Envia a un amic

Que estem fent amb les columnes?

» Editorial

  Hem seguit durant els darrers mesos tot un reguitzell de notícies que ens parlàven de la tan manida recuperació de les quatre columnes de l'arquitecte Puig i Cadafalch. Aquestes columnes, símbol català del primer quart del segle vint, derruïdes pel dictador Primo de Rivera, van suposar amb la seva caiguda un intent més d'anorrear qualsevol intent de la nació catalana de treure el cap mitjançant un emblema.

  Ara per fí, sembla que d'una vegada per totes la tasca iniciada per algunes persones i entitats fa ja més d'una dècada, ha vist la llum i aquestes seran novament reposades en el lloc on pràctiment hi eren fa quasi un segle, tot i que amb algunes petites diferències com poden ser per una banda, una altura menor degut a no sabem quina excusa d'equilibri i composició arquitectònica, i per altre, sense les victories alades que en Puig i Cadafalch va dissenyar en el seu projecte original, tot i que tampoc acabaren essent construïdes en el seu moment.

  Vagi per endavant les nostres felicitacions a totes aquelles persones i entitats que d'alguna manera han fet possible aquest retrobament d'un símbol amb el seu lloc originari, on li pertocava estar, però també –tot sigui dit-, cal fer una reflexió crítica sobre la manera en que s'han tractat símbols de la nostra nació catalana, la interpretació que se'ls ha donat i els interessos i personalismes que en certa manera han embrutat durant tot aquest temps aquest procés.

  En primer lloc, és deplorable el poc respecte que una entitat com l'Ajuntament de Barcelona ha tingut per aquest monument i com ha tractat de col·locarlo en qualsevol lloc i de qualsevol manera a fi i efecte que no fos gaire visible, donant una penosa sensació de no tenir interès per un símbol que representa ni més ni menys, que els quatre pals de la nostra nació, entre d'altres coses. Més rídicula ha estat encara el fet que la seva restitució no hagi estat pas un reconeixement d'aquest error sinó un mer intercanvi de vots per diferents conveniències polítiques o en definitiva, una "carambola".

  En segon lloc, no negarem les nostres felicitacions a la Xarxa d'Entitats que ha tirat endavant aquest projecte, però cal retreure de manera crítica, el fet d'interpretar aquest monument com un tòtem per honorar els caiguts quan en aquest cas el seu simbolisme és totalment diferent, i per altra banda, haver tingut la frivolitat d'haver descartat unilateralment -segons ens explica la premsa- les quatre victories alades dissenyades per Puig i Cadafalch interpretant no sabem sobre quina base, que el mateix arquitecte finalment les descartés. El més correcte hagués estat un procés de reflexió i d'estudi sobre l'obra d'en Puig i Cadafalch per arribar a trobar una solució de consens més propera a la filosofia original del projecte.

  I per acabar, cal fer una seriosa crítica a totes aquelles entitats, mijans de comunicació i persones, que per diferents interessos o per desconeixement, no han sabut reconèixer en uns casos, i agraïr en uns altres a la persona que ha estat el veritable promotor o iniciador d'aquest procés que ara finalitza amb la recuperació d'aquest símbol i que sense ell i la seva sensibilitat, segurament en els propers mesos, no podriem veure de nou les quatre columnes de Puig i Cadafalch.

  El seu nom és Jordi Salat, el qual a partir del descobriment d'una fotografia, d'una investigació posterior, i d'un llibre sobre aquest monument, va iniciar un corrent que l'any proper finalitzarà amb la plantada de nou de les quatre columnes en el seu lloc originari.

  Gràcies Sr. Salat per la seva persistència i tenacitat, donat que això ha estat el veritable motor per aconseguir veure erigides de nou, les quatre columnes catalanes, les quatre columnes de Puig i Cadafalch i donar a tots una lliçó de com finalment i amb treball constant, tots els somnis es poden convertir en realitat.

CCH