Envia a un amic

Conferència i sopar-tertúlia "Dones a l'ombra de la història de Catalunya" amb Maria Carme Roca

» Actes culturals

Documents relacionats:

• Grabació de la conferència (mp3)

  El passat dia 16 de febrer, el Cercle català d’història es va complaure en portar al Centre Comarcal Lleidatà a la historiadora i val a dir- molt prolífica escriptora- Maria Carme Roca, la qual ens va delectar amb el sorprenent paper de la dona i les diferents dones ( la princesa, la metzinera, la pagesa... ) al llarg de la historia. Una conferència introduïda pel també historiador, el Sr. Jordi Salat, que ens va permetre conèixer més a fons la Maria Carme Roca. Val a dir, que endinsats en les seves explicacions ens sentirem transportats en èpoques pretèrites, la de les dones gregues, romanes i com influí el paper de la societat en la llibertat de la dona.

“ El paper de la sacerdotessa era vital. La unió entre un guerrer i la sacerdotessa era considerat sagrat.”

  La Maria Carme feu un repàs molt interessant a diverses dones les quals han deixat una petjada molt forta en la nostra història, així destacà com Ermessenda, la comtessa de Barcelona és una de les nostres grans figures, lluitant quan convenia com els homes, arribant fins i tot a anar a la guerra si era necessari.

  Una altre dona molt interessant fou Elisenda de Montcada, Coneguda com una gran mecenes de l’art. De la Violant de Bar per contra, se n’ha parlat molt malament sempre, “si que és cert -ens destacà la Maria Carme- que fou una dona ambiciosa que buidà les arques del tresor però també ho feren d’altres dones nobles i no se’n parla. Com a part positiva se’n pot dir que va protegir molt la cultura catalana. S’havia criat a la Cort Francesa.” Violant emprà des del principi la llengua del lloc on arribà, adoptant com a llengua natural el català. Ho feu per respecte i educació- com ha d’ésser habitual- d’un nouvingut que arriba a un lloc que no és el seu. Violant era aristòcrata, en canvi tenim a la Sibi·la de Fortià que era una dona més senzilla i per tant més acceptada pel seu poble que la Violant de Bar- considerada “forana”. Val a dir que aquestes dones varen donar una empenta molt gran al nostre país.

  Un personatge masculí d’una gran força i magnetisme feu irrupció enmig d’aquestes “dones” de la noblesa: en Jaume I el conqueridor i les seves dones. Un eix amorós que l’autora defineix com apassionant.

  Però també tinguérem a la sala unes altres dones que pertanyien a estaments socials d’una altra mena: per exemple, en aquells moments els monestirs a l’alta edat mitjana comencen a aixoplugar els camperols, funcionant com un feu més. Les abadesses que es trobaven al capdavant sovint eren filles o nebodes dels comtes i tenien les seves criades. En aquells temps, les monges tenien les seves propietats i podien heretar i deixar-les en herència. Trobàvem també les “Devotae” les quals vivien una lliure espiritualitat, les Beguines i Beguins també seguien la religió. La Maria Carme ens deia com: “ El concepte de clausura no ve fins al S.XVI, en aquells temps les dones podien sortir lliurement del monestir, cavalcar..., era normal.”

  Finalment i emprant un altre punt de vista de la qüestió vam veure com les dones modernes dels segles XVI i XVII sàvies van ser titllades de bruixes: tot un tòpic enderrocat davant la imatge de la bruixa que sempre ens ve com a clixé mental d’aquella dona desafavorida, vella i arrugada amb un gat negre al seu costat i una berruga al nas. La saviesa tractada com a mal....

  En definitiva, una deliciosa conferència que va prosseguir amb un sopar – tertúlia on el públic assistent va poder seguir conversant amb una dona i una escriptora magnífica: la Maria Carme Roca, la qual esperem ens vingui a cultivar de nou ben aviat !

  En les imatges anteriors podem veure diferents moments de la conferència, i en las que segueixen a aquestes línies, els moments que vam compartir en un interessantísim sopar-tertúlia que es va allargar fins ben tard.

Eva Sans
Imatges cedides per Maria Miró i Eva Sans