Envia a un amic

Articles i documents

» El Descobridor amb la grafia “Colom” en un text dedicat a l'emperador Carles V del segle XVI

  Sempre nadem entre dues aigües quan parlem del descobridor Cristòfor Colom, o com d'altres diuen .... Cristobal Colón ?
L’orígen de la seva procedència i la grafia correcta del seu cognom- com a demostrativa del seu orígen- han fet correr veritables mars de tinta des de temps immemoriables. Molts historiadors i experts d’àmbit nacional i internacional han volgut demostrar que el descobridor fou Genovès i que s’escrivia “Colón”. Coneixem, per estudis de fa molts anys i per les llargues investigacions de molts erudits catalans i estrangers com ara el Sr. Lluís Ulloa, que el “llaner genovés“ del qual se li coneix tan poca biografia, era d’orígen català.

  Sens dubte, hem de ser molt crítics davant una teoria a l’hora de treure conclusions però sí és cert que hi ha evidències irrefutables que la fan verosímil i autèntica. Tal i com es desprén de la densa investigació del Sr. Jordi Bilbeny hi ha hagut una manipulació, tergiversació i falsificació de la història del Descobriment d'Amèrica. Us remetem sens dubte a llegir la obra de l'esmentat investigador per arribar a entendre les conclusions sobre la Catalanitat de la Descoberta d'Amèrica.
Ara bé, la mà censora i manipuladora no ha pugut arribar a tot arreu – i així al llarg de la història literaria i artística han desaparegut molts documents, molts quadres, moltes obres artístiques, però també se n'han salvat d'altres i és en aquests termes que hem trobat i us volem fer redescobrir un llibre manuscrit del 1532 :

“El Catálogo real de Castilla”

  És aquesta una transcripció i edició del Catálogo Real de Castilla autògraf inèdit de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés. Aquest fa entrega del manuscrit a l'emperadriu Isabel pocs mesos abans que l'emperador Carles V el nomenés primer Cronista Oficial de les Indies.

  Abans d'entrar en detall sobre la troballa feta en aquest llibre de més de 1900 pàgines volem fer una reflexió: Ens preguntem per quina anomalia es segueix dient que de l'Almirall de la mar Oceana, Dom Cristòfor Colom no se'n sap res, ni tampoc de la seva persona ni del seu orígen i ben poc dels qui anaren amb ell, i sobretot que ens plantegem si és normal que això sigui així...
Com pot un personatge mundialment conegut i famós arreu del món en aquells moments fins als nostres dies, ser un total desconegut per la historiografia ? Per posar un exemple, tal i com diu un bon amic meu- seria com si en l'actualitat, uns astronautes arribessin a posar el peu a Mart, que aquest fet sortís a tots els mitjans de comunicació i a la premsa, s'editessin llibres, es fes un ressó mediàtic mundial, tothom es volqués en els seus herois... i en canvi la identitat dels propis protagonistes fos una incognita. Així veiem com en aquell moment, fou impossible que aquest fet s'esdevingués, llavors el segon pas és preguntar-se per què desapareixen del record els testimonis documentals, pictòrics i artístics els quals en foren la seva expressió ?
QUÈ VA PASSAR ? i per quin motiu calgué enterrar la seva persona en l'oblit i l'anonimat ?
El “Discovery Channel “ fa poc també va emetre el seu documental “ Enigma Colón “ on el conductor del mateix, el professor d'Estats Units Charles Merrill, arribava a la conclusió - segons els estudis i proves que apareixen al film- que el descobridor era d’orígen català.
Tenim ja diferents línies d’investigació que si convergeixen en un mateix punt :
El de la “ CATALANITAT DE L’EMPRESA DE LA DESCOBERTA D’AMÈRICA I DE CRISTÒFOR COLOM.”

  Ara però , anem a fer còrrer una mica més el vel mostrant un document que es troba digitalitzat a la biblioteca Cervantes sota el nom : “ Cathalogo Reyes de Castilla- Cathalogo Real i Imperial “. El seu autor, Àlvarez de Oviedo el dedica a l'emperador Carles V, essent “la Historia general de emperadores, pontífices, reyes e señores de Castilla, Francia y otras provincias de Europa desde los primeros de los títulos hasta el año de 1532 por Gonçalo Fernández de Oviedo y de Valdés.” El catàleg descarregat de la biblioteca virtual Miguel de Cervantes conté 1992 pàgines i és una transcripció d'una de les fonts més importants: el catalèg de Castella, feta per Evelia Ana Romano basat en l'autògraf inèdit del cronista Gonzalo Fernandez de Oviedo i Valdés, essent aquesta una edició digital a partir del text original per la seva tesi doctoral de la Universitat de Califòrnia ( Santa Bàrbara ).
Cal precisar que l'autora de la tesi i autora de la transcripció del catàleg en la seva introducció incideix molt en destacar el paper de l'historiador com a cronista i informador de la realitat més verídica que es pugui esdevenir, destacant la importància que li dona Gonzalez de Oviedo a la necessitat de veracitat o si més no de similud a causa de l'afiliació al pensament erasmista d'Oviedo, així a l'apartat 2.3 de la pàgina 19 de la introducció Evelia Ana Romano diu el següent:

  “En cuanto al concepto de historia y su función de historiador, una de las insistencias fundamentales de Oviedo es en la intención de decir la verdad que queda sugerida desde una de las primeras frases y la cita textualmente:”

  I diu Gonzalez de Oviedo:

  “Tan yllícito es encubrir la verdad como dezir lo incierto- según dize Sócrates- y porque la presenta obra es de calidad... es de presumir que el autor desta compilación ni quiso encubrir verdad ni traer a la memoria de Vuestra Magestad lo contrario dello”. ( f 1 v )

Veiem com apareix “ Colom “ en referència clara i explícita sense cap mena de dubte identificant-lo com al descobridor del Nou Món.

Ho trobem també recollit a les epístoles en la seva edició romana del 1491

  El nom de “Catàleg” respon a la intenció de l'autor no solament de recompilar personatges, les seves relacions i ascendències que permetin dibuixar la complexa genealogia dels reis d'Espanya, sinó també de fer una suma de les cròniques i tractats sobre la història de la península.
Tal i com diu l'autora de la tesi, el catàleg fou utilitzat com a font històrica cap a finals del segle XVI per Gonzalo Argote de Molina per elaborar la seva obra “Nobleza de Andalucia”. Però patí la indiferència i l'oblit entre aquest moment i fins al segle XIX quan fou rescatat de nou per Amador de los Ríos. Segons diu la propia autora al punt 5.2 a la pàgina 36 de la seva introducció:

  “El catálogo llega a nosotros por tradición directa, con un solo testimonio manuscrito, que no sólo es el autógrafo original sino además la copia dedicada al Emperador. Al tratarse de un codex unicus, el único tipo de edición que cabe emprender el la llamada “edición interpretativa” en la que el proceso crítico, en comparación con el de la “edición crítica”, es mucho más simple, si bien no desaparece. Como trabajamos con un autógrafo, se intentará que la reproducción del manuscrito sea lo más fiel posible, sin que esto excluya un cierto grado de interpretación, puesto que habrá que separar correctamente las palabras, puntuar el texto de acuerdo con las normas actuales y resolver las abreviaturas. Para la transcripción contaremos con el auxilio de algunos conceptos y conocimientos paleográficos de acuerdo con las características que al respecto presenta este particular manuscrito. Queremos aclarar, que consideramos aquí, dentro de la paleografía, fundamentalmente la paleografía de lectura, esto es, la que permite identificar y descifrar letras y demás signos convencionales, a fin de reproducirlos en el lenguaje escrito actual.
[.... ] La edición facsímil que manejamos revela un excelente estado de conservación del códice. La letra, con escasas ligaduras y sumamente prolija, revela la mano de un verdadero pendolista; no ofrece, en términos generales, dificultad alguna para su lectura. [...] Se respeta la grafía original. Ornatos, decoraciones e ilustraciones completan una dimensión estética en el documento, que refleja sin duda otra parte del interés y la sensibilidad de Oviedo.
De fet és ell mateix l’autor que ilustra la seva obra -
Si hem volgut subratllar la frase “ Se respeta la grafia original “ és perquè quedi constància que l'autora ha fet una transcripció del text respetant la grafia original, o sia: en l'autògraf de Gonzalo Fernández de Oviedo hi posa “ Don Christoual Colom “ i ella ho respecta fidedignament en fer la transcripció.

Un altre de nou apareix escrit tal i com ho veiem en aquest poema

  Coneguem ara una mica la vida d'aquest cronista:
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, escriptor de família noble d’orígen asturiana va néixer a Madrid el 1478 i va morir a Santo Domigo el 1557 . Va entrar de molt jove com a patge al servei d’un nebot de Ferran el Catòlic i més tard fou nomenat ajudant de cambra del príncep Don Joan. Presencià la rendició de Granada i el retorn de Cristòfor Colom del seu primer viatge i va conèixer també als fills del descobridor, els quals eren patges també del príncep. La mort de l’infant el 1497 el va fer abandonar la cort per marxar a Itàlia. El 1498 va estar a Milà al servei de Ludovico Sforza, “ El Moro” i conegué a Leonardo da Vinci. A Mantua entrà al servei de Joan de Borja i l’acompanyà per diverses ciutats d’Itàlia, el 1500 es desplaçà a Roma i posteriorment a Sicilia on conegué al Gran Capità. En tornar a Madrid, el 1507 fou nomenat notari públic i secretari del consell de la Santa Inquisició.
Així doncs, amb tots aquests càrrecs si escrigué el cognom del molt il·lustre descobridor com “ Colom “ seria perquè era així com s'escrivia i no castellanitzat amb “n” final tal i com ens han volgut fer veure.
A la primavera de 1514 marxà a les Indies amb varis càrrecs “ la escribania de mines i del crim” i “ l’ofici del ferro dels esclaus i els indis “, posteriorment se li sumaria un altre càrrec: el de “veedor de les fundicions”. A la seva tornada al cap d’un any i mig es produeix un xoc amb Bartomeu de Las Casas o Casaus quan aquest l’acusa d’haver participat en les cruels tiranies que s’havien comès. Posteriorment realitzà quatre viatges més a Amèrica durant un període de vint-i dos anys. Fou nomenat cronista de les Indies el 1532. Després de la seva segona estança al Nou Món, Fernández de Oviedo publicà el “ Sumari de la Natural Història de les Indies ( 1526) “ que va dedicar a Carles I com un avançament – segons les seves paraules- “ del tractat abundant que de tot ell té... “. Efectivament, havia començat a redactar la seva “Historia General i Natural de les Indies “ , la primera part de la qual fou impresa l’any 1535 , i sorprenentment no fou editada completa fins el 1851-1855 !
Un altre motiu d'alarma ! Per quin motiu hi ha aquest buit de no edició durant un període de 300 anys ?

  Oviedo -afirma Cohen- s’ha fet famós com a observador perspicaç i pel seu agut sentit descriptiu, basat en una honesta actitut crítica. “ El sumari “ fou traduït a l’anglès, l’italià i el llatí, arribant en un segle a les 15 edicions. Les catorze que ha tingut durant la passada centúria i l’actual també en diversos idiomes, reflexen la seva estimació com a “text clàssic” científic d’importància, que va obrir, tal i com afirma Àlvarez López, “davant els sorpresos ulls dels europeus, la porta a una desconeguda naturalesa.”

  Donem nosaltres també una nova mirada a les cròniques d'Indies amb una mirada crítica i coherent i comparem la diversa informació que hi ha al respecte i sobretot anem a les fonts, als documents d'arxiu on es troben esperant-nos pergamins, llibres i documents que molt probablement ens aportaran la claredat que necessitem per entendre qui fou en realitat Cristòfor Colom, l'almirall de la mar Oceana i que passà amb l'empresa que l'acompanyaren cap a la descoberta del Nou Món.

  “ Altres tempestes s'han vist, mes no que duressin tant ni que fossin tan espantoses. Molts que teníem per valerosos prou que defalliren i força vegades. El dolor del fill que jo tenia allí m'arrencava l'ànima, i més encara veure'l a la seva tendra edat de tretze anys passar per tanta fatiga i durant tan de temps. Nostre Senyor li donà tant esforç, que ell esperonava els altres, e en les obres feia ell com si hagués navegat vuitanta anys, i fins i tot em consolava. Jo havia emmalaltit i havia estat força vegades al caire de la mort; governava la nau des d'un llitet que m'havia fet fer sobre la coberta. El meu germà estava al pitjor vaixell i el més perillós. Em sabia molt de greu, i encara més que jo me l'havia endut a desgrat seu . [...] Una altra pena m'arrancava el cor per l'esquena, i era don Jaume, el meu fill, que jo vaig deixar a Espanya tan orfe i desposseït de la meva honra i hisenda; si bé tenia per cert que Vostres Alteses, com justos i agraíts Prínceps que sou, li restituirien tot amb escreix.” [1]

Notas:

[1] Critòfor Colom. “ Els viatges al Nou Món”. Llibres de l'Index. 2006. Barcelona.

Eva Sans