Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “El franquisme i el futbol: Una realitat curiosament oblidada i l’herència que ens ha deixat”

» Actes culturals

Un moment de l'acte

  La tercera tertúlia de la temporada en aquest espai, el Cafè de l'Òpera, va portar per títol “El franquisme i el futbol: Una realitat curiosament oblidada i l’herència que ens ha deixat” i va estar introduïda per en Joaquim Ullan, president del CCH. En ella, ens va fer un repàs sobre determinats fets històrics de l'època que curiosament avui sembla que tohom tingui oblidats, però que en el seu moment, van servir de plataforma propagandística per al règim.

  En Joaquim Ullan va començar l’exposició, recordant que l’esport, històricament, ha estat una eina fàcilment utilitzable com a plataforma de propaganda per a tots els governants absolutistes que en darrer s.XX han poblat les principals potències esportives. Casos com els dels JJOO d’en Hitler, els de Moscou, Los Angeles i d’altres, han estat tenyits sempre, d’una vessant política que superava lo tolerable.

En Jordi Casamartina

  En Joaquim Ullan ens parlà també, dels moment inicials del franquisme en l’esport espanyol, i com personatges com el president del Barça en Josep Sunyol, afusellat l’any 1936, foren els primers damnificats d’un odi exagerat a tot allò considerat “separatista”.

Na Mercè Artigas

  A partir d’aquí, l’explicació es va centrar en el món del futbol. La Federació Espanyola de Futbol, ja a finals dels anys 40, va deixar molt clar que perjudicaria a equips com el Barça, en decisions com van ser, l’elecció del València per jugar la Copa Llatina, quant el campió de lliga i lògic representant de la lliga espanyola, va ser el Barça. A partir d’aquí, ens trobarem ja als anys 50, quant després d’haver descartat a l’At. De Madrid com a equip de referència per discrepàncies dels dirigents militars d’aquest equip amb el “generalisimo”, l’escollit va ser el R. Madrid. Personatges com S. Bernabeu van saber posicionar-se de manera immillorable, i van tenir premi.

N'Antoni Moliné

  A partir d’aquí, les facilitats per fitxar i nacionalitzar a tots els millors jugadors del món per part del R. Madrid, i els perjudicis ocasionats al Barça en fitxatges com el de Alfredo Di Stefano,o l’enderriment premeditat en la recalificació dels terrenys de l’antic camp de Les Corts i que eren la tabla de salvació del club català, van ser els principals catapultadors de la situació que a partir d’aquell moment es viure fins a finals de la dècada dels 90.

En Ramon Torramilans

  En Joaquim Ullan, també precisà, la història de un personatge cabdal en tot el reguitzell de títols que assoliria l’equip madrileny, com era el de José Antonio Plaza, president del col·legi nacional d’arbrits i personatge que amb els números a la ma, deixa esparverat a qualsevol desconeixedor d’aquesta història.

  Per acabar, es van presentar una sèrie de dades numèriques, que van permetre entendre la dimensió de “la tragèdia”, i com aquesta utilització propagandística del franquisme que sembla avui en dia que no ha existit mai, va estar en realitat, l’autèntic creador de la llegenda d’un equip, al que li ha estat donat per la UEFA, entitat de la que fou un dels principals impulsors el senyor S. Bernabeu, el premi de millor equip del s.XX.

En Joaquim Ullan en plena explicació

Redacció del CCH
Fotografies: Jordi Peñarroja