Hemeroteca

» Setmana del 09/02/10 al 15/02/10

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"D'armes i d'amors, a un plaer, cent dolors"

Ruta històrica: "Cristòfor Colom i Barcelona: Una relació llargament ocultada" - Ruta 1: Dels Orígens fins al 1492
"Diuen que de vegades, una imatge val més que mil paraules, també que la mirada és el mirall de l'ànima a través del qual es transmet l' interès, les emocions i la passió per allò que es fa i així ens ho van demostrar amb el seu entusiasme, els amics i la gent que van venir a participar a les dues darreres activitats organitzades pel Cercle Català d'Història - la del passat dimarts 2 de febrer a l'espai-tertúlia del Cafè de l'Òpera amb el tema dels Íbers i a la passejada per la història de "Cristòfor Colom i Barcelona: una relació llargament ocultada"." Article de la redacció del CCH.    (.htm)

Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “Els ibers, els nostres ancestres nacionals?”
"La darrera tertúlia a l'espai del "Cafè de l'Òpera", va portar per títol “Els ibers, els nostres ancestres nacionals?” i va estar introduïda per n'Antoni Jaquemot, col·laborador del Cercle Català d'Història. Durant l'hora i mitja llarga que va durar la tertúlia, vam poder gaudir d'un apassionat debat entre les moltes persones que es van apropar a conèixer un tema no gaire difós per la nostra historiografia." Article de n'Antoni Jaquemor.    (.htm)

La Corona d’Aragó
"A la vista de tot el precedent, res es contraposa a que més d’una persona opini que els historiadors que han emprat altres denominacions en documents en castellà (que no siguin “Confederación Catalana”, “Imperio Catalán” o “Arxiu Reial de Barcelona”) queden desacreditats; i fa reflexionar el fet que Caius Parellada i Cardellach hagi deixat escrit que Aragó ha usurpat la glòria aliena..." Article d'en Marcel Mañé.    (.pdf)

L’abat Oliba i la comtessa Ermessenda
"De forta personalitat i dotada pel govern, es voltà de consellers savis i prudents com l’abat Oliba, Pere, bisbe de Girona i prohoms com Gombau de Besora, el primer senescal comtal, Amat Elderic d’Orís, Bernat de Gurb, Guerau de Cabrera o el jutge Ponç Bonfill Marc. Va intentar dur a terme una tasca pacificadora de fundacions religioses de repoblació i recuperació econòmica." Article de na Maria Carme Roca.    (.pdf)

"Inquisición y censura de libros en la España de Carlos III: La real cédula de Junio 1768"
"En laera de la ilustración las publicaciones periódicas viviron en España años de expansión, ya desde la primera mitad del siglo. Proliferaron impresiones que daban a conocer a los curiosos lectores del momento, quienes las recibían con aceptación, las mas diversas notícies. Sobre el mundo, sobre Europa, sobre su propio país." Article d'en Jesus Cañas Murillo.    (.pdf)

Música Savall/Història Borja
"En Jordi Savall és un dels grans mestres que porta realitzant- des de fa anys- un treball titànic de recuperació de la música medieval i antiga.. Una persona entregada a l'estudi, la recerca i divulgació de les peces originals. Una música i unes melodies que ens transporten realment a aquells segles passats, que ens evoquen les intrigues de la cort, de les danses i dels cants amb matisos de veu melodiosa o melancònica... La música, també forma part de la nostra història com a part indefugible del nostre patrimoni cultural. Coneguem el darrer treball del mestre Savall..."
"Per primera vegada en un documental, Jordi Savall s'obre a parlar de la seva música i del seu ofici. Coincidint amb el 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia, el documental ha seguit, amb Jordi Savall i els col·laboradors més pròxims, el procés de creació de Dinastia Borja. La música del temps dels Borja, del papa Alexandre VI i dels seus fills, Cèsar i Lucrècia, fins a arribar a Sant Francesc de Borja -jesuïta i, probablement, compositor-, n'és el fil conductor."
Més informació de Jordi Savall: http://www.jordisavall.es

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

El "Mons Iovis" (Montjuïc) i altres consideracions sobre els ibers
"De Mons Iovis (Montjuïc) el tenim documentat en el “Chorographia Liber secundus” de Pomponius Mela: “...parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore,…”, malgrat no s’hagi trobat cap resta d’un possible monument. Cal entendre que el nom ibèric de Bàrkeno “Barcelona” els sonava als romans molt a prop del déu púnic Barqa equivalent al Júpiter romà. No fóra estrany que a la “muntanya de Bàrkeno” la romanitzessin amb el nom romà: Mons Iovis. Els romans, com se sap, eren enemics dels púnics, dels cartaginesos. Kart Hadtha n’era la capital situada al costat de l’actual Tunis." Article de n'Antoni Jaquemor.    (.htm)

Hemeroteca / Darreres novetats