Envia a un amic

Les tres nacions més instruïdes en l'art nàutic del món (I)

» Cal saber

(Fes clic al damunt de les imatges per veure-les més grans)

  El text que hem traduït del francès forma part de la biblioteca personal del “ Vizconde de Santarem” 1791-1856, trobada a la pàgina web de la Biblioteca Nacional Digital.

  És un atlas compost per cartes dels segles XIV, XV, XVI i XVII (material cartogràfic), la majoria inèdites.

  Aquestes demostren –segons paraules de l’autor– una prova que més enllà del cap Bojador: La Costa Occidental d’Àfrica hauria estat descoberta pels portuguesos.

  El que resulta interessant a banda d’això és l’esment documental que fa l’autor quan parla de “les tres nacions més instruïdes de l’art nàutic del món”.

  Per situar els fets que s’esmenten direm que parla sobre la “Prioritat de la descoberta de les costes Occidentals d’Àfrica”, i que abans del passatge de Gil Eannes (1434) pel cap Bojador...

  “ ... les nacions marítimes d’Europa no tenien cap coneixença d’aquesta costa ni dels països situats sobre el seu litoral més enllà d’aquest cap.”

  Però, per nosaltres, el que destaca per sobre de qualsevol cosa (últim paràgraf de la primera pàgina) és la frase següent:

  “... La concordança entre totes les planxes abans esmentades i d’altres dels segles XIV i XV, anteriors a la descoberta dels portuguesos i que assenyalem en aquesta obra, prova que els Venecians, els genovesos i els catalans, que eren en aquells moments les nacions més instruïdes en l’art nàutic i els seus cosmògrafs els de més renom i fama, ignoraven tots ells el traçat i l’existència de la costa d’Àfrica més enllà del cap Bojador, i les notes que es llegeixen a la carta dels germans Pizzigani, així com a la de l’Atlas Català i l’absència de nomenclatura més enllà del paral·lel de les Canàries, no deixa cap dubte sobre la ignorància que es tenia en referència a aquest fet.” ...

  Això què vol dir?

  Ben clarament i provenint d’una font externa al nostre país i sense perill que aquest document hagi estat manipulat, ens reafirma sense cap mena de dubte, el mateix missatge que altres fonts també confirmen:

  Que els catalans eren una potencia naval indiscutible, una de les úniques nacions, més ben preparades, expertes i amb més renom de tot el món junt amb Venècia i Gènova, i que els seus cartògrafs i escoles de nàutica les de més prestigi. Caldrà potser a partir d’aquí, indagar on podien ser aquestes escoles nàutiques? Així doncs, donem per evidenciat que els “mariners castellans” dels quals tanta fama i “bravura en la mar tenien...” en aquestes dates ni són esmentats, ni tampoc reconeguts els seus presumibles mèrits, i per tant, posats a establir hipòtesis, si en aquestes dades: segles XIV i XV, no són conegudes ni hi ha cap constància de les gestes navals dels mariners castellans , amb quina credibilitat es sosté que el descobriment d’Amèrica fou cosa dels castellans?, i que el port de sortida d’aquests experts mariners fou Palos de Moguer?

  Potser va ser hora de rescriure de nou la nostra història...

Eva Sans