Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Entrevistem a Jaume Benages, l'impulsor de 'Cathalània'
"La història de Catalunya mai ha estat explicada a l'escola."

» L'entrevista

  


«La càrrega» o «Barcelona 1902» de Ramon Casas (Museu de la Garrotxa d’Olot).

  

(Versió de l'article en PDF)

  

  Fill del numismàtic i escriptor tarragoní Jaume Benages Olivé i de Rosa Maria Pàmies Isern. Cursà el Batxillerat en el Seminari menor de Tarragona i els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona (Facultat de medicina de Reus) on obtingué la llicenciatura l’any 1989.

  Realitzà l'especialitat d'urologia a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (1991-1995), sota la direcció del Dr. Josep Maria Saladié i Roig.

  L’any 1996 es trasllada a Tarragona on posa en marxa la primera unitat d’urodinàmica de la província, inicialment en un centre privat, després a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. L’any 2010 és nomenat responsable del servei d’Urologia d’aquest hospital i també de l’Hospital comarcal del Vendrell ocupant aquest càrrec fins a l'actualitat.

  Distingit l’any 2007 amb el “Beniqué d’Argent” de la Societat Catalana d’Urologia, el mateix any presidí el comitè organitzador del Simpòsium Institucional anual d’aquesta societat.

  Ha estat membre de la junta directiva de l’Associació catalana d’uròlegs de comarques (2015-2022), de la Societat catalana d’urologia (2004-2008) i fou fundador de la web divulgativa “Urologia .cat”.

  L’any 2017 és nomenat president de la filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona. Dins d’aquesta institució realitzà una significativa i continuada tasca formativa en urologia per a metges d’atenció primària i fou l’impulsor dels premis “Dr. Rafael Battestini” per a unitats assistencials d’excel·lència.

  A banda de la urologia, s’interessa activament per la història de la medicina i la història del seu país. En aquest sentit, a més de publicacions de nombrosos articles en revistes especialitzades, premsa i blog propi, cal destacar el treball Salus in numis romanorum, amb el que assolí el Doctorat (Cum Laude) per la Universitat Autònoma de Barcelonal’any 1997 i els llibres, Que no t’expliquin històries (Ed. Arola 2016) i les dues edicions de Cathalània, història bàsica de la nació catalana (Ed. Arola 2020 i 2022), de les que n'és coautor.

  

  Dr. Benages, com sorgeix el projecte de Cathalània?

  La història de les nacions les podem trobar explicades de moltes maneres diferents, sovint contradictòries, malgrat això, si estan fetes de forma rigorosa i amb referències contrastades, no hi ha d'haver problema. La qüestió és quan de forma interessada es vol tergiversar aquesta història. La història de Catalunya ho ha estat sovint, internet està ple de falsedats que es repeteixen tantes vegades que al final poden fer dubtar a les persones que han aprofundit poc en aquests temes. L'any 2016 vaig publicar "Que no t'expliquin històries" que pretenia donar una resposta didàctica a tres dels continguts més manipulats de la nostra història. De l'ampliació d'aquests continguts sorgeix "Cathalània", que continua amb aquesta voluntat d'apropar la realitat dels fets històrics documentats a la gent i explicar-los de la manera més entenedora possible.

  A què creieu que es deu el desconeixement de la història del país?

  En el pròleg del llibre que ha fet el Doctor Crusafont, s'explica molt bé aquests tema. El problema principal és que la història de Catalunya mai ha estat explicada a l'escola, per tant, els que han tingut la inquietud per aquests temes s'ho han hagut de "fabricar" ells mateixos i per contra els que no l'han tingut, no tenen cap fonament sòlit i mai podran ser crítics davant de determinats continguts interessants. Té molta raó en Crusafont quan diu que no es pot estimar veritablement un país si se'n desconeix la seva història; aquest és el veritable drama, ja que el desconeixement de la història de Catalunya és massa alt.


Les dues edicions publicades fins avui.

  

  El llibre parla d'un estat medieval i d'una monarquia catalana. Això, solament, ja aixeca polseguera. Per què?

  Lògic, un dels arguments de l'unionisme és que Catalunya mai no ha estat cap estat. Si no ho ha estat mai, per què ho hauria de ser ara? La realitat és molt diferent, quan parlem de corts, lleis i constitucions pròpies fins al segle VIII estem parlant d'un estat consolidat, en majúscules i durant molts segles. Molesti a qui molesti això és el que diu la documentació; com també que ningú dubte que l'única identitat nacional d'aquella monarquia era la catalana. Malgrat que insisteixin a anomenar als nostres monarques com Alfonso, Pedro, o Jaime, la realitat és que a la corona del comte de Barcelona i Rei d'Aragó (o a l'inrevés només per motius heràldics) el castellà va ser sempre una llengua estrangera, tant a Catalunya com a l'Aragó.


“Cathalània”, obra de Josep Royo damunt la fotografia de Pep Escoda.

  

  Fent el llibre, heu descobert algun aspecte històric que desconeixíeu i que us hagi sorprès?

  Hi ha moltes temàtiques curioses, desconegudes i alhora importants a la història de Catalunya; i s'ha fet l'esforç d'explicar-les i contextualitzar-les perquè el lector pugui veure que la nostra història no és inferior a la de qualsevol nació important d'Europa. Particularment he après molt dels capítols redactats pel Joaquim i l'Eva; els segles XV i XVI per a mi han estat un redescobriment. L'enfocament que fan ells d'aquest període és molt encertat i trenca molts estereotips que es consideraven, potser interessadament, com inqüestionables, i que en contextualitzar-los t'adones que la cosa segurament va ser diferent.

