Envia a un amic

Rutes guiades

» Barcelona a la Guerra de Separació

  El Cercle Català d'Història inicia de la ma de l'escriptor i fotògraf Jordi Peñarroja, un cicle de 4 rutes guiades per diferents indrets de la capital catalana, amb la Guerra de Separació com a eix central de les explicacions. Si vols conèixer a fons els principals fets viscuts a Barcelona arran d'aquest episodi històric també conegut com "Guerra del Segadors", vine amb nosaltres a recorrer aquells carrers que en un altre temps, visqueren moments importants de la nostra història.

Ruta 1: Pau Claris, president de la primera república

Ruta 2: L’alliberament del diputat Tamarit i el Corpus de Sang

Ruta 3: La batalla de Montjuïc

Ruta 4: Barcelona 1640: viatge a la capital d'un Estat

  El 16 de gener de 1641, envaït el Principat per un exèrcit castellà, la Junta de Braços accepta la proposta de Pau Claris, President de la Diputació del General, de separar Catalunya de la monarquia hispànica i proclamar la República.

  Tot i que Pau Claris estudia lleis a l’Estudi General de Lleida, és canonge de la Seu d’Urgell, i té intervencions polítiques importants a Vic, en aquesta ruta ens centrarem en la geografia personal barcelonina de Pau Claris, primer president republicà de l’estat català, des del barri de la seva infància, a l’entorn de església de Sant Just –on és batejat– a l’església de Sant Joan de Malta –on és sebollit– passant per la taula de canvi, la casa de la Inquisició i altres indrets de la ciutat relacionats directament amb la seva biografia. Després de passar per Santa Maria del Mar, recordant l’incendi de 1936 i la seva relació amb Pau Claris, acabarem el recorregut al lloc on s'aixecava l'edifici de l'Escola Militar, de 1639.

Imatges:
1.- Xilografia poc coneguda, de 1640-41, representant Pau Claris
2.- Interior de l'església dels Sants Just i Pastor, on Pau Claris va ser batejat
3.- Cavaller templer. Els hospitalers van acollir molts cavallers de l'orde quan el Temple va ser dissolt. Gàrgola de la catedral de Barcelona, fotografia de Ricart de cap a 1920.

  Constituïts en escamot armat, entrarem a Barcelona pel Portal Nou i seguirem l'antiga via romana que travessa el barri manufacturer de Sant Pere fins arribar a la presó, on alliberarem el diputat Tamarit.

  Després d'un breu relax, anirem fins al palau del comte de Santa Coloma, a la percaça del virrei, i li seguirem la petja fins aconseguir-lo. No el matarem perquè morirà de por.

Imatges:
1.- Escut barroc a la basílica de la Mercè
2.- Monument a Pau Claris al parc de la Ciutadella
3.- Àngel de 1616 al Pla de l'Àngel.
4.- Drassanes Reials des del monument a Colom.

  A la història militar de Barcelona hi ha dos “26 de gener”: el de 1939 i el de 1641, de signe ben diferent.

  El 26 de gener de 1939, les columnes motoritzades de l’exèrcit franquista entren a Barcelona, fent coincidir l’ocupació de la ciutat amb l’aniversari de la derrota de l’exèrcit espanyol del rei Felipe IV a la batalla de Montjuïc. Aquesta “coincidència pretén esborrar la memòria de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

  Durant la guerra de Separació, el 26 de gener del 1641 a les nou del matí, havent tancat el cordó del setge al voltant de Barcelona amb un exèrcit de 30.000 homes i 4.000 cavalls, els castellans inicien l’atac al castell de Montjuïc –que és un fort més petit que no pas ara, que el veiem després de ser reforçat i ampliat pels ocupants borbònics–.

  L’enfrontament és llarg i no queda resolt fins passat migdia, quan una sobtada sortida de defensors del castell provoca la desbandada de les tropes castellanes, perseguides acarnissadament i delmades fins més enllà de la Creu Coberta.

  Després de la batalla, els espanyols es retiren desordenadament fins a Tarragona i Tortosa, a la línia de l’Ebre. Catalunya respira alleujada i pot plantejar la seva defensa.

  Seguirem un itinerari, des del castell, que ens acostarà a l’ermita de Santa Madrona, la localització de l’antic convent de Santa Madrona (derrocat pels borbònics el 1713), i acabarem a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, parcialment reconstruïdes, des d’on reviurem la resolució de la batalla.

Imatges:
1.- Castell de Montjuic al 1640
2.- Font d'en Jujol a la plaça d'Espanya
3.- Barcelona i Montjuic.
4.- Les 4 columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc.

  El 1640 Barcelona és la capital d'un Estat que, per segona vegada a la seva història, destrona constitucionalment el seu monarca. Havia passat al segle XV, originant la guerra contra el tercer rei de la casa de Trastàmara, Joan sense Fe, i torna a passar ara, quan Felip III, violant repetidament les Constitucions, envia finalment un exèrcit castellà contra Catalunya.

  Si el govern de la Generalitat pren la decisió d'embrancar-se en una guerra contra Castella, és perquè a més d'actuar dins de la legalitat compta amb els recursos propis d'un estat.

  Començarem, doncs, situant-nos davant d'on s'aixecava l'edifici de la Batllia General, equivalent a un ministeri d'hissenda, i acabarem a la casa de la Generalitat, vora el portal de Sant Antoni, que era el centre recaptador d'impostos. Entremig situarem la foneria de canons del segle XVII, l'Estudi General i altres llocs remarcables, com ara l'Hospital de Sant Macià, una maternitat del segle XV.

Imatges:
1.- Impremta Cormelles al carrer del Call
2.- Casa de la Generalitat al carrer de Sant Antoni
3.- Hospital de la Santa Creu.
4.- Sala de convalescència de l'Hospital de la Santa Creu.