Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Els remences

» Cal saber

  En 1486-04-21, a la vista del benestar dels pagesos catalans lliures reialencs i dels pagesos catalans lliures aloers, i amb el suport de dites dues classes de pagesos, els pagesos catalans de remença aconsegueixen, després d’un alçament d’armes, que el rei Ferran, dit el Catòlic, firmi al monestir de santa Maria de Guadalupe (a 90.000 metres a l’est del municipi de Càceres) la sentència arbitral de concòrdia (coneguda com sentència arbitral de Guadalupe) que allibera els pagesos de remença de Catalunya (aproximadament una tercera part dels pagesos de Catalunya, ja que les dues terceres parts ja havien comprat la seva llibertat durant el segle 15) de l’adscripció a la terra, garanteix llur llibertat personal de canviar de domicili i els permet restar en llurs béns immobles com a emfiteutes, aboleix també els 6 mals usos (remença, eixorquia, intestia, àrsia, cugucia i ferma d’espoli forçada), les 3 iniqües consuetuds (dret de cuixa, dret de maltractar i dret de didatge) i nombroses prestacions (algunes només aplicades a determinades localitats i entre les quals hi ha: adobada de resclosa de molí, alberga, allotjament, araga, batuda, castellanies, cavada, cavalcada, cossura, dret de carabassa de vi, dret de cercles de tines, dret de cèrcols de bóta, dret de cistella de raïms, dret de feix de palla, dret de pa de cans, dret de servei domèstic del fill o la filla del pagès, dret de sitja, dret de vi d’en Basora, dret de vi de trascol, dret del moltó, dret del porc o ovella de llet, enterca, escanell de porc, femada, fer moles, flassada de cap de casa, guaites, host, jova, llaurada, lloçol, menjar de balles, obres de castells enderrocats, ous de cogull, perna de carn salada, podada, polla d’astor, segada, tragina, vermada) però pagant cada mas principal d’un pagès de remença 3 sous anuals al seu senyor territorial fins a pagar-li d’un sol cop 60 sous, pagant tots els pagesos en 2 anys una indemnització de 6.000 lliures als propietaris damnificats en l’alçament d’armes i pagant tots els pagesos en 10 anys una multa col·lectiva de 50.000 lliures al rei (encara que condonant aquest uns 60.000 florins, exactament 50.100 lliures, resta dels 100.000 florins que els pagesos de remença s’havien compromès a pagar a Alfons IV, dit el Magnànim per alliberar-se) i 1.800 lliures als funcionaris reials (que també reben 525 lliures dels senyors territorials) per les gestions i despeses fetes; afecta a 8.818 llars, és a dir a unes 50.000 persones de les quals més de la meitat són al bisbat de Girona, dona impuls a l’agricultura catalana ja que el pagès s’esforçarà més per millorar les terres que ja pot considerar com a pròpies i permet que moltes persones passin a dedicar-se a activitats industrials, marítimes i comercials; al no afectar a la resta d’Espanya, aquesta resta arrossega problemes fins el segle 20; dita abolició de drets feudals aconseguits a mitjans del segle 12 és el fet que ha influït més en la prosperitat posterior de Catalunya en comparació amb les altres regions d’Espanya (a Aragó, l’abolició és de principi del segle XVIII; a altres regions d’Espanya, amb les lleis de 1811-08-06, 1823-05-03 i 1837-08-26; a França, és al voltant de 1800; a Rússia, és de 1851; a altres països europeus, és a la segona meitat del segle XVIII o principi del segle XIX); dita sentència és la primera declaració jurídica europea aplicada per a la supressió de la servitud del feudalisme (anteriorment, a l’edat mitjana, el pas d’esclau a pagès de remença ja havia estat una millora ja que llavors el pagès preferia la defensa contra enemics a la llibertat que desconeixia); dita sentència, l’excés de població a França i les guerres de religió a França fan immigrar francesos a Catalunya fins el voltant de 1635.

Marcel Mañé



 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa