Editorial, setembre 2024
El valor del debat científic en la defensa de la identitat catalana

La reinterpretació de la història ha jugat un paper crucial en la conformació de la identitat nacional d'Espanya. Aquest procés ha tingut lloc sovint a costa dels pobles que formaven part de l'antiga Corona d'Aragó, especialment del Principat de Catalunya. Com a resultat, s'ha creat una narrativa històrica mitjançant una política de difusió massiva i nacionalista, amb tints imperialistes, que ha contribuït a una societat orgullosa d'un passat fictici.

Aquest nacionalisme ideològic ha construït una societat que rebutja qualsevol discurs que qüestioni els fonaments d'aquesta història reinterpretada. Aquest fenomen s'ha vist reforçat per una estructura docent, intel·lectual i universitària amb prestigi artificial, sustentada per un Estat disposat a invertir el pressupost necessari per mantenir aquesta narrativa hegemònica, creant un mur social impenetrable que no permet cap mena de debat.   Llegir més!

Editorial, gener 2024
La crisi dels cinemes

La crisi dels cinemes a Catalunya es manifesta en diversos fronts, des de l'enfrontament de cinemes històrics fins a la difícil situació financera de molts establiments. Aquests esdeveniments, com el tancament imminent del cinema Comèdia al passeig de Gràcia, no només representen una pèrdua cultural, sinó que també són indicatius de reptes més amplis que afecten la indústria cinematogràfica al país.

Un dels principals temes que emergeixen és la transformació de cinemes emblemàtics en altres tipus d'espais. El cinema Comèdia, amb la seva rica història que va començar com a teatre i va evolucionar a cinema, està a punt de tancar les seves portes. La proposta de convertir-lo en un espai cultural, sanitari, religiós o d'administració pot preservar l'edifici, però a costa de la seva funció original com a cinema no és una bona notícia. Aquest canvi reflecteix una tendència que va cada vegada més a l'alça i que afecta altres cinemes històrics que també s'enfronten a reptes similars.   Llegir més!

Editorial, octubre 2023
Que no ens robin el 12 d’octubre!

El 12 d'octubre és una data que desperta sentiments contradictoris entre els catalans. Aquesta data commemora la festivitat nacional d'Espanya, coneguda com el Dia de la Hispanitat, i és vista per molts com un símbol del nacionalisme espanyol. No obstant això, la complexitat d'aquesta data va molt més enllà de les divisions polítiques i ideològiques.

Per a una part significativa de la societat catalana, el 12 d'octubre representa una data amb la qual no se sent identificada. Aquesta desconnexió es deu al fet que molts catalans perceben la celebració com una afirmació del nacionalisme espanyol, la qual sovint xoca amb els desitjos de més autonomia i fins i tot d'independència de Catalunya.

Aquesta interpretació genera un sentiment de rebuig cap a aquest dia i tot allò que representa en termes de pertinença nacional. De fet, en els darrers anys, s'ha produït un augment de les manifestacions i campanyes que promouen un boicot a les celebracions del 12 d'octubre.   Llegir més!

Editorial, setembre 2023
Una tarda d’hivern...

Un matrimoni andalús va arribar a Catalunya una tarda d'hivern de mitjans dels anys cinquanta, escapant de les terribles condicions de misèria que patien a la seva regió natal. Quan van iniciar la seva nova vida en aquesta terra desconeguda, es van trobar amb un camí cap a la seva prosperitat ple d'obstacles i dificultats. No obstant això, la seva determinació indestructible i els seus sacrificis constants van ser la base sobre la qual van aconseguir progressar. Els fruits d'aquests esforços es van materialitzar amb el naixement del seu fill Pedro.   Llegir més!

Editorial, juliol 2023
Qui defensarà la nostra història?

