Inici Cerca avançada
  
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Acció cultural
Productes i serveis
Fes-te'n soci
Contacte

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

L'article

L'article, octubre 2026
El testament que va trigar vuitanta-un anys a aparèixer

Madrid, 13 de maig de 1579. Davant el tribunal que ha d'instruir la disputa successòria oberta arran de la mort, sense descendència, del quart almirall de les Índies, un advocat fa arribar al secretari del cas un plec de vuit fulls solts. Ningú no n'havia sentit parlar fins aquell dia.

El document que acaba d'entrar al plet és el Mayorazgo: l'acte que, segons el que hi diu, Cristòfor Colom va signar el 22 de febrer de 1498 per fixar la successió de tot el seu patrimoni (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, doc. II). Un mayorazgo, en el dret castellà de l'època, era precisament això: una fundació successòria que vinculava béns i títols a una sola línia hereditària, indivisible i perpètua, de manera que no es poguessin dispersar entre hereus ni vendre's a tercers. El de Colom vincula els seus beneficis al Banc de San Giorgio, a Gènova, i conté, de passada, la frase més citada de tota la seva biografia sobre el seu propi origen: «de Génova salí y en ella nací». No és un detall menor: durant segles, aquesta única frase ha funcionat com la prova documental de referència per situar el naixement de l'almirall a la ciutat italiana, per damunt de qualsevol altra font. Si el document que la conté és, com a mínim, discutible, ho és també tot el que s'hi recolza.

Vuitanta-un anys després de la data que porta, aquell plec de vuit fulls sense legalitzar es converteix, de cop, en la peça que ha de decidir qui hereta el títol, el ducat i el nom de la família. I no és cap desconegut qui en dubta primer: la mateixa Francisca Colón, descendent implicada en el litigi, impugna el document gairebé a l'acte, adduint que és «un papel simple […] que fácilmente podría poner allí cualquiera» (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, 245) —una objecció que, per curiós que sembli, coincideix gairebé paraula per paraula amb la pròpia descripció que n'havia fet el secretari del tribunal. Dues persones, en bàndols enfrontats del mateix plet, descrivint el document amb gairebé les mateixes paraules de recel.

Un article de Joaquim Ullan.   Llegir més!


Articles anteriors!



 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa