La biblioteca
» Una finestra al món del llibre
Creiem que incloure una secció de ressenyes d’obres publicades de tema historiogràfic, preferentment escrites en la nostra llengua, acompanyades de les corresponents referències bibliogràfiques, és un servei útil que us podem oferir.
No es tracta tant d’oferir un “servei de novetats” com de formar un repertori d’obres que estimem, per una raó o altre, importants i útils, encara que siguin edicions exhaurides i lògicament descatalogades pels seus editors. Moltes d’aquestes obres poden consultar-se en algunes biblioteques, públiques o privades, que no segueixen la moda d’eliminar del seu fons els “llibres vells”.
A poc a poc, i amb l’esforç de diversos col·laboradors, el volum dels llibres comentats en aquesta secció de la web anirà creixent.
Hem considerat també molt convenient crear en aquesta biblioteca una secció dedicada a la narrativa històrica.
La narrativa històrica és quelcom tan difícil de definir com ho és la mateixa novel·la. I si una novel·la és simplement un llibre on un escriptor explica una història amb un o més personatges, podem acceptar que qualsevol novel·la on trobem una història ambientada en una època del passat és una novel·la històrica. I qui diu novel·la pot dir també contes, relats o, usant el pràctic concepte anglosaxó, històries curtes. Per això estimem més encertat parlar de narrativa històrica en comptes de novel·la històrica.
Hi ha obres que s’han escrit directament amb pretensions de narrativa històrica. Aquesta vessant literària, cercant sovint un públic més aviat popular i també, en la majoria dels casos, un bon nivell de vendes, es planteja molt clarament com a gènere durant el segle XIX. El francès Alexandre Dumas amb Els tres mosqueters, l’escocès Walter Scott i el seu Ivanhoe o el polonès Jan Potocki amb el seu Manuscrit trobat a Saragossa ens proporcionen uns autèntics paradigmes d’aquesta narrativa.
Però tota obra de narrativa ambientada pel seu autor en “l’actualitat” acaba esdevenint narrativa històrica al cap d’uns anys i, sovint, en el cas d’autors especialment dotats, quasi documents històrics que ens il·lustren magistralment sobre la seva època i ens la fan més entenedora.
És evident que la Iliada i l’Odissea, que poden haver estat una evolució dels contes a la vora del foc i companyes de les cançons de taverna i camí ral, han esdevingut narrativa històrica. Entre nosaltres, perduda la seva condició de novel·les de tema actual, podem dir que han esdevingut narrativa històrica, entre moltes altres obres, tant el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell com els contes costumistes d’Emili Vilanova, Josafat de Prudenci Bertrana, Laura a la Ciutat dels Sants d’en Miquel Llor, la Vida Privada d’en Sagarra, Unitats de xoc d’en Pere Calders o Joc brut de Manuel de Pedrolo.
En parlarem de tot plegat en aquesta BIBLIOTECA.
|
|
|