Envia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 11.- En Colom hauria volgut ser president del Barça

  Directament relacionat amb la presa de possessió del Nou Món sobresurt el tema dels càrrecs polítics que sol-licità en Colom, recollits al "Llibre de les Capitulacions", a fi de poder-los desenvolupar en els seus nous dominis. I quins foren aquests càrrecs i títols que demanà en Colom ? Doncs el d'Almirall de la Mar Oceànica, el de Virrei i el de Governador Central.

  Doncs bé, nomès li hauria faltat demanar ser President del Barça, i és que tots aquests càrrecs demanats per en Colom eren càrrecs típics de Catalunya i que només la corona Catalano-Aragonesa podia atorgar. Ni amb la més absoluta candidesa es poden admetre virreis a la Castella del segle XV. I que, per tant, els virregnants americans, que durant quasi tres segles foren la columna vertebral del règim administratiu d'Espanya a les Índies, trobaren el seus lògics i directes antecessors en les institucions similars creades a Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Nàpols i Sícilia. Les coincidències entre els uns i els altres són més que reveladores, car, fins i tot, és idèntic el llenguatge emprat a les clàusules dels nomenaments de virreis, lloctinents i governadors generals concedits pels reis catalans en els seus dominis mediterranis amb els que els Reis Catòlics atorguen a en Colom pels nous dominis ultramarins.

  Si comparem les "Capitulacions" guardades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, amb un altre document semblant, però guardat als arxius de Simancas i d'Índies observarem un cop més la mà dels censors. A cop d'ull, ja sobta que, mentre el de l'arxiu català s'acorda amb les prescripcions cancelleresques de la Corona d'Aragó, el dels arxius espanyols ho fan per la Cancelleria castellana i amb tots els seus requisits, però amb la incongruència de no haver-hi esborrat el nom del secretari Coloma, que és qui signa les "Capitulacions" que es guarden a Barcelona.

  Però hi ha d'altres canvis: l'omissió del mot <<General>> en referir-se al Governador (cosa que no sobta, ja que el mot <<General>> és el que li dóna una filiació d'institució de la Corona d'Aragó) ; l'eliminació de la frase <<...en alguna satisfacció del que ha descobert...>> pel fet que evidenciava una predescoberta; o la interpolació dels noms de tots els regnes que els Reis Catòlics posseïen , la qual cosa desvincularia l'empresa d'un exclusivisme catalano-aragonès.

  Són masses els senyals de catalanitat que s'escapen a la mà de l'adulterador. Les diferències que acabem de veure entre el document guardat a Barcelona i els dels arxius espanyols són fonamentals, com ho són els càrrecs que en Colom sol-licità als reis.

  La influència i la participació de Catalunya en l'ordenació jurídica d'Amèrica es fa tant o més concreta si ens adonem que a les Instruccions del 29 de maig de 1493 s'especifica que en Colom podrà nomenar jutges <<...tal com els acostumen a posar els altres virreis i governadors de Ses Alteses>>. Però, de <<Ses Alteses>>, és clar, com a reis de la Corona catalano-aragonesa, per tal com aquests càrrecs no existiren mai a Castella.

| Anterior | Índex | Següent |