Els efectes de l'homogeneïtzació de la història poden ser diversos. D'una banda, pot contribuir a la construcció d'una identitat nacional compartida i a la preservació de la cohesió social, ja que ofereix una narrativa unificada sobre el passat. No obstant això, també pot tenir conseqüències negatives, com ara la supressió de perspectives diverses, la manipulació dels esdeveniments històrics per ajustar-se a una determinada agenda política o ideològica, i la marginalització de grups ètnics o culturals que tenen una història diferent. En aquest sentit, és quan es fa evident el cas català, que pateix des de fa segles aquest procés d’homogeneïtzació promoguda per l’estat abans castellà, ara espanyol, i que té com a finalitat assimilar la nostra realitat, eliminant-la i fent-la seva.   Llegir més!

Editorial, març 2023
La revolució de la cultura immersiva

La tecnologia ha avançat a passos de gegant en les últimes dècades, i cada vegada és més comú escoltar termes com "realitat immersiva", "realitat virtual" o "realitat augmentada". Aquests termes es refereixen a tecnologies que ens permeten experimentar diferents realitats, a través d'ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius.
Per realitat immersiva ens referim a una experiència en què l'usuari es troba totalment immers en una realitat generada per ordinador. Això es pot aconseguir amb diferents dispositius, com ara ulleres o casc de realitat virtual o altres elements que emulen la realitat, i els usuaris poden interactuar amb l'entorn virtual de diverses maneres, incloent-hi el control a través de gestos, veu i altres comandes.
Una de les tipologies més impactants de les noves tecnologies immersives, és la realitat virtual, on l'usuari experimenta una realitat totalment generada per ordinador sense cap connexió amb el món real i on es mou lliurement per un entorn virtual i pot interactuar amb els elements digitals generats. L’altra gran tipologia és la realitat augmentada. En aquest cas, ens referim a una experiència en què els elements digitals se superposen a la vista del món real en temps real, i s’aconsegueix amb dispositius com càmeres de mòbil o tauletes que escanegen l'entorn real i superposen elements digitals, creant una experiència enriquidora i interactiva per a l'usuari.   Llegir més!

Editorial, desembre 2022
Reflexions sobre les Constitucions de Catalunya

Tradicionalment, un estat que tracta d'esborrar la identitat d'un territori ocupat, se centra especialment en la llengua i en la història. En el cas de Catalunya, això no és una excepció, i ho podem comprovar dia rere dia amb la pressió a què estan sotmesos aquests dos aspectes tan fonamentals.
En els darrers dies, s'ha commemorat l'aprovació d'una Constitució espanyola, que a banda d'estar desbordada, simbolitza qualsevol cosa excepte una democràcia plena. Enmig de tot aquest debat i caient com sempre en el parany, els catalans oblidem un dels monuments més grans creats per aquesta nació en plena època medieval: les seves constitucions, que a banda de ser el fonament d'aquell estat medieval, es convertí alhora, en tot un monument jurídic, a l'alçada de les més avançades del món.
Fet aquest preàmbul, i atenent a què justament el dijous dia 15 de desembre, el Cercle Català d'Història, celebrarà una nova edició de la seva habitual tertúlia-virtual, és aquest, un bon moment per escalfar els motors del debat. Per a fer-ho, hem escollit un dels moltíssims textos acadèmics espanyols, que s'han escrit al voltant de les constitucions catalanes. En aquest cas, ens referim a un breu resum d'un article publicat a la revista Espacio, tiempo y Forma, de la Facultat de Geografia y Historia de la UNED.   Llegir més!

Editorial, octubre 2022
Cristòfor Colom, navegant, comerciant i humanista

L’actual atribució a la figura de Colom com a genocida, és fruit d'una gran ignorància i d’un desconeixement historiogràfic, donat que si en alguna cosa relativa al gran almirall coincideixen la majoria d’historiadors, és precisament en què fou un dels primers grans defensors dels indígenes i un destacat navegant i comerciant que cercava el progrés obrint noves línies comercials a la manera tradicional de la corona catalanoaragonesa. És precisament en el seu diari de bord i en la correspondència mantinguda amb els Reis Catòlics on es mostra com el primer contacte amb el Nou Món es realitzà de forma pacífica i amistosa.
Analitzant el context històric, veiem com l'edat moderna comença el 1453 amb la caiguda de Bizanci. Entre d'altres, hi ha tres fets transcendents que propiciaran el naixement dels estats moderns. Foren la invenció de la impremta, el descobriment d'Amèrica i la reforma protestant. La gesta de l'Almirall Cristòfor Colom, finançada per la corona catalanoaragonesa, és universal i única per diversos motius: va obrir una via comercial cap a Occident a fi de recuperar les línies perdudes per l'avançament dels turcs a la Mediterrània i la competència portuguesa pel sud d’Àfrica; va suposar per a la monarquia hispànica el naixement de l'imperi més gran conegut fins al moment; i finalment, representà un canvi de paradigma (econòmic, comercial, social, gastronòmic...) que donà a Europa l'hegemonia mundial a tots nivells.   Llegir més!

Editorial, setembre 2022
El Centre d’Interpretació del Molar o com malbaratar la memòria històrica

«Hi ha consens social i polític en donar importància a tota la problemàtica generada entorn de la memòria històrica, i de manera particular a tot allò relacionat amb la història i el patrimoni de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Al respecte les iniciatives de la societat civil han estat constants, com també les propostes de la Generalitat, impulsant estructures de memòria democràtica. Els espais de la Batalla de l’Ebre han estat un dels entorns en els quals, d’acord a la importància dels fets històrics i el patrimoni de la batalla, s’han desenvolupat les més diverses accions de memòria algunes de les quals han generat recuperació d’espais, equipaments, monuments i commemoracions.»
Amb aquestes paraules comença una carta enviada als diferents diputats electes al Parlament de Catalunya, pels impulsors del Centre d’Interpretació del Molar (Priorat), al capdavant dels quals, podem trobar a n’Alfred Grifoll Abelló, exalcalde del Molar i promotor del projecte museogràfic-patrimonial de Mina Loussa / Linda Mariquita - Hospital del Molar, i a en Francesc Xavier Hernández Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i coordinador del Projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de l’Hospital del Molar.   Llegir més!

Editorial, agost 2022
Matinada del 3 d’agost

La matinada del 3 d’agost de 1492, tot just farà en les pròximes hores, 530 anys, un centenar d’homes aproximadament, estaven a punt d’iniciar una de les aventures més èpiques de la història de la humanitat, i que a la fi, suposaria el canvi més gran realitzat per a la societat europea fins a aquell moment.
El destí era desconegut pràcticament per a tothom, excepte per a un home, l’almirall Cristòfor Colom, un navegant extremadament experimentat i sobre les espatlles de qui requeia una missió quasi impensable.
Per entendre aquesta missió, cal remuntar-se pràcticament mig segle enrere, concretament al 29 de maig de 1453. Aquell dia l’imperi romà d’orient, va caure definitivament en ser ocupada la seva capital, Constantinoble pels otomans.   Llegir més!

Editorial, juliol 2022
Art urbà o gamberrada?

La capital catalana és des de fa anys una de les capitals mundials d’aquest Street Art i de la variant coneguda com a Grafiti. Un títol que s'ha guanyat a pols, degut no només a la quantitat d'expressions artístiques que acull, sinó perquè també és la residència de molts dels artistes més famosos del planeta en aquesta àrea. Atrets per tot aquest ambient, l'acumulació d'artistes de renom és enorme. La ciutat uneix una localització clau, i acumula abundant infraestructura per al desenvolupament de les arts.
En aquest context, l'arribada d’aquestes arts pictòriques, va trobar l'ambient perfecte per assentar-se i estendre's. La ciutat, a més, es va mostrar favorable a aquest creixement, a causa del seu caràcter alternatiu i d’una recerca de noves expressions i innovacions artístiques en què aquest nou format va arrasar clarament.
Però allò que va néixer com una idea d'art urbà, s'ha convertit en bona part en gamberrada, i després d'una sentència del Tribunal Suprem, possible delicte. Tot depèn què representa el grafit i on es pinta."   Llegir més!

Editorial, juny 2022
La Barcelona incòmoda, per a qui?

