Envia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 8.- Sóc andalús i porto barretina

  Una nova via que permet demostrar un cop més que els mariners del primer viatge eren catalans i no andalusos, ni extremenys ni castellans, és el de la indumentària, que era inequívocament catalana.

  Per començar, tenim que el cosmògraf, mestre i amo de la nau Santa Maria , en Juan de la Cosa, natural de Santander segons la historiografia tradicional (encara que no hi hagi cap document original que ho asseveri) curiosament és pintat amb barretina al retrat que es conserva al Museu Naval de Madrid.

  Òbviament, l'hàbit de cofar-se amb barretina no el va poder agafar a Santander, i molt menys el pogué agafar a Andalusia, si es que s'hi haguessin dut a terme els preparatius de l'armada.

  Com mostra el mapa que ve a continuació, l'àrea geogràfica de la barretina dels pobles romànics no inclou ni Andalusia, ni Extremadura, ni Castella, ni cap d'indret del Mar Cantàbric. La barretina havia estat un cofat característic sobretot de la gent de mar i amb menys extensió de la soldadesca.

  Dóna la casualitat que aquí a Catalunya hi ha documentat un mariner anomenat Joan de la Cossa i que fou una de les figures militars principals de la Generalitat durant la revolta que aquesta mantingué contra Joan II. Fou governador de Provença i s'estava a l'Empordà amb el seu germà Gaspar, comte de Troia i Gran Senescal de Provença.

  En el llibre d'en Rey Pastor i en García Camarero , "La Cartografia Mallorquina", hi trobem que l'escola cartogràfica de Sevilla <<...fue iniciada por don Juan de la Cosa, la cual fue la sucesora remota de la gloriosa cartografia mallorquina>>. Tenint en compte que en aquella època encara no havia arribat la febre de l’Internet i que les beques erasmus encara no existien, és més que probable que aquesta influència malloquina l'obtingués pel fet de ser natural d'algun lloc aprop de Mallorca, o sigui Catalunya.

  La moda de cofar-se amb barretina, pel que sembla, també va arribar al Pais Basc, ja que sinó no s'explica com en Zuloaga va poder pintar al gran Juan Sebastián Elcano cofat amb una barretina musca. O una de dues, o la barretina era la sensació de l'època com ara ho són les bambes Nike, o aquest gran marí, definit com a basc per la historiografia espanyola, era més català que el Pujol.

  El més curiós de tot és que si mirem detingudament la signatura, segurament adulterada, d'en Juan Sebastian Elcano observarem que realment no hi posa <<Elcano>> sinó que hi posa <<..del Canós>>.

  Dóna la casualitat que hi ha documentat a la Catalunya d'aquella època un tal Joan Cacirea del Canós, el pare del qual va ser senyor de Montcortès, Clariana, el Canós i la Goda (a la Segarra). I per un mapamundi del 1545 també sabem que hi ha una illa anomenada <<JoanCanos>>. Masses coincidències, no us sembla ?

  Per si això no fos prou, una il-lustració d'en Theodor De Bry, al llibre, "Americae" datat del 1559, ens mostra com els primers mariners que arribaren amb en Colom a les noves terres americanes duien barretina.

  De fet en aquest apartat també es veu clarament la manipulació dels censors, ja que donant un cop d'ull a diversos llibres es pot comprovar que el mot <<barretina>> ha estat suplert o traduït per l'expressió <<gorro rojo>>, <<gorro carmesí>> o d'altres, demostrant així que una paritat d'opinions tan dispar alhora de definir el simple color d'una gorra, només pot ser deguda a una manipulació poc acurada.

  Per acabar ja de rematar el tema, a la "Primera Relación" d'en Hernan Cortés, hi trobem que en arribar amb les naus a Sant Joan, el conqueridor mexicà emprà barretines com a senyal d'amistat amb els cabdills indígenes. Diu la "Primera Relación" que <<...para que los indios se acercasen seguros, Cortés les dió para los cacíques dos camisas ... etc ... varios gorros rojos, y varios pares de zaraveles, y así se fueron con semejantes joyas a los caciques >>. La descripció d'en Cortés és interessantíssima, donat que a més a més de les barretines, ens aclareix que duien <<zaraveles>>. Aquesta paraula que no existeix en castellà, és la traducció literal dels <<saravells>>, que són uns pantalons amples que duien molts catalans de les comarques de l'Ebre i del País Valencià. Curiosament, quan en De Bry pinta els mariners amb barretina, eixugant-se la roba a la vora del foc, també els vesteix amb saravells. Amb la qual cosa la vestimenta dels primers descobridors es fa encara més diàfanament catalana.

  El mateix s'esdevé en el relat d'en Bernal Diaz del Castillo, "Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España", per això com en un moment de la crònica se'ns narra que en Cortés, per fer contents a certs cacícs, va fer portar <<una gorra de carmesí, amb una medalla d'or>>. El que ens acaba d'aclarir que aquesta gorra era una barretina és el fet rellevantíssim que a la medalla d'or hi ha figurat un Sant Jordi, amb cavall i llança, matant un drac, símbol clar de llur procedència i patró de Catalunya i Aragó.

  Bé doncs, després de totes aquestes clarividències, és fàcil deduir que els mariners que anaven amb en Colom en el primer viatge i els qui s'establiren a Cuba i, després, anaren amb en Cortés a Mèxic, també duien barretina.

  I ja per tancar aquest tema, si ens cenyim al que escrigué el Descobridor al seu Diari de Bord el dia 11 d'Octubre, fent referència al moment en que la tripulació davallà a terra i féu possesió del Nou Món, hi trobem: <<Jo perquè ens tinguessin molta amistat, perquè vaig saber que era gent que millor es lliuraria i convertiria a la Nostra Santa Fe amb Amor que no per força, els vaig donar a alguns d'ells uns bonets vermells>>. I el mateix s'esdevé quan un indi que venia amb canoa de l'illa de Sant Salvador fou agafat pels mariners i pujat a bord de la nau. En Colom escriu: <<I que era a la popa de la nau, que ho vaig veure tot, vaig enviar-lo a cercar i li vaig donar un bonet vermell>>,

  Sembla que les gorres vermelles incomodaven als copistes, atès que la versió espanyola del llibre d'en Ferran Colom, quan aquest descriu el passatge del dia 15, el text ja no diu que el Descobridor va donar a l'indígena <<un bonet vermell>> sinó que tan sols explicita que li donà <<algunes cosetes>>. En canvi, la versió italiana del paràgraf del dia 11 especifica que en Colom els regalà uns <<capelleti rossi>>.

| Anterior | Índex | Següent |