El filòleg i escriptor maresmenc, conegut per l’estudi de l’origen de Colom, va exposar divendres a Argentona les bases de la seva tesis.
Sempre l’hem conegut com a Miguel de Cervantes, autor d’ El Quixot, però potser ben aviat li haurem de dir Miquel de Cervent. Les investigacions de l’escriptor i filòleg Jordi Bilbeny, conegut pels seus estudis sobre la catalanitat de Cristòfol Colom, assegura que el literat era català, possiblement membre d’una coneguda família de Barcelona. Són diverses les pistes que han induït a l’investigador fins aquesta afirmació. En primer lloc, l’origen misteriós del personatge, els documents citen el seu naixement a diverses ciutats espanyoles, entre elles Valladolid, Madrid, Alcalà de Henares, Granada o Sevilla. "La vida de Cervantes, just cent anys després de la seva mort, ja és una incògnita quan se sap amb certesa que de jove ja era un poeta reconegut i tenia fama literària abans de l’edició d’El Quixot", explica Bilbeny, qui considera que estem davant un misteri intencionat.
Una segona pista. Ràpidament desapareixen els originals i les primeres edicions de la seva novel·la més significativa, El Quixot, tal i com havia passat en altres autors catalans del segle XVI, com Jeroni Pujades o Lluís Ponçs d’Icart, tots obligats a traduir al castellà les seves creacions literàries. Segons Bilbeny, era una acció habitual que "quan una obra arribés a impremta en català, en sortís traduïda al castellà". Tampoc es poden oblidar els sentiments procatalanistes que Cervantes revela al llarg de la seva obra: l’ "hidalgo" recupera el seny i viu les millors gestes a Barcelona, mentre que a Castella se li accentuen les al·lucinacions i la bogeria; l’autor revela una defensa de les llengües vernacles, considera que la millor lluita per la justícia és la dels bandolers catalans –Rocaguirnarda apareix a la novel·la-, parla de Catalunya com la millor nació i amb aquest llibre homenatge una altra obra catalana de cavalleria, Tirant lo blanc.
Però hi ha més detalls curiosos. Bona part de la biografia coneguda de Cervantes transcorre per possessions de l’antiga corona catalano-aragonesa com Nàpols, Sicília o València. Les primeres edicions d’ El Quixot es realitzen a Portugal, Amberes (Flandes), Barcelona i València, tots ells territoris amb esperit independentista respecte Castella. I , finalment, Bilbeny encara exposa una darrera evidència: "És impossible que El Quixot sigui una novel·la fruit de l’atzar i que el seu autor fos un fill analfabet d’un ramader de Castella, ja que l’obra revela un escriptor culte, que demostra tenir coneixements dels autors clàssics, de navegació,... i de moltes altres disciplines". Per totes aquestes raons, l’investigador apunta que el literat podria ser fill de la família Cervent de Barcelona, treballadors de la cancelleria reial i amb branques genealògiques tant a València com al sud peninsular.
Aquests són, després de deu anys de recerca, els punts principals d’una tesis sobre la catalanitat de Cervantes, una tesis que encara podria agafar més cos amb el suport ferm d’un grup d’historiadors que "siguin capaços d’adquirir nous reptes sense por ni angunia intel·lectual". El maresmenc no nega que un dia aquesta teoria també es podria convertir en un documental, com ja succeí amb Colom.
El CCH
