Envia a un amic

Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “La revisió de la guerra de successió”

» Actes culturals

  La darrera tertúlia en aquest espai el passat dimarts 22 de desembre i al Cafè de l'Òpera, va portar per títol “La revisió de la guerra de successió” i va estar introduïda per en Jordi Peñarroja, membre del Cercle Català d'Història. A més, vam tenir l'oportunitat també de comptar amb la presència d'en Josep Catà, co-autor de l'obra junt amb en Toni Muñoz de recent publicació, "La traïció anglesa".

  En Jordi Peñarroja ens va parlar en la seva exposició del silenci i arraconament que durant molts anys havia patit un episodi fonamental de la nostra història com és el de la guerra de successió. Sortosament, en els darrers anys, s’estava produint una revisió d’aquest moment històric, que estava fent replantejar la visió que tímidament es tenia del mateix. Tota aquesta revisió, podem dir que no solament s’està realitzant per professors o investigadors privats sinó que la universitat també hi és implicada a diferència del que passa amb altres episodis històrics que encara resten prou en l’oblit.

  Algunes d’aquestes persones que estan fent possible aquesta revisió a més del propi Jordi Peñarroja, son els professors Josep Catà i Toni Muñoz, l’especialista en indumentària i armament en Francesc Riart, o el propi catedràtic de la UB en Francesc Xavier Hernàndez Cardona. Editorials com Llibres de l’Índex o Dalmau entre d’altres, també estan contribuint amb les seves edicions a fomentar aquesta revisió que esperem no s’aturi.

  Força interessant i ilustrador va ser conèixer a tres herois no gaire coneguts de l'època de la guerra de successió, i que en Peñarroja i en Catà van denominar com "Les tres B": Joan Baptista BASSET, Josep BELLVER i Joan Ramon BORDES. El primer era enginyer militar valencià i cap dels “maulets”.El segon era militar català i morí a Viena als 102 anys. El tercer era tinent coronel del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer, de València, i cap de la companyia de la “quietud”, servei de contraespionatge català a Barcelona.

  Finalment en Josep Catà, ens va aportar segons la seva visió, els tres pilars que han servit històricament per defugir el fet que Espanya va començar a forjar-se com a Estat degut al fi d’una guerra i, per tant, a un fet violent a partir de 1714. Aquests tres pilars són:

• Atribuïr a la dinastia borbònica la modernització de Catalunya, atès que amb l’absolutisme “modernitzador” espanyol s’acabava el “feudalisme” endarrerit amb el que funcionava Catalunya fins llavors.
• Aquesta pretesa modernització és la que ocasionà el desenvolupament econòmic del segle XVIII i, per tant, l’inici del procés industrial.
• Catalunya se sublevà contra el rei Felip i trencà els acords establerts a les Corts de 1701-1702.

  La guerra de successió cada dia té més interès entre el públic amant de la nostra història, i en vetllades com aquesta, tenim la prova.

Redacció del CCH