Hemeroteca

» Setmana del 10/11/09 al 16/11/09

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"Si vols anar bé, tracta amb gent de bé"

Sopar-tertúlia i obertura de la nova temporada del Cercle Català d'Història amb en Joan Prim i Terrades com a convidat
"El Cercle Català d'Història va obrir la nova temporada amb el primer sopar-tertúlia d'enguany i en el que vam poder analitzar breument tant les tasques realitzades en la passada temporada com els nous projectes per la propera. En aquesta primera vetllada, vam comptar amb un convidat d’excepció, en Joan Prim i Terradas, modelista naval professional, co-fundador de l'Agrupació de Modelistes Aeronavals de Sabadell, i que té més de 30 maquetes fetes o restaurades per ell al Museu Marítim de Barcelona i d'altres al d'Història de Catalunya, el de Palamós, Santander, Corunya i Luanco. Com a expert que és, ens va parlar de la tan oblidada marina catalana i especialment, ho va fer també desfent tòpics sobre les caravel·les que Colom s’enduguè en el seu primer viatge." Article de la redacció del CCH.    (.htm)

Al voltant de les "suposades" escriptures de Cristòfor Colom (2) : La mentalitat de Colom i la fe en l’Esperit Sant
"Un altre senyal relacionat amb la mentalitat de Colom és la seva identificació amb la «Immaculada Concepció». Aquesta és una característica relacionada també amb els monjos de l’Orde del Franciscans. Això confirma el que s’ha dit d’ell sobre el fet que Colom era terciari franciscà. A Sevilla i Càdiz (el municipi de La línea de la Concepción) troben referències a la presència dels franciscans." Article d'en Jordi Salat.    (.pdf)

Penseu que ja no és parla de Colom a la premsa...?
"Ni italià, ni anglès, ni cors, ni gallec, ni portuguès, ni grec, ni noruec. Cristòfor Colom era català i possiblement, lleidatà. Segons un estudi recent, Colom era fill d'una familia que va viure a Barcelona al segle XV i possiblement el descobridor va nèixer o bé es va criar a la població de Tarroja de Segarra, prop de Tàrrega." Article del diari ADN del 30/10/09.    (.pdf)

Un personatge exemplar?
"Tot conflicte bèl·lic genera un seguit de personatges que passen a l’història, unes vegades com exemple de herois i altres vegades com a traïdors, segons convingui l’interès polític en el moment dels fets, o al cap d’un temps amb intenció de capgirar l’història i transformar una cruel guerra en un fet d’un patriotisme extrem, a favor d’una concepció nacional aliena a la pròpia, com en el cas de Catalunya." Article d'en Gustau Adzerias i Causi.    (.pdf)

Auca de les Quatre Columnes Catalanes
"Ha estat molta gent la que ha lluitat i de fet encara lluita, per la restitució de les quatre columnes que en Puig i Cadafalch va construïr a Montjuïc i que el dictador en Primo de Rivera, va fer enderrocar per significar aquestes, un símbol "massa" català. Des d'en Jordi Salat, veritable iniciador d'aquest projecte, fins a molta altre gent que s'hi ha sumat, encara avui s'esperen el compliment dels compromisos presos per part de l'Ajuntament de Barcelona. Dins d'aquesta espera, un altre amic i col·laborador del CCH, l'aucaire en Ramon Cuellar, dedica una de les seves auques a aquest emblemàtic i anyorat símbol." Auca d'en Ramon Cuellar i Sorribas.    (.htm)

Y 'El Quijote' pasó la censura
"En Xavier Ribau ens fa arribar un article publicat a EL PAÍS l’any passat que fa referència a una troballa datada també en el 2008. Sembla que aquesta troballa de documents, ha revolucionat la visió del funcionament de la censura als segles XVI i XVII. Trobo interessant que un cronista d'índies, l'Antonio Herrera, que ens presenta els castellans coms els factors de la descoberta i conquesta d'America , sigui el censor del Quixot, oi? En Beretta ja ens deia que l’Herrera va ser el darrer cronista que va veure molts documents després desapareguts. Quines coses" Article del diari EL PAÍS del 07/11/08.    (.pdf)

L'arxiu municipal de Barcelona (2/2)
L'arxiu municipal de Barcelona: memòria del passat, present i futur.

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

El "Mons Iovis" (Montjuïc) i altres consideracions sobre els ibers
"De Mons Iovis (Montjuïc) el tenim documentat en el “Chorographia Liber secundus” de Pomponius Mela: “...parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore,…”, malgrat no s’hagi trobat cap resta d’un possible monument. Cal entendre que el nom ibèric de Bàrkeno “Barcelona” els sonava als romans molt a prop del déu púnic Barqa equivalent al Júpiter romà. No fóra estrany que a la “muntanya de Bàrkeno” la romanitzessin amb el nom romà: Mons Iovis. Els romans, com se sap, eren enemics dels púnics, dels cartaginesos. Kart Hadtha n’era la capital situada al costat de l’actual Tunis.” Article de n'Antoni Jaquemot.    (.htm)

Hemeroteca / Darreres novetats