És evident que el gran Monument a Colom de Barcelona, el més important del món dedicat a l'insigne navegant, ha estat, ja des del mateix moment de la seva inauguració el 1888, focus de moltes discussions sobre si era necessària o no la seva presència al peu de la Rambla. En qualsevol cas, aquesta discussió quasi sempre ha girat entorn d'una utilització política dels personatges representats en aquell monument, i d'un populisme generat per alimentar a aquells grups que lluny de tenir cap rigor històric, només els mouen qüestions ideològiques, i que en definitiva, són bona font de vots.
L'actual consistori barceloní no escapa a aquesta polèmica i a aquest interès d'utilitzar d'una manera o altra, al famós monument. Així, fent un breu repàs d'algunes notícies dels dos o tres darrers anys, podrem ampliar millor el nostre focus de visió."   Llegir més!

Editorial, maig 2022
Barcelona i els museus

És ben conegut que en els darrers anys, els barcelonins donen l'esquena als seus museus. Segons dades prepandèmia, en 2018, només un 14,4% dels visitants eren de la ciutat, una dada que se situava com la pitjor d’aquells darrers quatre anys.
Els barcelonins ni de franc entraven als museus. La majoria obren diumenge a la tarda de forma gratuïta amb la intenció que els ciutadans de Barcelona aprofitin que aquell dia és el de menys presència de turistes a la ciutat, però des que aquesta iniciativa va arrencar el 2009, segons dades estadístiques, les xifres es mantenien el 2018, entre el 15% i el 17% del total.
També en aquells moments, segons el tinent d’alcalde i responsable de la cultura municipal del moment, Joan Subirats, hi havia "un problema d’obsolescència, calia replantejar el mateix concepte de museu i aconseguir que la gent local que ja ha anat a un museu com el Picasso senti interès per tornar."   Llegir més!

Editorial, abril 2022
El catalanisme contra Colom

El que estem vivint en els darrers anys al voltant de la figura de l’almirall Cristòfor Colom, ens hauria de fer avergonyir a tots aquells que tinguem una mica de criteri. La campanya desfermada en la darrera dècada envers el personatge, és de dimensions bíbliques. Qualsevol persona que acabés d'arribar al nostre país, veient tot el que es diu i s'escriu sobre el navegant, pensaria que ell és el culpable de totes les guerres, desastres climatològics, misèries humanes i d’altres caos que han existit al llarg de la humanitat.
Demagògia, propaganda per interessos que res tenen a veure amb la història i la memòria. Però, i pels catalans?, que suposa això pels catalans? I és aquí, on rau el problema que vivim actualment, que no és altra que la lluita del catalanisme modern vers Colom.   Llegir més!

Editorial, març 2022
La guerra de Charlie Wilson i el retorn a la guerra freda

La invasió soviètica dels anys vuitanta a l'Afganistan, va marcar la fi del bloc comunista. Com un gegant amb peus de fang, la caiguda de l'URSS va significar la fi de la guerra freda i l'inici d'una nova època. Molts van pensar que aquell país de dimensions exagerades, mai més tornaria a ser, un rival per la potència mundial de l'altre costat de l'Atlàntic.
Amb tot, som al segle XXI i ara, la gran Rússia, ha tornat a reactivar aquell període fosc de la història en què el món vivia pendents dels moviments dels dos gegants. Ucraïna ha estat l'excusa, però ben segur que al darrere, si juguen moltes més partides. Mai la política i la guerra són el que s'amblen, i si no, que li preguntin al senador, Charlie Wilson.   Llegir més!

Editorial, febrer 2022
La covid i l’apocalipsi: Som massa persones al món?

Sobre la pandèmia de la covid-19 i les seves conseqüències a tots nivells, se n’ha parlat i es parlarà a bastament, però destaquen aquells discursos que deriven cap a teories conspiranoiques, apocalíptiques o distòpiques. D’entre totes elles, cal esmentar les que es refereixen a la idea d’una població mundial actualment desmesurada i a la falta de recursos per a tots, i com teòrics governs supramundials, pretenen frenar i fins i tot reduir aquest volum poblacional. El virus de la covid-19 seria doncs una de les seves eines.
Les teories sobre l’excés de població no són pas modernes, la història ja contempla aquestes concepcions i de fet, una de les més famoses és la coneguda com a teoria malthusiana, i que data de finals del s. XVIII.   Llegir més!