  

  En el vostre àmbit professional de la medicina, també feu recerca i publicacions. Creieu que en l'àmbit de la història de Catalunya, fa falta encara molta feina de recerca?

  La recerca és l'aspecte més fonamental en totes les disciplines científiques o humanistes. Sense recerca no hi ha cap possibilitat de progressar ni en medicina ni en història ni en cap altra professió. En història la recerca és sinònim de millora en el coneixement i això ens apropa a la veritat. Tal com es diu en la presentació del llibre... "Potser la investigació en un futur ens dirà que algunes de les coses que escrivim en aquest llibre no eren certes"... en aquest cas "visca la investigació!!". El “copia i enganxa” està molt bé com a divulgació, però si copies i enganxes massa vegades continguts que no són certs, al final tens el perill de contribuir a convertir en dogma coses que no ho haurien de ser. N'hi ha molts casos d'aquests. Val més investigar i arribar a obtenir les teves pròpies conclusions.


Jaume Benaiges i Olivé (pare de Jaume) lliurant a l'alcalde de Tarragona, un exemplar del seu llibre 'Diàlegs de monedes i medalles de Tarragona', que s'incorpora al fons de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. L'obra ha estat impulsada per l'Associació de Bibliòfils de Tarragona.

  

  La numismàtica és un dels temes tractats en el llibre. Podeu valorar la importància que té aquesta part de la història?

  La numismàtica, sobretot la clàssica, és una de les fonts documentals més importants que existeixen en història i arqueologia. Dona informació en multitud d'aspectes: polítics, religiosos, econòmics, esdeveniments socials... i a més tenim el camp artístic. De la selecció i acurada descripció de les monedes que il·lustren determinats textos del llibre, moltes d'elles d'espectacular bellesa, se n'ha encarregat el meu pare, en Jaume Benages Olivé, un reconegut numismàtic i escriptor. És una pena que aquest camp tan imprescindible en la recerca històrica, continuï sent encara tan desconegut per a molts arqueòlegs i historiadors.

  

  L'obra és una visió panoràmica sobre alguns dels moments clau de la nostra història. Destaqueu al vostre entendre, aquells moments que considereu claus per entendre el nostre present.

  Des del punt de vista cultural, l'època medieval és la que dona el tret de sortida i inicia la consolidació de l'actual identitat nacional catalana. I es devia fer bé, ja que després de tants esdeveniments adversos per a la nació catalana, com poden ser les conseqüències derivades del 1640, 1714 o la Guerra Civil del segle XX (episodis que lògicament també s'han de destacar com a moments clau), en aquests anys s'ha pogut veure una nació catalana més viva que mai.

  

  Hi ha un record també per al procés independentista i les conseqüències que se'n derivaren de la presó i l'exili. Per què vau decidir incloure-ho a Cathalània?

  Simplement perquè també són moments cabdals de la nostra història. Hem tingut la sort de viure'ls en primera persona i això ens ha de fer sentir orgullosos. Si el resultat no ha estat millor no és pas culpa de la gent. El poble ha complert de forma espectacular. Els que han suspès són aquells que havien de vehicular correctament el triomf de l'1-0 i han acabat fent un estrepitós ridícul (que també reflectirà en algun moment el relat de la nostra història). El tema no serà mai fàcil i existeix la possibilitat que mai es pugui completar el desig de la nació catalana; però s'han d'anar fent passos endavant i per això ens cal una classe política més preparada, compromesa i generosa. Amb el que tenim no anem enlloc. Perquè la gent cregui que és viable un estat independent, els polítics han de fer les coses bé i sobretot ser millors que els de l'altra bàndol (cosa a priori fàcil), però no ha estat així; passen els anys i ningú ha sabut transmetre que una Catalunya independent podria ser un país molt millor.

  

  Un cop llegit el llibre, a quines conclusions creieu que pot arribar el lector?

  Sincerament, no ho sé , però m'agradaria que en la lectura del llibre descobrissin Catalunya com una nació moderna, europea, pacifica, solidària i democràtica, defensora sempre dels seus drets i llibertats.

  

  Quins aspectes importants de la història del país, heu deixat fora del llibre i per quin motiu?

  Com la majoria de les històries de Catalunya, malgrat que aquesta sigui bàsica, es tracta d'un llibre cronològic. Per tant, és difícil obviar temes importants. L'altra cosa és que amb la lectura del llibre hom pugui interessar-se per rebre més informació d'algun dels seus capítols. Si aconseguim això, ens podem sentir molt satisfets.


El Dr. Benages en una de les seves conferències.

  

  L'objectiu del llibre és apropar la història a la gent, fer-la senzilla i clara, directa i de manera fonamentada. Quines opinions us arriben dels lectors?

  És curiós, però al parlar amb gent que ja ha llegit el llibre, el que et comenten, en primer lloc, és això que acabes de dir, que es tracta d'un treball molt didàctic amb una lectura àgil i amena i que els continguts poden assimilar-se fàcilment, a diferència dels llibres clàssics d'història, que poden ser massa "densos" per a la gent poc habituada a aquests continguts. El llibre és de format petit i té 194 pàgines, en no gaires hores es pot llegir completament.

  

  Us plantegeu nous treballs i com veieu aquest Sant Jordi postpandèmia?

  De moment no em plantejo fer més treballs d'aquests tipus; ara toca gaudir de la diada de Sant Jordi que sembla que arriba de nou amb tota la seva esplendor.
  Una diada que, sens dubte, reflexa a la perfecció els valors del nostre poble.

  

Eva Sans

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa