Commemoració dels fets de la gleva de 1714 a Sant Hipòlit de Voltrega
» Actes culturals
El passat diumenge 6 de febrer i organitzat per Òmnium Voltraganès amb el suport del Cercle Català de Negocis (CCN), es va celebrar a Sant Hipòlit de Voltregà, la 1a Commemoració dels fets de la Gleva de 1714. Aquest acte va estar marcat per la determinació per part de la delegació del govern a Catalunya, de prohibir tota mena de "manifestació sonora" per part dels trabucaires. Tal i com sentiran de la veu de totes les parts, la il·lusió per treure a la llum un episodi injustament sagnant de la nostra història militar els va motivar a engegar aquesta primera conmemoració als fets de La Gleva. La Gleva és el santuari i el testimoni silenciós que va veure caure aquells soldats de l'exèrcit català. La trobada de les columnes es va fer a St. Hipòlit de Voltregà, davant l'església, on vam poder gaudir d'un ball de bastons per sortir després en processó de torxes cap al santuari de la Gleva. Un cop arribades les columnes de miquelets i tot el públic multitudinari al recinte, s'inicià l'entrada de l'Estàndart, de les columnes i del públic al santurari que omplí de gom a gom el recinte en una atmòsfera plena d'emotivitat. La ofrena floral a la mare de déu de la Gleva, les paraules del mossén i la música de l'orgue aportaren la magnificència a l'acte en memòria d'aquell trist episodi de la història de Catalunya que protagonitzà St. Hipòlit de Voltregà. Així doncs, cal destacar l èxit d'assistència en aquesta primera jornada de commemoració d'aquests fets i una resposta multitudinària de la gent que va excedir les previsions dels organitzadors. Veieu en aquesta crònica, els comentaris sobre l'acte, entrevistes als principals protagonistes, i un bon grapat d'imatges de la jornada. No us ho podeu perdre !!
Entrevista a David Ventura Membre d'Òmnium Voltraganès
Com neix a Òmnium la idea d'organitzar la 1ª conmemoració dels fets de la Gleva de 1714 ? Hi ha una història molt important al darrera. Al costat de Carles III, es pacta el tractat de Gènova i arriben uns 7000 reclutats a la plana de Vic. Els austracistes arriben a la costa catalana. Abans de desembarcar els vigatans s'enfronten a la batalla del Congost contra els borbònics i guanyen en nombre, en canvi molt inferior. La idea neix perquè el 10 de setembre s'organitzen les marxes de les columnes dels vigatans a Vic amb torxes fins la catedral, es crema el Decret de Nova Planta un cop tothom arriba. Quan ens vam adherir a les marxes del vigatans, has de prendre un nom i nosaltres vam prendre l'estandart de la Gleva. El primer any van venir unes 50 persones. Era una prèvia. I aquest inicial interès va animar a la gent de Sant Hipòlit i Òmnium cultural a organitzar la primera conmemoració dels fets de la Gleva.
Són moltes les entitats que s'han posat a la vostra disposició per colaborar en l'acte ? Si, es van adherir els miquelets del regne de València, els miquelets de Catalunya, el Cercle Català de Negocis (CCN ), l' aplec indepentista d'Arenys de Munt i la resta de columnes de la marxa dels vigatans. L'interès pel tema ens el destapa mossèn Antoni Pladevall, el qual en un llibre que va publicar ens posa al dia en els fets de la Gleva. Per aquest motiu no fa gaire vam portar el Sr. Pladevall perquè ens expliqués els detalls dels fets.
