L'article, juny 2023
"El Regne de Catalunya" segons Ferran Colom, fill del descobridor

El 3 d'agost de 1517 Ferran Colom, fill del descobridor inicia els seus itineraris tal com ho deixa escrit en una nota a l'inici del text d'aquests. Segons l'autor del llibre Antonio Laborda, la data fa sens dubte referència al moment en què es comencen a redactar els itineraris. L'origen d'aquesta informació així com el gran buit documental o escrit i la fragmentació de molts dels itineraris que no obstant apareixen citats són destacats per l'autor, el qual també ressalta la desconeixença, l'origen o possible identificació dels seus agents pagats per ell mateix a fi d'ajudar-lo amb els seus desplaçaments: "Lo mismo que en el caso de los redactores, ignoramos el nombre de estos agentes de D. Fernando Colón. Igualmente ignoramos si fueron o no ellos mismos los autores de la redacción de sus notas tal y como se conservan en los Itinerarios. Juan Pérez nos dice que – Don Hernando quiso tomar este trabajo inmenso y costa grande -, es decir que los gastos originados por las investigaciones, entre los que se contaban los realizados por estos agentes, corrían a cargo del propio D. Fernando. A este respecto, el contenido de algunas notas al margen- Llevé de comisión 4 ducados y 75 maravedís; diome V.M. seis reales-, parecen confirmar este extremo.   Llegir més!

L'article, setembre 2022
La formació de l’Estat modern: el cas dels Estats Units

Diverses són ser les causes que van erosionar el poder de l’antic règim, entre elles, les pugnes entre sobirans i noblesa pel domini de l'autoritat; rebel·lions de camperols contra els impostos; la propagació de les relacions comercials; el renovat interès en idees polítiques clàssiques; les transformacions tecnològiques i militars; la consolidació de les monarquies nacionals; el desafiament al catolicisme i la lluita entre l'Església i l'Estat (Held 2002: 5-6).
Amb la pau de Westfàlia en 1648, va sorgir un nou ordre. Resumint, els Estats són sobirans i no tenen autoritat superior; legislatiu i justícia són poders que estan a les seves mans; el dret internacional s’orienta a permetre la coexistència entre estats; la responsabilitat d’actes transfronterers només concerneix els afectats; es considera que tots els Estats són iguals davant la llei i les diferències entre ells, sovint es resolen per mitjà de la força (Held 2002: 8-9).   Llegir més!

L'article, agost 2022
“La república dels pescadors” i el llegat d’un elitisme enamorat de Palamós

El Castell de Sant Esteve de La Fosca, icona històrica del municipi de Palamós, estava destinat a meitat dels anys 30, a ser restaurat pel príncep de Geòrgia, Alexis Mdivani. Aquells murs seculars penjats en aquest tram escarpat de la costa palamosina havien fascinat a aquell aristòcrata nascut al Caucas.
Alexis Mdivani, convidat de Josep Maria Sert al Mas Juny, va passar a formar part de la història llegendària de la Costa Brava arrel de l’accident mortal que patí, l’estiu de 1935, conduint amb excés de velocitat, el seu Rolls-Royce a prop d’Albons. L’acompanyava la seva amant, la baronessa Maud Thyssen que retornava, precipitadament, al niu conjugal a París per la inesperada arribada del marit, el baró Thyssen. Maud va resultar ferida greu. Cap d’un mes, encara amb cicatrius ben visibles, tornava a França acompanyada del baró. A l’Empordà hi deixava les seves valuoses joies. Amb el trasbals de l’accident van desaparèixer i no es trobarien mai més.   Llegir més!

L'article, juliol 2022
La formació d’Europa (segles V-X)

Tradicionalment, s'ha adoptat l'any 476, data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, com el punt d'inici de l'Edat Mitjana, i l'any 1453, data de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, com la data simbòlica que assenyala la fi del període medieval. En alguns casos com, per exemple la historiografia espanyola, es refereix a l'any 1492 com a fi del període esmentat.
Així, l'Alta Edat Mitjana seria un període de més de cinc segles situat entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000, tot i que sobre aquesta qüestió no hi ha un acord historiogràfic. Un període el de l’Alta Edat Mitjana, en el que s’esdevindran a Occident, importants processos polítics, socials i econòmics, que en definitiva seran la llavor del que avui coneixem com a Europa. En aquest sentit, un dels grans problemes al que s’enfronten els historiadors, és que «Per sobre de crisis, auges i canvis de sistema econòmic, el que historiogràficament singularitza el període històric comprès entre els segles V i X és l’escassetat de fonts, especialment si el comparem amb els segles de la baixa edat mitjana.» (Ferrer Mallol 1997: pàg. 9).   Llegir més!

L'article, juny 2022
La brúixola

Hi ha tot un seguit d'avenços al llarg de la història de l'humanitat, que Edmund Burke (2008), assenyala com a eix central que explicaria l’increment de la seva capacitat productiva. Aquests avenços principals, anteriors a la Revolució Industrial, per ordre cronològic, els podríem enumerar amb, en primer lloc, el paper del foc (per explicar l’èxit ecològic dels nostres ancestres); el desenvolupament de l’agricultura i el de la ramaderia durant la revolució neolítica; la selecció de les principals espècies vegetals, també durant la revolució neolítica; l’increment i concentració de la població en pobles i petites ciutats.; els canvis tecnològics que precedeixen a la Revolució Industrial, com el desenvolupament del vaixell de navegació oceànica, dels molins de vent i d’aigua, la creació dels primers alts forns per a fondre mineral de ferro, etc.; i finalment, gràcies al desenvolupament tecnològic, es crearen noves varietats de conreus i, sobretot, s’aclimataren les noves varietats, moltes d’elles procedents d’Amèrica.
A partir del lent, però continuat creixement de la població i la seva concentració en pobles i ciutats, s’establiran imperis com el xinès i el romà. Aquest creixement s’aturarà durant un llarg període de temps i posteriorment serà a partir de nous avenços tecnològics que l’increment de la població tornarà a augmentar. És en aquest espai cronològic que cal situar un dels invents tecnològics més importants realitzats per l’home: la brúixola. De fet, la història de la navegació, la dels descobriments, la cartografia, etc., en suma: la història de la humanitat sencera, hauria estat segurament molt diferent de no ser pel descobriment d'aquest aparentment senzill artefacte.   Llegir més!

L'article, maig 2022
La invenció d’Amèrica: colonització, explotació i alteritat

Una de les perspectives des de la que cal estudiar la història d’Amèrica, així com els processos històrics endegats amb la colonització, és la social i antropològica. Si bé els modes de vida, les civilitzacions i les cosmovisions originàries precolombines formen part de la història d’aquell Nou Món, cal ubicar-se a l’Època moderna i als inicis de la conquesta com a moments històrics cabdals per comprendre com es construeix, s’inventa i colonitza aquest nou territori des d’un punt de vista europeu.
El concepte d’alteritat cal emmarcar-la en un context sociopolític, i podem explicar-lo com la visió que podem tenir de l’altre com un ésser inferior i la necessitat de polítiques per desenvolupar l’entorn. El contacte entre aquestes dues comunitats humanes diferents que es troben, com més primitiva sigui alguna d'elles, més gran és la reacció que es produeix. Així, un dels grans problemes que va sorgir amb el Descobriment d'Amèrica, a banda d’un canvi de paradigma, fou, la no acceptació per part del cristianisme, de la pluralitat del món.   Llegir més!

L'article, abril 2022
Estat, crisi i revolucions del segle XX

Juan José Linz Storch de Gràcia (Bonn, Alemanya, 1926 - New Haven, 2013), fou un sociòleg i professor espanyol de ciència política a la Universitat de Yale (USA). Com bé apuntaba a Totalitarian and Authoritarian Regimes, «..no hem de sobreestimar la capacitat dels líders antidemocràtics i l'èxit dels moviments de masses antidemocràtics, sinó tenir en compte els fracassos dels governs i líders democràtics, la seva incapacitat per enfrontar-se als seus oponents en defensa de la democràcia liberal i, per a alguns, la seva semilleialtat a la democràcia. [..] Així, el totalitarisme no va ser el resultat inevitable de la crisi europea creada per la Primera Guerra Mundial i encara menys, el resultat de la Gran Depressió. Fou un dels possibles fruits de la modernitat, però la democràcia n’era un altre.» (Linz 2000: 13).   Llegir més!

L'article, març 2022
Arran de mar

Des del Cercle Català d'Història, volem retre tribut al nostre estimat amic i col·laborador Pere Trijueque que ens ha deixat fa pocs dies. Un apassionat de la nostra història, especialment palamosina i una figura estimada i reconeguda de Palamós. "Arran de mar" ens parla de botigues i barraques i ens apropa a la vida dels pescadors.   Llegir més!

L'article, febrer 2022
Per a què serveix la història?

“I per això és fonamental, abans de penetrar en una obra historiogràfica, conèixer-ne el marc històric” (Pagès, 1990, pàg.44). Aquesta afirmació no per òbvia, deixa de ser extremadament transcendent, especialment quan el mateix autor ens adverteix que la història és la conjunció entre el present de l’historiador i el passat viscut pels protagonistes d’una època concreta i així doncs, l’historiador s’enfronta a un passat que tracta d’entendre des del seu present. La cultura i llengua nacional com a elements conformadors d’una manera específica de veure el món, la ideologia i l’adscripció a una determinada classe social, són elements principals que poden condicionar aquesta relació entre el passat i l’historiador.   Llegir més!