Els 127 presidents de la Generalitat de Catalunya

» Cal saber

  Llista de tots els presidents que han conformat la llarguísima historia de la Generalitat de Catalunya. Només són numerades les persones i no pas el fet que puguin repetir mandat.

  El primer que xoca d'aquesta llista és que en la seva primera part (1359-1714) tots, al menys els que tenen ofici conegut, son noms pertanyents o estretament vinculats a l'església catòlica. No ha de sorprendre. La situació política i els interessos eren diferents, i el sistema de funcionament era un altre (noblesa, militars i església), o potser no?.

  Braç eclesiàstic: Braç de les corts dels regnes de la corona catalano-aragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic. El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços (braç militar, braç reial i braç eclesiàstic) responia a la proposició del monarca. El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal (al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori). A les corts del principat n’eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals (representats per síndics), els representants de l’orde de Sant Joan (el castellà d’Amposta, el gran prior de Catalunya i els comanadors de l’orde), els abats dels grans monestirs i els priors de convents que no depenien d’altra jurisdicció eclesiàstica al Principat. Tots els integrants del braç eclesiàstic podien fer-se representar per un delegat o procurador.

  Per acabar-ho de complicar aquí teniu, en pdf, un vocabulari bastant complert per entendre que és un canonge, un almoiner, un batlliu o un castellà. Hi ha totes aquestes paraules mes algunes, com consueta, mer i mixt imperi, priorat o xantre que apareixen a les definicions (*), i que tampoc s'entenen el primer cop.

  (*) Extretes de l'Enciclopèdia Catalana

CCH