Els segles d'or

» Una cultura i un país amb un seguit de segles d’Or.

  La llengua catalana fa una entrada brillant en l’esplendor de la cultura amb l’esclat enlluernador de la prosa madura i moderna de l’il·luminat i quasi heretge Ramon Llull, afegint-se com senyal d’identitat a l’expansió per la Mediterrània. Aquesta aportació i aquest impuls es acompanyat per Muntaner, primer teòric de la nació catalana, i l’estol dels nostres prerenaixentistes ––barreja fecunda de místics pràctics i cínics prudents–– que propicien l’esclat de la cultura europea. Ausiàs March i Tirant lo Blanc són el pont definitiu cap un segle XVI que, ens havien dit, era decadent. Ja en aquest segle, el cavaller Cristòfol Despuig denuncia als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa les maniobres d’ocultació i mistificació de tota mena que els castellans venen practicant per ocultar els fets dels catalans en la milícia, la política i la cultura, una política d’ocultació i apropiació d’alguns dels nostres Segles d’Or, no gens decadents, que arriben a 1714.

  Esbrinar la veritat d’aquests segles, amb la realitat catalana amagada i enfosquida en benefici de Castella pels lacais civils i religiosos al servei de la monarquia hispànica, és un dels objectius que ens toca aconseguir en defensa de la veritat i la llibertat.

Literatura amagada   Investigadors de tendències ideològiques pràcticament oposades coincideixen en demostrar, per camins paral·lels, que El Lazarillo de Tormes res no té a veure amb Salamanca nio amb les lletres castellanes. I és que en realitat es tracta de Llàtzer de Tormos, personatge valencià que l’autor, el nom del qual no avançarem ara, fa nàixer en un molinar de Tormos, a la Marina Alta, i precisament vora el riu Girona.   L’escriptura i la geografia del Llàtzer de Tormos identifiquen el món d’aquest personatge amb el Regne i la ciutat de València a l’època de les Germanies i el virregnat de Germana de Foix.   Però si en el cas del Llatzer la maniobra de suplantació, descol·locació i apropiació ja és clara, altres investigacions ens portaran aviat conclusions semblants respecte a la mentida i traidurïa amb que la censura de la monarquia hispànica, el més sovint a cavall de la Inquisició castellana, que trobem importada ja en temps del darrer rei de la casa de Trastàmara, Ferran el Catòlic.