Opinió, agost 2025
I si Cristòfor Colom va ser (també) mataroní?

Miguel Guillén recorda les poques veus que, històricament, han teoritzat amb una relació entre el descobridor d'Amèrica i la ciutat de Mataró.

Cristòfor Colom torna a estar d'actualitat. Es tracta d'un dels personatges històrics més misteriosos i interessants, no cal recordar-ho, que aquesta setmana ha suscitat l'interès d'una part important del gran públic arrel d'un documental sobre el seu origen que va emetre Televisió Espanyola dissabte passat al vespre, coincidint amb l'anomenat "Dia de la Hispanitat", amb gran èxit d'audiència. En ell es relata el procés d'investigació d'un equip de científics de la Universitat de Granada, en col·laboració amb altres organismes, al llarg de més de vint anys, mitjançant l'anàlisi de l'ADN de les restes de Colom, el seu fill, el seu germà i altres personatges històrics, per intentar donar resposta a un dels grans enigmes de la Història: quins eren els orígens de Colom. En el documental, que ha rebut importants crítiques des de sectors acadèmics, s'arriba a la conclusió que es tractava d'un jueu amb els seus orígens al Mediterrani Occidental, probablement a la zona de València. Com és sabut, hi ha més d'una vintena de teories al voltant d'aquesta qüestió, que defensen que el navegant era genovès, portuguès, jueu, castellà, gallec, català, mallorquí, eivissenc, gallec, rus, noruec, etc. La més acceptada i defensada, basada en evidències clares, és amb diferència la primera, perquè el propi Colom havia deixat escrit que era nat a Gènova, mentre que les altres exploren vies alternatives que, sovint, han estat titllades d'ocurrències, disparats, deliris o invencions interessades, algunes d'elles fins i tot finançades, promogudes i publicitades amb fons públics d'administracions concretes. Però en aquest article em vull referir a la teoria que defensa que Cristòfor Colom era mataroní. Perquè sí, a casa nostra també hi ha qui ha volgut reclamar l'origen del "descobridor" d'Amèrica. No podíem ser menys els capgrossos. Opinió d'en Miguel Guillén Burguillos, publicada el 15 d'octubre de 2024 a Capgrós.    Llegir més!

Opinió, abril 2024
Comentaris sobre una peça arqueològica trobada a la Vall d’Aranguren de Navarra

La mà d'Irulegi, apareguda el juny del 2021 en aquest antic poblat del territori bascó, ha tornat a l'actualitat a propòsit d'un dossier coordinat per un dels dos experts presents del dia de la presentació de la peça, Joaquín Gorrochategui, que juntament amb Javier Velaza, desmenteix qualsevol temptació de polèmica sensacionalista que refredi la importància de la troballa.

"La inscripció de la mà d'Irulegi és absolutament singular i d'una grandíssima importància", deia Gorrochategui, catedràtic emèrit de Lingüística Indoeuropea a la UPV, que afirma que estem davant "un unicum de l'epigrafia panhispànica, perquè reuneix a aquest text moltes coses que no apareixen enlloc més”. Per aquesta importància, per la seva inesperada troballa, “obre un camí”, i “quantitat d'hipòtesis” sobre un text amb “dificultats clares des del primer moment”, que caldrà anar desentranyant i aclarint tant com sigui possible, sobretot si apareixen més inscripcions. En tot cas, “ningú no pot negar que això no tingui cap relació amb l'euskera”, i no estan claríssimes les relacions amb l'ibèric”, assenyala Gorrochategui.

Amb tot, en aquest article d'opinió, n'Antoni Jaquemot, membre de la Societat d'Onomàstica i expert en desxiframents ibèrics, ens fa una aproximació a algunes qüestions relacionades amb aquesta mà, que com no pot ser d'altra manera, també ha estudiat.   Llegir més!

Opinió, febrer 2024
Les illes interiors

En la darrera edició de la secció de recomanacions, us presentàvem el darrer llibre de la M. Carme Roca, Les illes interiors, on ens retratava a la Clotilde Cerdà, una nena prodigi que el pas del temps semblava haver oblidat. La mateixa autora confessava sobre la recerca feta sobre el personatge, que, "una novel·la és una excusa per aprendre, sigui d’un personatge, sigui d’una situació... Perquè no és cosa de buscar mitja horeta per internet: exigeix una documentació exhaustiva, que després no s’ha de notar, i això és molta feina".

Sobre aquesta obra, avui en la secció d'opinió, la Lluïsa Goberna vol compartir amb tots nosaltres el seu parer després de devorar la novel·la de la M. Carme Roca.   Llegir més!

Opinió, gener 2024
Altre cop la mort dels cinemes

La darrera editorial publicada al nostre portal, duia per títol "La crisi dels cinemes" i en ella parlàvem entre altres coses, de com aquesta es manifesta en diversos fronts, des de l'enfrontament de cinemes històrics fins a la difícil situació financera de molts establiments, i com aquests esdeveniments – amb el darrer exemple del tancament imminent del cinema Comèdia al passeig de Gràcia- no només representen una pèrdua cultural, sinó que també són indicatius de reptes més amplis que afecten la indústria cinematogràfica al país.

Arran d'aquest article, s'han generat moltes opinions diverses, cosa que evidentment agraïm atès que aquesta és la intenció.

En aquest sentit, avui publiquem en aquesta Secció d'Opinió, el comentari enviat per un professional de l'espectacle, en Jordi Salvador, bon coneixedor de la qüestió que tractem titulat "Altre cop la mort dels cinemes”.   Llegir més!