Envia a un amic

Maria Denarnau, Rennes-le-Chateau i el misteri més venut de la història

» Cal saber

  Hivern de 1891. Un emprenedor i vigorós sacerdot de 40 anys movia un altar visigot de la seva església dins un projecte de reformes de l’antiquíssim recinte, construït com a molt tard a principis del Segle IX. Berenguer Saunière va quedar ben sorprès al trobar dins de l’altar quatre pergamins, amb textos que semblaven incomprensibles d’entrada….però Berenguer era culte i intel·ligent. Les autoritats eclesiàstiques locals l’havien defenestrat a aquell perdut poblet dels Pirineus però la seva capacitat no havia minvat gens… A DAGOBERT II REI, I A SION, PERTANY AQUEST TRESOR I ELL ES LA MORT, es llegia agafant les primeres lletres d’un text que inicialment semblava absurd. Un tresor!!! En efecte, Saunière va passar sobtadament de patir dificultats econòmiques, a una considerable opulència que l’havia d’acompanyar fins la seva mort, el gener de 1917.

  Així començava una història que va ser inicialment divulgada per l’autor Gerard de Sède a “L’Or de Rennes ou La Vie Insolite de Berenger Saunière, curé de Rennes Le Chateau”, l’any 1967. El següent llibre va ser molt més famós “The Holy Blood and the Holy Grail” de Baigent, Leigh i Lincoln, va ser un best seller a principis dels 80, i de nou editat després del Codi Da Vinci de Dan Brown, qui va ser demandat pels tres investigadors britànics, autors originals de la tesi de que Saunière havia trobat les proves de la descendència ni més ni menys que de Jesucrist, i que amb això s’havia enriquit a base de fer xantatge al Vaticà. Altres teories no menys agosarades parlen de que Berenguer va trobar el tresor perdut de Jerusalem (sí l’Arca perduda i altres riqueses salomòniques) que els Visigots haurien portat de Roma a Rennes, antiga Rhedae, capital de la Septimània. En tot cas, el tresor –econòmic, s’entén- més gran se’l va emportar l’escriptor Dan Brown.

(Fes clic al damunt de la imatge per veure-la més gran)

  L’única coneixedora del que realment va trobar Sauniere era la senyoria Maria Denarnau, o Marie Denarnaud, assistent personal de Berenguer Saunière, qui va heretar totes les suposades riqueses i secrets del misteriós cura. En un dels molts llibres sobre aquesta apassionant història de tresors i misteris, em va sorprendre constatar com a la fi, aquesta es una història de la Catalunya Nord, parlada en català. La Maria de l’Arnau (el “Perez hijo de...” D’en Arnau”, igual que Foix es ara Fuá....La dita Maria, que mai va revelar el secret, visitava assíduament el cementiri de Rennes, igual com va fer Sauniere en el decurs de les seves inquietants excavacions....una nit, quan al poble vetllaven un cadàver, Maria va decidir anar a visitar el cementiri....pareu atenció a la conversa que mantingué i que trobareu adjunta.

Jordi Teixidor