La fi de l'absolutisme marca la crisi de poder de la noblesa, l'arribada de les revolucions burgeses i l'aparició de l'Estat capitalista. En el cas dels Estats Units, l’Estat modern farà la seva aparició després d’una revolució, que conduirà a tretze colònies de l’imperi britànic, a convertir-se en un estat federal independent. Per ser així, caldrà desenvolupar els aspectes del sistema d’Estats modern: «..la centralització del poder polític, l'expansió de l'administració de l'Estat, el govern territorial, el sistema diplomàtic, l'aparició d'exèrcits permanents regulars..» (Held 2002: 10).

  A partir de 1763, amb la fi de la guerra dels Set Anys, Anglaterra entra de ple en una greu crisi, que l’obliga a aturar l’expansió dels colons i a augmentar els impostos. Aquest sentiment de menyspreu, comportarà el posterior esclat revolucionari d’una societat, on ben aviat els seus intel·lectuals havien assumit els principis de la il·lustració, la separació de poders i l’utilitarisme, a banda dels principis bàsics, «..tant del liberalisme polític de Locke [1] com el republicanisme de Thomas Paine [2] com a forma de govern en la que el poble controla el govern.» (López 2018: 35).

  La Guerra de la Independència, 1775-1783, comportarà la creació de les primeres institucions de la Confederació, així com posteriorment, la Declaració d’independència [3] de 1776 i l’aprovació dels Articles de la Confederació en 1777. Acabada la guerra, en 1787 s’aprova la Constitució dels Estats Units. Claus del nou estat: el sufragi, la divisió de poders, la república federal i el sistema parlamentari bicameral. També pretenia «..establir un compromís entre diferents visions: entre els interessos dels estats federats i l’Estat federal; entre els estats grans i poblats i els petits i amb menys població; entre els interessos dels camperols i grangers i els interessos urbans i proletaris.» (López 2018: 38). A diferència del vell continent, els Estats Units van adoptar una forma de govern que aviat s’expandirà per tot el continent americà: el sistema presidencialista.

  «La nova nació no només va eliminar la monarquia; també va avançar cap a la democràcia eliminant l'aristocràcia per títol o per possessió de terres». (Asimov 2012: 83). I amb relació a la religió, tot i no expandir-se per tot el territori, les idees del puritanisme [4] de superioritat i predestinació, es van anar heretant i van ajudar a consolidar la consciència nacional nord-americana. «Els Estats Units mai va reconèixer una Església com a oficial i els colons que allí es van establir ho van fer a la recerca de llibertat religiosa.» (Vázquez 2009: 180).

  Amb tot, els Estats Units van néixer sobre diversos plantejaments ideològics oposats i que entraven en conflicte: el federalisme i l’antifederalisme, l’expansionisme i el conservadorisme, l’esclavitud i l’abolicionisme, i la llibertat religiosa i el fonamentalisme.

  El poder polític se centralitza i les discrepàncies en temes com política exterior, el paper del govern federal, l’economia o l’expansió territorial, van fer aparèixer els primers partits polítics (1787-1788). «Els federalistes eren partidaris d’establir un Estat federal fort i situat en una posició preeminent en relació amb els estats federats. [..] Els oponents dels federalistes, els republicans, defensaven els interessos dels estats federats per sobre del govern federal» (López 2019: 12).

  La diplomàcia comença a caminar quan George Washington envia consellers com Thomas Jefferson, John Adams, Francis Dana o John Jay, a diverses potències europees per obtenir el reconeixement. Pel que fa a l’exèrcit, clau com a element coercitiu en un nou Estat, neix en 1775 com a Exèrcit Continental i ho fa com a força unificada per lluitar contra el Regne Unit. Acabada la guerra, serà desarmat i el país quedarà en mans de milicians. La guerra de 1812-1815, fou el segon gran enfrontament contra tropes britàniques, i una de les que més baixes provocà. Posteriorment, acabarà de conformar les fronteres amb conflictes com el Tractat Webster-Ashburton (1842), que la delimita amb el Canadà; i amb la declaració de guerra a Mèxic (1846).

  En 1784 es van redactar les Ordenances de la Terra, lleis que prohibien l’esclavitud als nous territoris, i que, «..determinaven que els nous territoris conquerits no serien en cap cas una ampliació d’altres estats ja existents, sinó que es crearien nous estats en condicions d’igualtat amb la resta.» (López 2018: 36). Comença la gran expansió.

  El president Jackson es declararà partidari de la doctrina del destí manifest [5], que «..es basava en la creença que els blancs d’origen europeu eren superiors als indígenes americans, i aquesta superioritat moral, beneïda per Déu, els permetia conquerir la resta del territori nord-americà.» (López 2019: 36-37). També aprovà en 1830, la llei del trasllat dels indis (Removal Act), autoritzant el seu trasllat, fora de les seves terres. L’expansió cap a Texas i Califòrnia, ja s’albira.

  Però els pares fundadors de la República no havien deixat resolta la qüestió de l’esclavitud. «Molts ciutadans americans clamaven l’abolició de l’esclavatge, un clam que, a principis dels anys vint, havia dividit el país en dues parts..» (López 2019: 26). El sud era una potència rural exportadora i centre econòmic financer, i el nord, vivia un gran augment demogràfic i estava en procés d’industrialització. Els moviments abolicionistes van començar a aparèixer. El problema es va convertir en incontrolable i anys després, seria el causant de la Guerra de Secessió [6], «..què venia a cloure la revolució del s. XVIII, que havia quedat incompleta, en garantir la llibertat dels homes blancs, però passar per alt la falta de llibertat dels afroamericans.» (Osterhammel 2015: 789).

  Fins aquí hem vist breument, els fonaments de l'Estat i les primeres institucions; les diferents fases de la concentració del poder (polític, administratiu i fiscal); l'adopció de la llibertat de religió (cabdal per la vertebració de l'Estat); l’aparició de la diplomàcia i l’origen de l’exèrcit nacional; i finalment, les etapes d’expansió dels Estats Units, sigui per compra o per conquesta.

  Podem concloure que, el període que va de la Declaració d’Independència de 1776 a la posterior expansió del territori fins al Pacífic i sud, 1853, consolidà el nou Estat Modern nord-americà. Posteriorment a la Guerra de Secessió (1861-1865), l’Estat Nació serà una realitat.

Joaquim Ullan Martorell

NOTES:

[1] Segons Locke, els únics governants legitimats són aquells que tenen el consentiment del seu poble. Com a conseqüència, qualsevol autoritat que governi sense el consentiment del seu poble pot ser destronat. També afirma que la propietat privada és anterior a la societat civil (Locke 2004).

[2] Paine qualifica el govern de mal necessari, i crítica a la monarquia constitucional proposada per John Locke. Per a Paine, la idea de la separació de poders no està prou garantida amb el model de Locke i per això aposta per aprovar una Constitució en què s’estableixen els principals òrgans de govern i la relació entre aquests (Paine s.d.).

[3] Al redactar la declaració d'independència, els pares de la pàtria, «..en realitat, el que havien fet era proclamar una visió, una que comprometria a la seva progènie immediata ia les múltiples generacions que vindrien darrere a fer realitat un ideal en què aquests colons potser creguessin però sota els termes indubtablement mai van viure.» (Grant 2012: 137).

[4] Els puritans refusaren qualsevol cosa considereda com una reminiscència del Papa de Roma i molts dels rituals de l'Església d'Anglaterra. El rei Jaume I d'Anglaterra els considerà heretges i la seva tesi de negar el dret diví de la monarquia, com una traïció. Com a resultat un gran nombre de puritans es van veure forçats a emigrar a les colònies americanes de Nova Anglaterra on fundaren Salem el 1628 a la Colònia de la Badia de Massachusetts i d'altres i han estat considerats tradicionalment com pioners dels Estats Units. La repressió del puritanisme va ser una de les causes principals de la Guerra Civil Anglesa. Veure: FRADIN, Judith Bloom; FRADIN, Dennis Brindell. The Salem Witch Trials. A: Marshall Cavendish, 2008, pàg. 17, ISBN: 076143013X.

[5] «Encara que l'expressió destí manifest, referida a l'expansió continental, va aparèixer en 1845 en paraules d'O'Sullivan, el concepte s'havia anat elaborant des de la independència i va anar justificant totes les annexions territorials, per compra o per conquesta, aconseguides anteriorment.» (Bosch 2005: 131).

[6] Durant la Guerra de Secessió (1861-1865), el president de la Unió, Abraham Lincoln va sintetitzar les postures de el Nord i el Sud: «Tots ens declarem a favor de la llibertat, però a l'emprar la mateixa paraula no ens estem referint a la mateixa cosa.» (Grant 2012: 138).

BIBLIOGRAFIA:

ANDERSON, Perry. El Estado absolutista. Madrid: Siglo XXI, 1979, ISBN 9682309468.

ARBÓS, Xavier; GIL, Marc. Parlem de l'Estat modern / absolutista [En línia]. Barcelona: UOC, s.d. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00248638/

ASIMOV, Isaac. El nacimiento de los Estados Unidos (1763-1816). A: Alianza Editorial, 2012, ISBN: 978-84-206-0970-6.

BOSCH, Aurora. «Destino manifiesto. El oeste, la anexión de Texas y la guerra contra México, 1828-1848». A: Historia de los Estados Unidos (1776-1945). Barcelona: Ed. Crítica, 2005, cap 4, pàg. 131-147. ISBN: 8498920531.

CARRILLO MARTÍN, Rubén. Guia de lectura. Història política. A: FUOC, 2017, PID_00251638.

GRANT, Susan-Mary. Historia de los Estados Unidos de América. A: Madrid: Ed. Akal, 2014. ISBN: 9788446039341.

HELD, David. «Capitulo 1. El Estado territorial y la política global». A: Transformaciones Globales. México: Oxford University Press, 2002, pàg. 1-23, ISBN 970613588X.

LOCKE, John. Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil: Un ensayo acerca del verdadero origen y fin del Gobierno Civil. A: Alianza Editorial, 2004, ISBN 10: 8420637882.

LÓPEZ i VIDAL, Lluc. Del naixement de la República a la democràcia jacksoniana. A: Barcelona: FUOC, Universitat Oberta de Catalunya, 2019, PID_00253600.

LÓPEZ i VIDAL, Lluc. El naixement dels Estats Units: des de la creació de les colònies (segle XVII) fins a la Declaració de la Independència (1776). A: Barcelona: FUOC, Universitat Oberta de Catalunya, 2018, PID_00253598.

OSTERHAMMEL, Jürgen; «Revoluciones. De Filadelfia a San Petersburgo pasando por Nankín». A: La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX. Barcelona: Ed. Crítica, 2015, pàg.731-810. ISBN 9788498928693.

PAINE, Thomas. Sentido común. A: Zeuk Media, s.d., ISBN: 9783968582436.

VÁZQUEZ GÓMEZ, Rebeca. «El poder político y la religión en el puritanismo: la colonia norteamericana de la bahia de Massachusetts». A: Revista Española de Derecho Constitucional, núm. 86, 2009, pàg. 145-182, ISSN: 0211-5743.