L'assistència de la gent va ser molt elevada. Esperàveu tant èxit en la 1ª edició ? No esperàvem tan èxit, però ens va sorprendre molt . Les previsions es van desbordar totalment. Ja sabem com aquesta mena d'actes costa molt d''engegar. Destacaria també la solemnitat que se li va donar a l'acte, amb la interpretació de diverses peces que va interpretar al santuari de la Gleva l'organista de més de vuitanta anys qui es va brindar per interpretar la música . Esperem que l'any que vé sigui aquesta conmemoració sigui més gran. Ara estem contactant amb més gent, per venir l'any vinent. Per acabar, voldria destacar que a banda de conmemorar uns fets, homenatgem uns soldats reglamentats. Per tant, la importància d'aquest acte és per doble vessant, ja que mostra sobretot, com únicament els estats tenien exèrcits oficials com era l'exèrcit català i per tant veiem com Catalunya era un estat.
Entrevista a Jordi Manyes i Sans President dels Micalets del Regne de València
- Jordi, explica-li als lectors del Cercle Català d'història com neixen els Miquelets del Regne de Vàlència ? Els Miquelets del Regne de València som un grup de recreació històrica que intenta rescatar de l’oblit els herois i les gestes dels valencians que van lluitar per les llibertats del Regne de València i la Corona d’Aragó durant la Guerra de Successió (1704-1714). Tenim la intenció de reconstituir diferents unitats valencianes de la Guerra de Successió, principalment el regiment d’Infanteria Reglada Mare de Déu dels Desemparats i el regiment de Fusellers de Muntanya Sant Vicent Ferrer, tots dos finançats per la Diputació General de Catalunya durant la darrera fase de la guerra (1713-1714). També ens plantegem la recreació de diferents unitats austriacistes del període inicial (1704-1707), singularment els regiments d’Infanteria Reglada Ciutat de València (armat i pagat pel municipi) i Regne de València (alçat per la Diputació General).
- Podries explicar-nos quines són les vostres activitats principals i per quina zona acostumeu a actuar ? Actualment les nostres principals actuacions es centren en les batalles, ofrenes, commemoracions, participació d'algun documental com "L'Illa de Xàtiva" i recull d'informació. Actualment acostumem a actuar en llocs importants com a Almansa (Albacete) on l'exèrcit autracista perge una batalla important i donà possibilitat a la conquesta del Regne de València. En Xàtiva o Vila-real que van ser ciutats on els miquelets van posar-hi resistència i les tropes Borboniques les arrassaren sense pietat reduïnt-les a cendres. Per això del nom dels socarrats. A València una ofrena als maulets i tenim més llocs pendents a actuar com a Pego, que segons expliquen uns 400 miquelets es van fer forts a la vila. Tanmateix, actuem a Barcelona a l'onze de setembre on desfilem conjutament amb els miquelets de Catalunya i fem ofrena al Fossar de les Moreres als caiguts per la llibertat i que allí mateix estan enterrats molts herois valencians dels regiments que nosaltres representem que són "Els desemparats" i "Els fusellers de Sant Vicent Ferrer". I la nostra última actuació ha estat a Sant Hipòlit de Voltregà fent una commemoració als màrtirs de la Gleva, 120 soldats catalans assassinats brutalment. I pèr últim, tenim parlat amb ACPV de fer una ofrena conjunta a Segòvia a Joan Baptista Basset i Ramos, Que era de Nació Valenciana, soldat professional, enginyer militar, Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, Comandant en cap de l'artilleria de l'Exèrcit de Catalunya, General de les Armes del Regne de València i Ídol dels maulets.
- Quina és la teva visió dels miquelets de principi del S. XVIII ? Que eren un homes que lluitaven per un codi. És a dir, per l'honor. També per la llibertat del seu poble i les seues constitucions. També representaven uns homes bruts, forts, sense compasició i que la seua vida i ofici era la de soldat.
- Què ha de fer una persona que vulgués formar dels Miquelets del Regne de València ? És molt senzill sols han de contactar amb nosaltres mitjançant la nostra pàgina oficial micalets.cat o pel grup del facebook que hi tenim creat. També directament pel correu electrònic miquelets1707@gmail.com.
Selecció d'imatges de la jornada Fotos: CCH
Redacció del CCH
"Cathalà nia. Història bà sica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.
El CCH
