La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió "En el present article, ens hem interessat per una realitat molt concreta: la mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió. Es tractava d’examinar no solament com l’esforç de guerra de Catalunya es va traduir en la participació de tropes regulars a l’exèrcit de l’arxiduc Carles, sinó també quines conseqüències va tenir per a la població catalana la presència de la guerra al Principat, a més d’analitzar l’ús de les tropes irregulars. En darrer lloc, l’aparició d’un exèrcit català el 1713-1714 que lluità per la llibertat de la terra, va ésser el colofó de tota aquesta terrible aventura." Article de n'Antonio Espino López (.pdf)
Legislación sanitaria marítima en Catalunya "Este papel no tiene otro objetivo que transcribir unas disposiciones generales establecidas entre 1717 y 1752. Se refieren a la legislación sanitaria dictada específicamente para el litoral marítimo catalán, por los vencedores de la Guerra de Sucesión (1702-1714). El original manuscrito està depositado en la Hemeroteca Municipal de Barcelona. Creemos que no está exento de interés teniendo en cuenta además que la bibliografia sobre el tema, la zona y el periodo no es demasiado abundante." Article d'en J. M.Calbet Camarasa (.pdf)
Certificats sanitaris de les embarcacions "Aquests dos certificats sanitaris de dues embarcacions, una tripulació que amb el seu "canari" nomenat "St. Francisco de Paula" l'any 1780 es dirigeix cap a Barcelona i l'altra a carrec d'en Pere Pí, que l'any 1771 amb el seu llagut anomenat " Sant Antoni de Padua" es dirigeix cap a Mallorca, ens demostren l'enorme control sanitari que hi havia per prevenir les epidèmies i les malalties." Article de n'Eva Sans. (.htm)
Presentació del llibre: "Els exèrcits de Jaume I" al Museu d'Història de Catalunya "El passat dia 15 d’abril, és va celebrar al Museu d’Història de Catalunya, la presentació del llibre “Els Exèrcits de Jaume I” de F.X. Hernádez Cardona, Francesc Riart i Xavier Rubio. En l’acte, a més del director del museu n’Agustí Alcoberro i el mateix professor Hernández Cardona, i van participar també en Josep M. Roig Rosich, President del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, i en Josep M. Vall i Comaposada, Editor de Dux Editorial." Article de n'Eva Sans.
Vers la demostració de la catalanitat del Quixot (XVI) Amb el títol de "Vers la demostració de la catalanitat del Quixot", el nostre col·laborador i amic en Lluís Mª Mandado, ens ofereix una sèrie d'articles curts on analitza un bon grapat d'aspectes de l'obra d' "El Quixot de la Manxa". Amb la seva perspectiva i coneixements, ens aproparem una mica més a la realitat d'aquesta obra. Aquesta setmana el setzè capitol. Articles d'en Lluís Mandado. (.pdf)
Especial
La Creu de Vilabertran Va ser al mes de maig, durant uns treballs de recuperació, quan els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya van fer una descoberta sorprenent i extraordinària. A l’extreure un dels medallons que decoren la creu, van aparèixer quatre fragments de documents, que van ser datats entre finals del segle XIII i principis del XIV. De petites dimensions i curosament plegats, mostraven diferents traços d’escriptura. Els nostres investigadors no podien demanar més... Un cop refets de la sorpresa, es va posar en marxa tota la maquinària científica per resoldre els enigmes del passat. L’Arxiu Nacional de Catalunya es va encarregar d’una restauració gairebé quirúrgica dels documents i a hores d’ara diversos arxivers intenten desxifrar-ne el seu contingut. Mentre gairebé totes les mirades es dirigien cap als misteriosos papers, la creu seguia el seu procés de restauració. La intervenció va ser extremadament delicada i complexa: el primer pas, radiografiar-la per veure la seva estructura interna i comprovar que no hi hagués pintura sota el metall. Després, es van consolidar les parts més febles, es van fixar les fustes desencaixades i es van retirar tots els claus de ferro d’antigues reparacions. Per últim, es va netejar manualment tota la superfície de la creu: en algun racó, fins a 600 anys de brutícia! Finalment, el passat 16 de novembre, la creu de Vilabertran tornava a casa. Sota la mirada atenta de restauradors i mossos d’esquadra, aquesta joia del gòtic català era dipositada a l’església romànica de la canònica, concretament a la capella dels Rocabertí. L’espai, el més emblemàtic de la canònica, ha estat condicionat per a l’ocasió amb una vitrina especial que garantirà la seguretat i la conservació de la creu. Un cop recuperada i reinstal·lada al seu lloc d’origen, la creu processional més gran de Catalunya ja pot tornar a rebre visites. Jo de tu, no m’ho perdria!
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Els Trops dels monestir de Ripoll, l’escriptura musical en tetragramma, els càtars, els trobadors i el cant de la Sibil·la "Alguna persona m’ha dit que el canvi de notació musical del tetragramma al pentagrama, pot estar relacionat amb un canvi de mentalitat que s’implanta en el món a partir del segle XIV i que sembla que té molt a veure amb la constitució de la "España catòlica apostòlica i romana" i la persecució dels jueus cabalistes i els cristians albigesos o càtars, així com l’anorreament de les nacions vernacles com és el cas d’Occitània i els Països Catalans, personificats també en la Corona d’Aragó que té aquest símbol a la bandera nacional." Article d'en Jordi Salat. (.htm)