L'article, octubre 2026
El testament que va trigar vuitanta-un anys a aparèixer

Madrid, 13 de maig de 1579. Davant el tribunal que ha d'instruir la disputa successòria oberta arran de la mort, sense descendència, del quart almirall de les Índies, un advocat fa arribar al secretari del cas un plec de vuit fulls solts. Ningú no n'havia sentit parlar fins aquell dia.

El document que acaba d'entrar al plet és el Mayorazgo: l'acte que, segons el que hi diu, Cristòfor Colom va signar el 22 de febrer de 1498 per fixar la successió de tot el seu patrimoni (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, doc. II). Un mayorazgo, en el dret castellà de l'època, era precisament això: una fundació successòria que vinculava béns i títols a una sola línia hereditària, indivisible i perpètua, de manera que no es poguessin dispersar entre hereus ni vendre's a tercers. El de Colom vincula els seus beneficis al Banc de San Giorgio, a Gènova, i conté, de passada, la frase més citada de tota la seva biografia sobre el seu propi origen: «de Génova salí y en ella nací». No és un detall menor: durant segles, aquesta única frase ha funcionat com la prova documental de referència per situar el naixement de l'almirall a la ciutat italiana, per damunt de qualsevol altra font. Si el document que la conté és, com a mínim, discutible, ho és també tot el que s'hi recolza.

Vuitanta-un anys després de la data que porta, aquell plec de vuit fulls sense legalitzar es converteix, de cop, en la peça que ha de decidir qui hereta el títol, el ducat i el nom de la família. I no és cap desconegut qui en dubta primer: la mateixa Francisca Colón, descendent implicada en el litigi, impugna el document gairebé a l'acte, adduint que és «un papel simple […] que fácilmente podría poner allí cualquiera» (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, 245) —una objecció que, per curiós que sembli, coincideix gairebé paraula per paraula amb la pròpia descripció que n'havia fet el secretari del tribunal. Dues persones, en bàndols enfrontats del mateix plet, descrivint el document amb gairebé les mateixes paraules de recel.

Un article de Joaquim Ullan.   Llegir més!