"Repressió Borbònica i resistència catalana (1714-1736)" d'Antonio Muñoz i Josep Catà

» La biblioteca: Historiografia

  Catà i Muñoz opten en aquest llibre per no dir gairebé res de la seva collita, limitant-se a ordenar uns documents generats per la burocràcia borbònica i donar-los la paraula. Són els documents borbònics de la primera meitat del segle XVIII els qui parlen i ens donen la mesura d’aquella repressió, molt més terrible i cruel del que podíem creure abans de llegir aquest llibre.

  Els documents trobats, seleccionats i sotmesos a la consideració del lector procedeixen sobretot del Archivo General de Simancas (a tocar de Valladolid) i del Archivo Històrico Nacional (de Madrid). Uns pocs són del Archivo de la Corona de Aragon, que fins a 1714 és l’Arxiu Reial de Barcelona, requisat per l’Estat borbònic en exercici del derecho de conquista.

  El que resulta més esfereïdor en aquest contundent aplec documental és la combinació de dos elements: l’absolut menyspreu que mostren aquests papers respecte al nostre país i la seva gent, sovint arribant a l’odi, i la naturalitat amb que els conqueridors castellans i els botiflers dissenyen i apliquen unes mesures que, en definitiva, són les línies d’una política d’extorsió i de terror que són un clar antecedent del que faran els nazis a Alemanya (1933-1945) i a l’Europa ocupada (1939-1945) i els espanyols feixistes del general Franco entre 1936 i 1975...

  Una mostra exemplar dels documents aplegats i ordenats per Antonio Muñoz i Josep Catà és aquesta lletra adreçada des de la Seu d’Urgell per Glimes a José Patiño:

  Exmo. Señor

  Muy Señor mío. Haviendose el dia 28 de Junio proximo passado determinado por la sala criminal de esta Audiéncia la causa contra Andres Garcia, Jaime Casals, Carlos Alberty, y Vicente Tolrà que de las carceles de Talarn (en cuias cercanias se logrò el apreenderlos como tengo informado a V.E.) fueron conducidos a las de Barcelona el día 23, condenando al primero como Caudillo dela Cuadrilla a ser arrastrado al suplicio, degollado, y hecho quartos, poniendo su caveza enla villa de la Selva, y sus quartos en los parages publicos del camino que và de dha Villa a Tarragona; y a los demas reos a ser ahorcados, quitándoles las cavezas y poniendolas en las puertas dela enunciada Ciudad, que míran al Campo, y sus cadáveres, en el lugar acostumbrado dela Trinidad: Se executò la sentencia la tarde del dia 30, cuio ejemplar espero lo sea para todos los malintencionados que acaso puede haver, y que con èl se vincule la quietud y seguridad del País.

  Participo a V.E. lo referido con la supca. De que V.E. se sirva ponerlo en la Rl. inteligencia de Su Magd.

  Dios Gde. a V.E. ms. as. como deseo.

  Podríem pensar que aquesta lletra ens parla d’una execució coetània a la soferta pel general Moragues. Però resulta que no ho és, el document fa relació de fets acabats de succeir i està datat a 3 de juliol de 1735, només vint-i-un anys després de 1714…

  Els documents rescatats de l’oblit i que ens presenten Catà i Muñoz en aquest llibre posen en evidència quin és en realitat el progrés econòmic, la modernització constitucional i la il·lustrada llibertat que representa al Principat la plena imposició de l’Estat castellà i borbònic a partir de 1714.

  Ara queda per fer el treball equivalent a l’àmbit del Regne de València a partir de 1707 i la batalla d’Almansa, i després de 1715 a les Balears, especialment a Mallorca i Eivissa que no gaudeixen, com Menorca, del coixí amortidor de la dominació anglesa divuitesca.

Jordi Peñarroja

Fitxa bibliogràfica:

MUÑOZ, ANTONIO; CATÀ, JOSEP. Repressió Borbònica i resistència catalana (1714-1736). Muñoz/Catà ed. – Distribució Rafael Dalmau Editor. ISBN 84-609-5774-8. Madrid, 2005. (364 pàgines de format 15,3x22,7 cm, il·lustrades amb 56 reproduccions de documents i plànols).