Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Barcelona existia molt abans d'Amilcar Barka

» Cal saber

Molt més enllà de Barcino

  L'excepcional troballa de dos enterraments i un assentament neolític estable al carrer Reina Amàlia de Barcelona ha servit per solidificar un discurs que està apareixent en els darrers anys, des que a mitjans dels noranta va aparèixer una necròpolis neolítica a prop de Sant Pau del Camp; aquest estava probablement relacionat amb l’aparegut ara.

  Però la mitja dotzena d'excavacions d'aquest període prehistòric han obligat a qüestionar algunes idees: Barcelona no comença a la Barcino romana ni en els assentaments ibèrics (com el de Montjuïc). "Els romans no s'assenten sobre el buit", apunta el director del Museu d'Història de Barcelona (Muhba), Joan Roca.

  En la seva voluntat de ser més que una sala d'exposicions-generador de coneixement, el Muhba es planteja "recompondre el discurs" sobre la ciutat a partir dels nous descobriments.

Dos enterraments de 5.500 anys al Raval qüestionen el passat barceloní

  L'arqueòleg de la UAB Miquel Molist estima que els assentaments d'aquesta època van poder ocupar unes quatre hectàrees de la plana.

  Barcelona, 5.500 anys enrere: el xiuxiueig del mar és permanent. La costa està a poques passes i si no fa molt fred qualsevol pot caminar unes cinquanta o cent passes mar endins per col·locar xarxes a l’espera d’algun peix. La costa està molt a prop i si no fa molt de fred qualsevol pot caminar uns cinquanta o cent passos mar endins per col·locar xarxes a l'espera d'algun peix.

  A mà dreta, mirant al mar, s'alça una mola rocosa de 170 metres d'alçada, que cau àpex sobre el mar i que d'aquí a uns 4.700 anys es dirà Montjuïc. A l'esquerra, fins on arriba la vista, la sorra perfila la línia de costa. Cap a l'interior, el terreny és ondulat i ascendent i acaba en un cim on dins d'uns cinc mil·lennis hi haurà un parc d'atraccions.

  El lloc està envoltat d'alzines, pins i matolls i habitat per senglars, llebres i cérvols, que els homes cacen amb fletxes i llances per la carn i el cuir. La zona és humida, amb basses d'aigua dolça, i rica en plantes que donen gra i llavors.

  En un clar s'alça una construcció estructurada amb grans troncs i de parets fabricades amb canyes i branques: la casa està en el que avui és carrer Reina Amàlia, 31, futures senyes, cinquanta-cinc segles després, d'una promoció d'habitatge social.

  Enfront d'elles hi haurà una pista de bàsquet amb les cistelles amb les xarxes de metall.

Cor del Raval

  Les parets de l'habitacle estan recobertes per dins amb fang, ressec amb la calor del foc. La cabana té sis metres de llarg i forma ovalada. Conté una part una mica més enfonsada, on es guarden atuells amb gra, algunes d'elles de fins a un metre de diàmetre, amb gran capacitat d'emmagatzematge. Aquests barcelonins ja produeixen estoc alimentari. Algunes d'elles tenen dibuixos allargats en relleu, en tot el perímetre, i anses de les que lligar cordes per penjar.

  En una altra banda hi ha resquills de pedra, restes del treball dels homes, que han portat probablement des Montjuïc peces de sílex o jasper per treure'ls làmines a base de cops amb altres roques; amb elles fabriquen destrals, fletxes, ganivets i punxons amb els quals foraden les pells, tallen carn, obren bivalves o es defensen. Els ganivets de sílex solien lligar-se a trossos de fusta, amb cordes o bé amb cera. Hi ha també restes de variscita, mineral procedent probablement de la zona de l'actual Gavà. És possible que hi hagués intercanvis entre grups familiars propers.

  En un altre costat hi ha una llar per cuinar o enllumenat i al voltant del qual passen l'hivern els habitants del lloc, que poden ser uns trenta, una família àmplia; potser a les rodalies hi havia una altra construcció. Per terra hi ha ossos de senglar, vaca, ovella i una columna vertebral i un cap de bou i mol·luscs i llavors. També es troben ossos i petxines amb un foradet: els primitius abaloris.

  A la perifèria de la cabana hi ha dos forats amb una troballa excepcional: dos nens, un poc més d'un any i mig, tal com diuen els seus incipients dents superiors, mort probablement per alguna infecció, segons es desprèn de les descalcificacions del seu front. Està enterrat en un forat amb cert revestiment de pedres i va estar tapat amb una llosa; l'altre devia tenir uns cinc anys. Tots dos estan a la pròpia llar, però no és estrany en aquell moment de la humanitat, de gran mortalitat infantil. Hi ha pocs humans d'aquesta època tan ben conservats a la Mediterrània.

  A l'exterior hi ha diverses sitges de gra, excavades en forma acampanada, que es cobreixen per evitar la putrefacció i l'atac de rosegadors i altres bèsties.

  També hi ha un petit llit de pedres sobre el qual s'encén el foc: espantar els animals, dóna llum i serveix per coure la carn o el peix. No es fa amb qualsevol roca, sinó amb arenisca o quarsita, que mantenen més la calor quan cessa el foc. Aquesta és la fotografia de la Barcelona de fa 5.500 anys enrere, la més antiga de la que hi ha constància i de la qual una excavació urgent dels arqueòlegs Javier González i Karin Harzbecher, de l'empresa Arqueociència, sota el paraigua del Museu d'Història de Barcelona està donant excepcionals resultats en uns 200m2: a banda d'haver documentat unes 8.000 peces (un 50 o 60% d'elles osques o trossos de ceràmica), permet reconstruir un assentament habitat a la Barcelona neolítica.

  L'arqueòleg Miquel Molist, de la UAB, que com especialista en aquest període treballa amb González i Harzbecher, estima que els assentaments d'aquesta època van poder ocupar unes quatre hectàrees de la plana barcelonina, no tan lluny de les deu en què es va desplegar la Barcino romana.

  Molt a prop del lloc, a l'església de Sant Pau del Camp, van aparèixer a meitat dels 90 més de vint enterraments, però sense estructura d'habitatge. Aquesta permet una reconstrucció de com vivien aquells primers barcelonins. En tot cas, suggereix que la història de Barcelona pot més que doblar (per l'inici), de Barcino cap enrere.

Miquel Manubens
http://xpoferens.blogspot.com



Font:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090312/53658076278/dos-enterramientos-de-5.500-anos-en-el-raval-cuestionan-el-pasado-barcelones.html

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa