Envia a un amic

Article de premsa - Diari electrònic DIARI DE BALEARS 21/06/05

» Miquel Servent?

per Llorenç Capellà, escriptor - Publicat a www.diaridebalears.com - 21/06/2005

  Calia imaginar-ho. Barcelona s'ha tornat tan cervantina per tal de fer-se agradosa als ulls de l'espanyolisme, que ja ha sortit un estudiós afirmant que Miguel de Cervantes és Miquel Servent i que El Quijote va ésser escrit originàriament en català. Ara per ara, l'edició catalana és il·localitzable, cosa que ens ve a demostrar que es troba més ben guardada que el Sant Grial. Possiblement deu trobar-se arxivada a les masmorres d'algun convent castellà, qualsevol d'aquells que Aznar visita de tant en tant per amarar-se d'espiritualitat i de patriotisme. En tot cas, la qüestió més urgent no rau a localitzar-lo. Una vegada que s'ha esbombat la notícia, el problema més urgent que se'ns planteja és de caràcter polític. La Caixa o el Banc de Sabadell pagarien de bon grat les despeses que reportaria la localització del manuscrit. Per aquest costat no cal patir. Per l'altra, el de l'enverinament de la convivència entre espanyols i catalans, molt possiblement sí. Els intel·lectuals són tan inoportuns com aquell veí que toca la trompeta a l'hora de la migdiada. Ja pot tocar tant fi com en Rudi Ventura, que toqui com toqui emprenyarà fins i tot els sords. El professor Jordi Bilbeny acaba de tirar un misto encès dins un polvorí. Miguel de Cervantes no era Miguel de Cervantes, sinó Miquel Servent, acaba d'afirmar. Hòstia, moreno! I ara no veus que la Guerra Civil va començar per motivacions molt més trivials que aquesta? Per afegitó, no és el moment oportú d'anunciar-ho. L'Espanya profunda no pot empassar-se tantes i tantes provocacions seguides de Catalunya sense fer un rot. Cervantes català? Per als castellans de soca-rel, és una ofensa que cal afegir a les perpetrades per Carod, Eto'o i Maragall (les d'aquest, sempre després del vermut). L'Espanya eterna, l'Espanya profunda, l'Espanya d'ells (i tots ja sabem qui són ells), ja n'està tipa d'humiliacions, la qual cosa suposa més feina de carrer per al Partit Popular. Ho lamento per Rajoy, que no podrà avançar les vacances tal com tenia previst. En arribar el bon temps, a Rajoy li agrada rosegar marisc a les ries gallegues amb un vi blanc i ben fresc. No ho podrà fer. Així com un mal de queixal ens pot fer infeliços, un intel·lectual impertinent ens pot fotre les vacances. A Rajoy li espera un juliol de manifestacions, encaminades a fer saber al món sencer que Cervantes és tan espanyol com el xoriço de Cantimpalos. Tanmateix, no serà l'únic, Rajoy, que aquest estiu no podrà deixar la corbata a l'armari. Amb les investigacions del professor Bilbeny, ja podem afirmar que el mateix Zapatero ha begut oli. Caldrà reunir novament el Pacte Antiterrorista? Potser sí. Catalunya espolia Espanya, això és evident. I si no que ho demanin al batlle de Salamanca. Des de la Manxa a Extremadura, passant pels taxistes de Madrid, la gent de l'Espanya estricta s'està posant nerviosa. Amb Pujol portant la bandera del catalanisme, no s'hauria produït la crispació dels dos darrers anys. Pujol sabia quina era la mesura exacta de les coses, encara que sempre mesurava a la baixa. Penso en les converses amb ETA, en els papers de Salamanca, en les seleccions esportives. Totes aquestes qüestions, amb ell a la plaça de Sant Jaume, no s'haurien plantejat, perquè acceptava que el catalanisme viatgés en vagó de tercera mentre no deixés de fer camí. Molt possiblement, davant la provocació que suposa per a l'espanyolisme l'afirmació del professor Bilbeny, Pujol hauria pactat amb Zapatero la renúncia de la Generalitat a reivindicar la nacionalitat catalana de Cervantes, a canvi d'una fotografia de la ministra de Cultura amb un llibre de Pla a les mans. No sé com respondrà Maragall, si qualque periodista li planteja la qüestió. Si és al matí, pot respondre que tant se li'n fot la procedència de l'il·lustre escriptor. Si és a l'hora del brandy, pot sentir les veus de l'avior i proclamar d'una tirada la independència del Països Catalans. Com aquell qui diu, actualment l'equilibri de l'Estat no és superior al del trapezista sobre el filferro. La culpa és del professor Bilbeny. Aquest home pot ésser un intel·lectual de pes. Estic convençut que ho és. Tanmateix, deu ser un terrorista. Som el primer a afirmar-ho? Dubto que Jiménez Losantos no se m'hagi avançat. El foc que Bilbeny ha encès ja crema. Acebes és a Alcalà de Henares preparant la manifestació del milió de participants. Contra qui? Contra els catalans, que mai no es conformen amb el que tenen. Començaren recordant que Don Alfonso de Quijano tirava floretes a Barcelona i acabaran dient que Miguel de Cervantes ballava sardanes amb l'aplec de Sardanyola. Perquè les flamarades arribin al cel, sols fa falta que Bilbeny ens reveli on es troba l'original català de El Quijote. Si jo fos la senyora Tura, li enviaria els mossos d'esquadra perquè l'aïllessin a Montjuïc. Ara per ara, no ha de dir més del que ha dit. Si ens diu que és a l'arxiu de Salamanca, el nostre món (petit món) pot fer un tro.