Envia a un amic

Conferència: "El perquè dels noms en català al Quixot", per en Lluís Mandado

» Actes culturals

  El passat dimarts dia 10 de març, el Cercle Català d'Història va organitzar una conferència a la seu del Centre Comarcal Lleidatà, en la que el nostre col·laborador en Lluís Mandado i Rosell, ens va parlar especialment del Quixot. Aquesta conferència va dur per títol: "El perquè dels noms en català al Quixot". En aquest acte vam poder conèixer una mica millor, els treballs que en Lluís, està duent a terme al voltant de la considerada, "més gran obra escrita en castellà, mai", i dels que heu pogut tenir un tast en forma de petits articles les darreres 16 setmanes.

Documents relacionats:

• Gravació de la conferència (mp3)
• Articles d'en Lluís Mandado relatius (pdf)

  En la seva xerrada, en Lluís Mandado va començar fent-se una pregunta de fons a fi de posar de manifest alguna de les tantes errades que cometem sovint des de la nostra historiografia i des de la nostra perspectiva del que creiem que és català: Perquè excloem al parlar de literatura catalana, de l'occitana, quant aquesta era una de les més impotants de l'època?

  A partir d'aquí, en Lluís començà a fer-nos un breu repàs del que han estat els seus setze articles curts al voltant dels noms del Quixot, i que el CCH ha venint publicant en les darreres setmanes. Del primer d'aquests articles, podriem rescatar paragrafs com el següent:

  "Aquest obra que ara començo a desvelar, aquest alliberar la follia reclosa, emmudida i encadenada que fins ara ni passa amunt ni avall, continuarà fins a trobar totes les irreverències, indiscrecions e inconveniències que d’un Servent hom pot esperar. I que d’un pobre indocte com jo el meu encantament permeti.

  En algun dels passatges que ens explica en Lluís relatius als seus articles esmentats, podem trobar el següent:

  "El nostre aventurer, que ja es creu cavaller, sent una veueta que és queixa, és n’Andrés, que és l’Andreu, el noi lligat de la primera aventura. I aquí apareix Juan Halduco, el rico; amo i apallisador d’Andreu, amb la reversió etimològica ens dóna Falduc, (fa’l duc o fals duc), el ric, indicant que com que era poderós podia oprimir als subordinats. També hom podria entendre que la noblesa tractava malament els súbdits per qüestions de diners."

  Com podeu veure en aquest brevíssim tast que us hem fet sobre la xerrada que ens fa oferir en Lluís Mandado, el tema és molt dens i podria donar per a moltes conferències més. Des d'aquí el que si podem fer, es convidar-vos a escoltar l'àudio de la xerrada, i especialment a seguir tots aquells escrits i articles en que en Lluís ens pugui fer cada cop més lum sobre aquest tan innovador i punyent tema.

Joaquim Ullan