Envia a un amic

Article de premsa - Diari AVUI 20/10/05

» Banderes? Una senzilla qüestió de contracte

  per Toni Clapés

  Sovint en aquest diari han aparegut cartes dels lectors queixant-se de veure els motoristes nostrats fent voleiar la bandera d'Espanya mentre fan la volta d'honor al circuit on han guanyat un Gran Premi. Ho hem vist aquest cap de setmana a Austràlia amb en Dani Pedrosa celebrant el tercer Mundial amb la bandera en qüestió onejant al vent de Phillip Island. Som Catalans? Som espanyols? Som totes dues coses alhora? No som res? Quan es produeixen aquests fenòmens la nostra esquizofrènia col·lectiva com a poble augmenta. Això pot provocar que alguns esportistes catalans, si els donessin una bandera de Kiribati, també farien voltes d'honor tan tranquils.

  Tot plegat va començar amb l'Àlex Crivillé. Recordem que el problema va néixer al circuit de Montmeló. Era l'any 92, en plena febrada olímpica (i amb la por que els catalanistes abrandats no en fessin alguna en la inauguració dels Jocs) i en Crivillé guanya el Gran Premi de la categoria reina a casa.

  Resultat: el delirium tremens a les grades i amb l'alegria, sonen Els segadors i l'Àlex fa la volta d'honor amb la quadribarrada. Això va provocar un daltabaix a la Brunete mediàtica de Madrid, com sempre més espantats pel que fem a Catalunya que no pas per qualsevol enrenou que hi hagi al País Basc. Diaris i ràdios que tots tenim al cap es van esquinçar les vestidures davant de tanta dolenteria catalano-separatista.

  Doncs des d'aleshores ençà, segons m'ha explicat en Josep Lluís Merlos, que és tota una eminència en el món del motor, les grans multinacionals (Telefònica, Repsol) que patrocinen els esportistes espanyols obliguen per contracte que cada pilot faci la volta d'honor amb la bandera espanyola. I com ho fan? De la manera més senzilla: quan són a les portes de guanyar, a cada circuit on hi ha cursa hi envien un individu amb la bandera constitucional. La seva única feina és donar la bandera un cop passen la meta. I ja se sap: qui paga, mana. Potser el dia que pagui Llet Nostra, el bon home durà una altra bandera.