Imaginari català
» Una nació té un imaginari propi.
Una manera d'entendre la història, consisteix a poder tenir un especial acostament al imaginari gràfic i d'aquesta manera, poder tenir mitjançant imatges, una visió de la indumentaria, estris habituals, construccions, i demés aspectes que ens poden permetre la reconstrucció.
Així mateix, l'estudi de les diferents llegendes arreu del país, i les tradiccions culturals rebudes a traves de molt segles d'història, son els que ens han de mostrar el camí cap el ple autoconeixement i reconeixement.
Si aquest imaginari, l'ampliem al món de la pintura amb les evocacions d'artistes com la Rosa Agenjo, o també al món de la recreació teatral amb grups com els Alma Cubrae de banyoles, tindrem una aproximació mes real a la Catalunya històrica, a la de veritat, a la que cal recordar per poder mirar cap al futur.
Unes altres eines molt importants per a la difusió son també, les recreacions històriques en viu, les imatges mitjançant el cinema i les exposicions de material i indumentaria antiga.
La poesia és un altra manera d'evocar la sutiliza del fets, dels personatges; del passat i del futur; de les batalles, de les gestes i de les derrotes. Una manera de veureel món amb l'art de la paraula.
Imaginari gràfic |
|
Amb “L'Imaginari Històric Català”, coneixerem des del rigor de l'estudi i la interpretació d'en Francesc Riart la roba, l'armament o els complements que duien i vestien els diferents grups socials d'aquelles èpoques diferents. Amb ells ens submergirem en el nostre passat històric català el qual ens permetrà passejar tant per l'interior d'una llar íbera com d'una vil·la romana. Un cop dins... probablement no en voldrem sortir...
|
Llegendari |
|
Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions a Catalunya o als Països Catalans. Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en personatges singulars o en explicar l'existència de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus similars o bé tradicions pròpies. Com a representació cultural transcendeix els límits fronterers actuals, essent una manifestació més de la cultura catalana.
|
Evocacions |
|
Les obres de la Rosa Agenjo, són a vegades atonals, per no donar anècdotes, a vegales, sense color, per donar la idea de temps, de pàtina rosada. Són com si estiguessin pintades en un sospir, amb absència de color i de pinzellades. Pintora èpica, es fa ressò de la història, pinta olorant els perfums que, de tots els indrets de la Mediterrània, li porta el vent, la marinada, cada tarda, en entrar el dia, paulatinament, en la foscor.
|
Recreacions |
|
La recreació històrica o de llegendes en viu, les imatges en el cinema i les exposicions de material real emprat en d'altres èpoques, ens apropen també a una realitat històrica que hores d'ara ens queda una mica lluny de la nostra imaginació. La recreació convertida en espectacle divulgatiu, ens pot ensenyar a entendre moltes coses o aspectes que potser els llibres no poden aconseguir.
|
Poetes catalans |
|
Poetes catalans, més coneguts o menys; homes i dones; de mar i montanya i d'aquí o allà, ens mostraran a través dels seus ulls, una altra manera de veure la nostra història, els nostres personatges, i els nostres desitjos.
|
|
|
|
|