configura la Platja de Pals per determinar si és possible que hagués existit un port a la platja de Pals, donat que - en principi- no hi ha constància documental coneguda de públic domini que així ho confirmi i aquest és l'argument dels qui neguen la seva possible existència.

  L'ilústradíssim Josep Pla, al seu Volum “ Costa Brava” que podem trobar dins “ Guías de España” d'Ediciones Destino, a cura de Fernando Arroyo Ilera. Barcelona, 1965 . Citem en la llengua original per respecte a l'edició en castellà on a la pàgina 274 sobre la “Orae Maritimae” de Rufus Festus Avienus Pla ens diu:

  Este hombre vivió en el siglo I de nuestra era y puso en versos latinos- los que Schulten y Bosch Gimpera dieron una edición crítica- la descripción contenida en un periplo más antiguo, probablemente fenicio, del siglo VI antes de Jesucristo. [...] En su apasionante estudio el grande y gracioso erudito de la escuela francesa de Atenas demuestra con argumentos de todo orden- topográficos, toponímicos, etimológicos, linguísticos, marítimos y hasta fotográficos que la Odisea es un poema de una absoluta veracidad geográfica.

  Rufus Festus Avienus- o el Navegante a quien transcribe los versos latinos-despúes de haber tocado Barcelona y de haber descrito su puerto y su paisaje de viñas dice:

“ Los indigetas ásperos luego se encuentran
gente dura, gente feroz, a la caza
y a las cuevas apagadas. Entonces la cima de la montaña
adelanta sus espaldas hasta la mar salada.
Aquí estuvo la ciudad de Cypsela;
sólo existe la fama de ella, pués ningún vestigio
de la primera ciudad áspero el suelo conserva.
Se abre allí gran puerto de gran seno
y muy lejos y muy profundamente se interna el mar en la campiña;
después de esto se tiende la ribera Indigética
del Pirineo hasta la saliente punta.
Despúes de ( o fuera de ) la ribera que dijimos se tendian
entre las olas...
y su gemela altura...
Mas entre ellos se extiende anchamente un puerto
en el cual el mar no está sujeto a ningún viento
de tal modo que a lo lejos las rocas adelantadas
cierran su costado y le precaven con su altura;
así que entre las peñas immóvil el agua profunda se esconde;
su superfícies está quieta, el piélago cerrado se aletarga...

  “Una corriente de erudición formada por geógrafos, historiadores y arqueólogos que han estudiado la “Orae Maritimae” de Avieno, parecen estar conformes en afirmar : que los Indigetas son los antiguos ampurdaneses, que la cima de la montaña cuyas espaldas adelantan en el mar ( el Celebandicum) es el Cabo de Bagur; que la ciudad de Cypsela está situada en la playa de Pals, lugar conocido por La Fonollera; el puerto de gran seno és la playa de Pals, afirmación plausible recordando que Torroella de Montgrí era todavía en el siglo XIV puerto de mar; que la montaña Malodes es el actual Cavall Bernat de las Medas y la “gemela “ es el actual Cavall Bernat de Cabo Norfeu; finalmente el lugar entre dos alturas, donde el piélago se aquieta, es el golfo de Rosas resguardado por las alturas de los Pirineos.”

  Per altra banda, Josep Pla que és un gran erudit i coneixedor de les terres Empordaneses ens diu:

  Las “Instrucciones Náuticas” afirman que la Playa de Pals tiene 4 millas. Iniciada a Garbí, en Punta Espinuda, termina en las primeras casas de l'Estartit. Está encarada a este-sudeste, dibujando una línea cóncava muy abierta de una amplitud y de un trazado elegantísimo. En el momento actual no tiene en toda su extensión bajo ni escollo alguno rocoso, pero los viejos pescadores del país recuerdan un arrecife, la Roca de N'Alegret, que estaba situada delante de la Torre de Pals. Este bajo es hoy invisible por encontrarse cegado y cubierto de arena.

  La playa es baja y de profundidades diversas que son de señalamiento incierto. Excepto los días de gran calma, el atraque en la playa es difícil y peligroso. Se ha de ser muy práctico del país para desembarcar en ella sin consecuencias desagradables. El mar y la playa de Pals es muy pescada. La mezcla constante que se establece en ella del agua de mar con las corrientes de agua dulce es propicia a que se mantengan casi todo el año en su litoral anchoas, sardinas, verats,etc... A lo largo de la playa y sobre los bancos submarinos de arena se pueden ver a veces grandes mates de lubinas y llisses tomando el sol amontonadas a flor de agua. También hay lenguados, roms, clavellades y otros pescados de carne fina.

  I afegeix: “ El mar entraba muy adentro del llano de Torroella. “ En lo que va de siglo- escribía el senyor Pella y Forgas en su Historia el año 1883- la playa se ha entrado al mar casi un kilómetro. El mar llegaba a Torroella de Montgrí. Según el Cronicón de Ullà, publicado por Villanueva ( viaje literario, t .XV), los moros mallorquines desembarcaron en la playa de Torroella el año 1178, entraron en el monasterio de Ullà, lo saquearon y regaron la iglesia con sangre, ya que los canónigos fueron algunos degollados y otros llevados como cautivos a Mallorca. En el archivo de la Corona de Aragón se conservan gran cantidad de documentos y de memorias singularmente- órdenes- hoy diríamos conocimientos de embarques, de transporte de cereales y de toda clase de efectos, - que no dejan lugar a dudas sobre la presencia retrospectiva del mar en Torroella de Montgrí.

  Pla també ens explica com a la “Crònica” de Ramón Muntaner es fa esment de com la gent vessada en la mar de la Torre de Pals participen en la conquesta de Mallorca: “Dejadas las aguas de Punta Espinuda se llega, siempre proa a norte a las de la Torre de Pals. De joven, al leer en la “Crónica” de Ramon Muntaner que la gente de la Torre de Pals acudieron en gran número a la conquista de Mallorca y que fueron gentes de este país las que se apoderaron y poblaron la isla de Ibiza. La torre, que ha dado nombre al pueblo, todavía se conserva altiva, dorada, morena y tiene un pino en la parte superior. La Torre de Pals es hoy un simple seña utilizada por pescadores y marineros. Como aglomeración humana la Torre de Pals es un simple recuerdo mencionado en los librotes viejos, inexistente en la memoria popular. “



Eva Sans

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





Barcelona 1713,capital d'un estat
"Barcelona 1713, capital d'un estat" de Jordi Peñarroja
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós