Envia a un amic

Article de premsa - Diari EL PUNT 30/01/05

» El príncep de Viana, al descobert

  Les investigacions de la historiadora Mariona Ibars aporten noves dades sobre les restes momificades enterrades a Poblet.

  Els misteris al voltant de les restes momificades del príncep de Viana estan cada cop més desvetllats. Les investigacions dirigides per la historiadora Mariona Ibars han determinat que les restes enterrades al monestir de Poblet corresponen només en part a aquest príncep (Carles d'Aragó), que va morir el 1461, quan tenia 40 anys. La part inferior del cos momificat té 46 anys, per tant, segons Ibars, no poden ser del legítim hereu del regne de Navarra i dels Estats Confederats de la Corona d'Aragó. L'estudi també ha detallat que li van amputar un braç per fer-ne una relíquia. Ara, Ibars mostrarà les seves investigacions al forense anglès Robin Richards -expert en l'estudi de Tutankamon- perquè analitzi les del príncep destronat.

  CARINA FILELLA Vimbodí

  Tenia quaranta anys, tres mesos i 26 dies quan va morir, el 23 de setembre de l'any 1461. Aquesta era una de les incògnites que s'han desvetllat a partir de les darreres investigacions realitzades sobre Carles d'Aragó, més conegut com el príncep de Viana, fill primogènit de Joan II i de Blanca de Navarra, a qui la història va negar el dret de ser rei, ja que el seu pare -ansiós de poder i influenciat per la seva segona esposa- li va arrabassar el tron. Segons l'estudi dirigit per la historiadora Mariona Ibars, no totes les restes momificades enterrades a Poblet corresponen al príncep, ja que la part inferior del cos correspon a un home de 46 anys, que podria ser Joan I el Caçador, fill gran de Pere el Cerimoniós. L'antropòleg Miguel Botella -que investiga també les restes de Cristòfor Colom- i l'expert en mòmies Conrado Rodríguez han dictaminat també que el príncep va morir als 40 anys.

  L'anàlisi de la mòmia s'ha realitzat amb un innovador aparell en tres dimensions procedent de la Universitat de Granada -com el que ha analitzat les restes del faraó Tutankamon-. Precisament ara Ibars presentarà el resultat de les seves investigacions al forense anglès Robin Richards, l'expert mundial que estudia també les recomposicions de Tutankamon, perquè doni la seva visió sobre les restes.

  L'aparell de 3-D també ha confirmat que al príncep de Viana li van fer dues incissions al colze per tal d'amputar-li un braç -l'any 1541- per convertir-lo en una relíquia. Aquesta relíquia es va traslladar a Barcelona, però durant la Setmana Tràgica del 1909, amb la crema de les esglésies, es va perdre. Un dit, però, es va extreure per dur-lo a València, a la Prioral de Sant Vicent Màrtir. Ara, aquest dit està desaparegut.

  Mariona Ibars també ha determinat, a través de l'anàlisi de les ungles de la mà esquerra, que el príncep de Viana «era un músic excel·lent»: «són les ungles d'un cortesà, molt ben cuidades, que poques vegades ha tocat l'espasa». També apareix la marca al front del birret, amb el qual va ser enterrat, i les ferides post mortem -en el saqueig a Poblet, durant la desamortització de Medizàbal- que li van fer a la cara i que també li van fer caure bona part de les dents.

  Un dels dubtes que encara queden pendents és determinar les causes de la seva mort, ja que el poble sempre havia pensat que va morir enverinat. Ara, segons Ibars, la solució per acabar de definir amb exactitud tot allò relacionat amb el príncep està a la catedral de Toledo, on Ibars espera rebre el permís per treure les mostres d'ADN de dos personatges reials enterrats a la capilla nueva: les de la reina de Castella Juana Manuel, besàvia materna del príncep de Viana i també rebesàvia paterna; i per altra banda, Leonor de Aragón, reina de Castella, germana de Joan I el Caçador i Martí Humà.