Envia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 2.- El fals "Bartolomé De Las Casas" i la seva obra

  D'ençà de primeries del segle XVI, la història del llibre, la de la seva confecció, impressió i venda, és indestriable de la història de la censura. De fet, d'aquella època són conegudes les lleis censores, que obligaven a supervisar els llibres abans que s'imprimissin i que atorgaven facultat plena als censors perquè els arreglessin al seu antull i d'acord amb els interessos polítics i religiosos de la Corona Espanyola. Aquest va ser el cas de tots els llibres que tractaven el tema d'Amèrica :

• Reial Cèdula del 21 de Setembre de 1556 ---> Se prohibe explícitamente la impresión de libros que traten de América sin licencia especial del Consejo del Reino; así mismo se ordena la recogida de los que ya circulen y se castiga duramente los libreros que los continuen vendiendo.
• Reial Cèdula del 9 d'Octubre de 1556 ---> Se ordena a los oficiales reales de los puertos americanos que reconozcan e identifiquen los libros llegados en los barcos y que no dejen pasar ninguno, siempre y cuando se encuentren en los índices expurgatorios de la Santa Inquisición.

  Si ens fixem detingudament en aquestes dates i les dates en que en Bartolomé de las Casas estableix les seves voluntats, observarem fàcilment una relació de casualitat entre les prohibicions censores i les precaucions preses pel cronista. És just després de cada una de les Reials Cèdules de 1556, 1558 i 1560 que en Bartolomé de las Casas estableix les primeres mesures per la salvaguarda de la seva obra. I és quatre anys després de la Reial Cèdula de 1560, que acaba postposant-ne indefinidament l'edició. Per ser més exactes, el Novembre de 1559, en Bartolomé de las Casas signava una mena de carta amb valor d’última voluntat, per la qual fixava el destí de la seva obra capital: la "Història General de les Índies". Mitjançant aquell document llegava el manuscrit d’aquesta obra a un ordre religiós i expressava el seu voler inflexible que no es publiqués fins que no haguessin transcorregut almenys quaranta anys, a partir de la data de la seva mort : <<Passats aquests quaranta anys, si veiessin que convé pel bé dels Indis i d’Espanya, poden manar que s’imprimeixi per a glòria de Déu i manifestació de la veritat principalment>>. I al cap de cinc anys, al seu testament del 17 de Març de 1564, insistia encara : <<Així mateix vaig fer la donació al dit col-legi de Sant Gregori de totes les meves escriptures en llatí i en romanç que es trobessin escrites de la meva lletra, tocants a la matèria d’indis, i a la "Història General de les Índies", que tinc també escrita en romanç, de la meva mà. I fou la meva intenció que de cap manera no sortís del col-legi, si no fos per imprimir-la quan Déu n’oferís el temps, sempre que quedin els originals al col-legi; la qual cosa demano i prego al molt reverend Rector i als pares conciliars que aleshores i hagi, que així ho facin a fi de bé; sobre la qual cosa, encara els encarrego la consciència, que en el col-legi es guardin i defensin>>.

  Hi ha encara una altra raó que evidencia que en Bartolomé de las Casas decideix guardar la seva obra per temor a la censura: el fet que només fa guardar les seves escriptures tocants a la matèria d'indis i a la "Història General de les Índies".

  I, per acabar, potser la més rotunda de totes les evidències és que, talment com totes les altres cròniques censurades, la "Història General de les Índies" restà completament inèdita un bon grapat d'anys. I no pas al monestir on ell la féu tancar. Car sabem que per la Reial Ordre del 3 de novembre de 1571, al cap de cinc anys de la seva mort, el manuscrit original d'aquesta obra, a petició d'en Juan de Ovando, fou manllevat del monestir i dut a Madrid, i posada sota la custòdia del censor del Consell d'Índies, en Juan Lopez de Velasco, fins al 1597.

  Per la correspondència que tenim d'en Lopez de Velasco referent a la seva activitat censora, sabem que era un home d'Estat, on l'interès del país primava sobre la conveniència de fer pública la veritat. I és així com l'obra d'en Bartolomé de las Casas, a mans dels censors reials s'ha conservat: servint l'interès de l'estat castellà, per sobre de la veritat històrica, i en contraposició oberta amb els interessos dels estats de la Corona d'Aragó.

  La mostra més clara d'aquesta censura és la dilatadíssima quantitat de retocs, afegits i contradiccions que trobem a la "Història General de les Índies", fet mencionat ja per molts altres historiadors de relleu internacional.

  Un altre fet destacat és que el manuscrit original va romandre ocult durant tres segles, encara que, de tant en tant, algú en fes referència :

• L'historiador i bibliògraf Antonio de Leon Pinelo en el seu llibre "Epítome de la Biblioteca Oriental y Occidental" (editat a Madrid 1629), ens diu que veié el Manuscrit, format per dos volums, a l'arxiu de Simancas, on hi anà el 1626 per examinar la "Història General de les Índies" d'en Bartolomé de las Casas per manament del Consell d'Indies. També ens exposa que aquests volums comprenien els anys de 1492 a 1552. Així mateix, esmenta unes altres dues còpies existents, aquestes però en tres volums, una a la biblioteca del Comte de Villa-Umbrosa i l'altre a la d'en Jacob Krisius (a Amsterdam). Però, per tal que com la "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, és obvi que els censors feren desaparèixer els esdeveniments dels 32 anys finals, cosa que, conseqüentment, explicaria la reducció dels tres volums als dos que ell ja descriví a Simancas.
• D'idèntica manera, a la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco" , hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit auògraf que es conserva, segons en Lewis Hanke, només té 496 folis.

  Un altre aspecte que evidencia novament la mà de la censura i la seva intencionalitat política, se'ns posa de manifest quan analitzem la pretesament autògrafa "Carta-pròleg" d'en Colom del "Diari de Bord". D'aquesta carta en tenim un extracte que en Bartolomé de las Casas publica al seu volum I de la "Història General de les Índies" (pàgines 47 i 48), i un text íntegre incorporat, de forma extranya, al còdex del "LLibre de les Profecies". Ara bé, al manuscrit original (retocat) d'en Bartolomé de las Casas de la "Història General de les Índies" que hom troba la Biblioteca Nacional de Madrid, en el passatge de la Carta-proleg, s'hi poden veure guixades, retocs i coses que denuncien que el que s'hi llegeix no és pas una transcripció.

  El fet que estigui incorporat al còdex esmentat ens autoritza si més no a sospitar de frau. Així ho han advertit ja molts estudiosos, com per exemple en Gallardo en el seu "Ensayo de una biblioteca", i de fet es pot comprovar, que no només es tracta d'una cosa afegida a posteriori al llibre sinó que, fins i tot, no hi té res a veure. Veiem els següents exemples :

• La carta que es desenganxa del conjunt del "Llibre", comença en el foli 4 front i arriba al 6 front. D'aquests folis, els que porten el número 4 corresponen a un mateix plec, però no pas els del 5, que semblen adherits al conjunt amb aiguacuit. Els del número 6, finalment, són semblants en tot als del 4.
• La lletra del manuscrit és la mateixa des del foli 4 al 5v, però diferent a partir del 6.
• El paper del full afegit, difereix del tot del que té el plec dins del qual se l'ha inserit. Observant meticulosament les línies del reticulat, veurem que no tenen res d'igual entre un i l'altre.
• La lletra que correspon al full afegit, no torna a sortir a la resta del còdex.
• La carta presenta blancs, afegits i senyals d'un poliment, realitzat a posteriori, que és francament sospitós.

  Conclusió: el "Llibre de les profecies" fou retocat perquè concordés amb la "Carta-Pròleg" de la "Història General de les Índies". Per no dir que a la mateixa "Història General de les Índies" ja no hi quedava un pam de net quan es dugué a terme la superxeria del "Llibre de les profecies".

  Si en Colom és la figura més important en el tema del descobriment d’Amèrica, n’hi ha un altre que ho és tant, o més, ja que el seu valuosíssim llegat literari ha sigut capdal alhora d'entendre molts dels fets de la Descoberta. Aquest personatge no és cap altre que en Bartolomé de las Casas, frare missioner, natural d'Andalusia segons la historiografia colombina espanyola tot i que no hi hagi ni un sol document que acrediti la seva naturalesa andalusa.

  Doncs bé, ara dic i a continuació demostraré, que aquest frare era català i es deia Bartomeu Casaus.

  Si analitzem les còpies dels textos originals perduts d'aquella època que parlen del Descobriment d'Amèrica , veurem que el nostre personatge és anomenat <<Bartolomé de las Casas>>, però també veurem, que la pràctica totalitat de les còpies van ser editades a Castella. Sabent tot això de la manipulació, qualsevol se’n fia doncs. De fet, s'ha trobat una traducció llatina de la "Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies" editada a Frankfurt el 1598, on l'autor és anomenat <<Bartolamaeum Casaum>>. També sabem, gràcies a en Girolami Benzoni a la "Història del Nou Món", que el pare del sobredit religiós es deia de cognom <<Casaos>>. I si algú encara falta per convèncer, la prova definitiva, la signatura de dit personatge quan entre 1543 i 1550 exercí el càrrec de Bisbe de Chiapa :

  Després d'això, no fa mal de concloure que el bisbe va ser, també, un altre dels molts personatges catalans desnacionalitzats en profit de Castella, com més endavant veurem.

  Nota : Informar als lectors que, amb coherència amb lo demostrat, em referiré, a partir d’ara, al mal anomenat Bartolomé de las Casas, pel seu veritable nom : Bartomeu Casaus.

| Anterior | Índex | Següent |