Presentació del llibre: "El president a París" de Jordi Peñarroja

» Actes culturals

  El passat dilluns 16 de febrer, el nostre amic i col·laborador Jordi Peñarroja va presentar al Centre Comarcal Lleidatà el seu llibre: "El President a Paris". El llibre va ser introduit per la Mercè Artigas, bibliotecària i Historiadora de l'Art, la qual coneix molt bé l'obra d'en Jordi Peñarroja. La Mercè Artigas va destacar en la seva intervenció, l'estil inconfusible de l'autor, un estil que esquitxa i combina, el coneixement dels fets amb un divertit sentit de l'humor.

Fitxers relacionats:

• Gravació de la presentació (mp3)

  Així en el "President a Paris", un llibre que en un principi anava destinat a convertir-se en película, es manté de manera constant un ritme trencador aconseguit amb capítols curts de tres o quatre pàgines, per - segons paraules de l'autor- respectar l'aire de "guió" al qual estava destinat, i alhora permetre al lector començar i acabar un capítol en aquests temps en que precisament no disposem, de vegades, de gaire estona per llegir un llibre.

  El llibre ens parla de moltes coses. És una narració amb ritme cinematogràfic entre el complot de Prats de Molló i els bombardeigs de Barcelona de1937, on coincideixen personatges històrics poc o molt coneguts- com els presidents Francesc Macià i Lluís Companys, l'escriptor i polític Josep Carner-Ribalta, Met Miravitlles, Josep Pané, l'advocat i ministre francès Pierre Cot, i l'anglès Eric Blair.

  Escenes emotives que arriben a l'ànima amb les paraules del president Macià com trobem a la pàgina 36:

  "Macià s'aixeca lentament, en silenci. Amb el cap ben dret mira primer el president i els altres jutges, que potser li són contraris. Després, davant seu veu l'advocat Torres, un germà que sempre li ha fet costat. Enmig d'un silenci gairebé religiós passa revista als bancs on seu el públic de la sala" ... i diu- "Senyor president, amb tot el respecte, faré unes declaracions en nom de tots els meus companys inculpats. Som ciutadans d'un poble que ha estat lliure i que vol tornar a ser-ho. Els drets dels pobles i el dels homes a fer-los prevaler mai no prescriuen. És per això que, en marxar cap a Catalunya per a provocar-hi l'alçament que ens hauria fet lliures, no creguérem cometre cap delicte."

  Escenes també, alhora quotidianes que ens apropen a la realitat viscuda del moment i a les dificultats amb que havien de conviure dia a dia, en la necessitat de poder subsistir. A la pàgina 119 se'ns diu com:

"L'Hipòlit no li agrada fer-se pregar en qüestions de negocis i passa darrere del taulell, es descarrega del farcell i comença a obrir-lo, mentre la seva germana mira de cua d'ull les mercaderies, mentre fa com qui neteja la cafetera.
- Avui el que he portat és poca cosa. Però ho podràs vendre prou bé. Hi ha dos quilos de mongetes, un conill i tres dotzenes d'ous.
- Ja veurem quants n'han arribat sencers, no entenc per que t'arrisques que se't trenquin en comptes de portar-los com hem fet sempre, en un cistell.
- Es veuria massa que faig estraperlo si vingués amb un cistell de vímet penjat del braç, i de seguida m'enxamparien."

  Tot plegat, un llibre trepidant on la sorpresa, els personatge històrics i l'humor amb que en certs moments es tracta alguna qüestió, són els ingredients principals d'aquesta narració. Un llibre absolutament recomanable.

Títol: El President a Paris
Autor: Jordi Peñarroja
Editorial: Llibres de l'Índex. Hurope SL, Barcelona. 2007

Eva Sanchez