Envia a un amic

Notícies - Vilaweb.com 02/12/05

» Una nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua torna a deixar en evidència la postura lingüística del Consell

Divendres, 2 de desembre de 2005 a les 15:33

Joan Cultura

  Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es felicita per la nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que admet l’expressió ‘llengua catalana’ per a referir-se a la llengua dels valencians en els Estatuts de la Universitat de València (UV). Amb aquesta decisió, cal recordar, ja són deu les sentències judicials que avalen la legalitat de la unitat de la llengua, i la seua denominació internacional, al País Valencià.

  Ahir mateix, la Generalitat Valenciana encenia la polèmica política al voltant de la llengua després que el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, aclarirà en la Unió Europea que el català també “s’anomena valencià a la Comunitat Valenciana”. La reacció del Consell ha coincidit amb aquesta nova sentència del TSJCV, la qual cosa ha tornat a deixar en evidència la postura lingüística del Consell. Tant el Tribunal Constitucional (TC 75/97) com el TSJCV (en nou sentències) han determinat reiteradament la validesa tant de la denominació popular i pròpia ‘valencià’ com la internacional i acadèmica ‘català’. Per tant, el PP valencià es posiciona al marge de la Constitució (el TC és el màxim òrgan interpretatiu de la carta magna espanyola) en aquest tema. Amb aquesta sentència es tanca, a més, el debat jurídic sobre la unitat de la llengua. Tots els processos judicials oberts arran de l’aprovació dels estatuts de les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló de la Plana han acabat acceptant la denominació ‘llengua catalana’ i la unitat de la llengua. La Generalitat Valenciana ha vist, per tant, com es desestimaven tots els seus recursos.

  Per a ACPV ara és ja el moment de debatre sobre l’ús i la normalització social del valencià, i ací és on encara queda més en evidència la política lingüística del Consell. Censura i abandó dels músics i cantants en valencià, censura d’obres teatrals en català (ara tenim l’exemple amb l’obra ‘Mar i Cel’ de Dagoll Dagom), manca de subvencions a iniciatives en favor de la llengua, o la cobertura als processos de castellanització de les institucions i entitats publiques (per exemple, a l’abans anomenada Bancaixa i ara Bancaja, o a la Diputació d’Alacant –web, logotip...–) són algunes mostres del veritable interés de l’actual govern valencià per la llengua. I malauradament, la darrera conseqüència d’aquesta manca d’interés real pel valencià és l’alarmant disminució del seu ús social, com assenyalen els darrers estudis sociològics.