Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Entrevistem a Colòmbia el Dr. Pedro H. González Sevillano
"No és possible analitzar el present ni projectar el futur desconeixent el passat"

» L'entrevista

  


Homenatge de Unicauca a escriptors afrocaucans. Acte realitzat al Paraninf Francisco José de Caldas (Foto: Área de Prensa).

  

(Versió de l'article en PDF)

(Versión original en castellano del articulo, en PDF)

  

  Va néixer a Guapi, Cauca, i està radicat a la ciutat de Cali, Vall del Cauca, Colòmbia. És professor de la Universitat Santiago de Cali. Forma part del Centre d´Estudis i Investigacions de la Facultat de Dret, CEIDE. Pertany al Grup de Recerca: GICPODERI. Dins el Grup dirigeix la línia de recerca, Població i Legislació Afrocolombianes. Ha participat com a Pare Acadèmic i Avaluador, a nivell nacional i internacional, amb el Ministeri d'Educació Nacional, a Bogotà, des del 2010.

  És Llicenciat en Ciències de l'Educació, Filosofia i Història per la Universitat La Gran Colombia de Bogotà; Master en Administració Educacional per la Universitat del Valle, Cali; Master en Història Llatinoamericana per la Universitat Internacional d'Andalusia, seu Iberoamericana, Santa Maria de la Rábida. Huelva, Espanya; Doctorat en Investigació Educativa per la Universitat de Sevilla. Espanya, i Advocat de la Universitat Santiago de Cali.

  En relació amb les activitats acadèmiques a favor de la població afrocolombiana, ha estat creador de CEAFRO, Centre d'estudis i investigacions de la població afrocolombiana, a la Universitat Santiago de Cali; director del projecte d'extensió social "Ampliació de la cobertura d'estudiants procedents del Pacífic colombià" a la Universitat Santiago de Cali; professor dels cursos d'Actualització en el coneixement de la Diàspora Africana per a professors Etnoeducadors de Santiago de Cali; panelista en diferents esdeveniments nacionals i internacionals sobre la Història del poble Afrodescendent; director de la Línia de Recerca “Població i Legislació Afrocolombianes” de la Facultat de Dret de la Universitat Santiago de Cali; autor de diferents articles sobre població Afrodescendent; i relator de la Comissió per a la formulació del Pla de Desenvolupament per a les comunitats NARP. 2018-2022.

  Alguns dels seus llibres Orientats a la Història del Poble Afrodescendent:

  • Descubrimiento del Océano Pacífico. Quinientos años después: 1513-2013. Apidama Ediciones. Bogotá, 2017.
  • De Panamá al Perú. Descubrimiento de la Costa Pacífica colombiana. 1513-1660. Editorial Gráficas Ledezma. Cali, 2014.
  • Marginalidad y Exclusión en el Pacífico colombiano. Una visión histórica. Universidad Santiago de Cali. Editorial Ledesma. Cali, 1999.
  • Cátedra de Estudios Afrocolombianos. La Diáspora Africana y sus efectos en el mundo, América y Colombia. Editorial Ledesma, 2017.
  • El Encuentro entre América, Europa y Asia en el Pacífico colombiano. Editorial Académica Española. Alemania 2020.
  • Impacto Simbiótico de las Colonias del Pacífico en la Caleñidad. Editorial Ledesma, Cali 2022.

  

  La seva trajectòria com a investigador i professor, li ha fet fer també estudis a Espanya. En què es van centrar les investigacions?

  A Espanya vaig tenir l'oportunitat d'estudiar un Master en Història Llatinoamericana a la Universitat Internacional d'Andalusia Seu Santa Maria de la Rábida i un Doctorat en Investigació Educativa a la Universitat de Sevilla.
En aspectes històrics, vaig orientar el meu treball de tesi cap a la població negra participant a la Trobada entre Amèrica i Europa tan exclosa per la historiografia tradicional. Els resultats d'aquesta investigació estan consignats al llibre Marginalitat i Exclusió al Pacífic colombià. Una visió històrica, on pretenia respondre al següent interrogant: Per què on hi ha tanta riquesa hi ha tanta pobresa?
Els estudis de doctorat els vaig orientar cap a la investigació com a part de la formació dels docents a Colòmbia i Amèrica Llatina. A partir de la línia de recerca, he publicat: Investigació formativa per a la formació del docent investigador; Investigació formativa a l'Educació Superior i Guia Metodològica per a la Investigació Jurídica i Sociojurídica.

  

  Per qué “Descubrimiento del Océano Pacífico. Quinientos años después: 1513-2013”?

  Descubrimiento del Océano Pacífico. Quinientos años después 1513.2013, és una investigació realitzada per commemorar els cinc-cents anys de la sortida a la Mar del Sud per Basco Núñez de Balboa i 66 companys, entre ells, 2 negres que han estat invisibilitzats. Es tracta d'una investigació finançada amb recursos de la Universitat Santiago de Cali, on treballo com a Docent-Investigador. Com que sóc oriünd de la Regió Pacífic de Colòmbia, volia conèixer de prop la meva pròpia història per desvirtuar massa inconsistències i falsedats que s'ensenyen a les escoles i col·legis de Colòmbia.

  

  Pensa que Colòmbia i especialment Cali no coneixen la seva història?

  Desafortunadament, és una trista realitat. La història ha estat explicada des de l'elit amb una evidència clara de l'exclusió d'altres persones que hi van intervenir, però per tenir la pell de diferent color van ser invisibilitzats. Se li afegeix a això el fet que des de fa 38 anys no s'ensenya Història de Colòmbia com una matèria autònoma ja que es va diluir en una assignatura anomenada Ciències Socials on la història del país no és ensenyada per professors experts sinó per qualsevol docent que requereixi ajustar horari de classes.
D'altra banda, la Llei 1874 del 2017 pretén tornar a l'ensenyament de la història, però ara ens preguntem, quina història?, la mateixa de sempre?, qui l'ensenyen? La qüestió encara està en debat.

  

  Fent un paral·lelisme, a Espanya també passa que per les particularitats polítiques i pels diferents orígens dels seus respectius pobles i antics regnes, com és el cas de l'antic Principat de Catalunya, la història de Catalunya tampoc no és coneguda com hauria de ser.

  Es el mismo fenómeno que se presenta en Colombia. Las historias regionales no son conocidas porque se ha generalizado la idea de que la Nueva Granada era una unidad política centralizada y gobernada desde el Virreinato de Santa Fe de Bogotá y eso no es verdad. Ese hecho ha privilegiado la llamada Historia Patria dejando de lado las otras historias.

  

  Quina opinió us mereix?

  La meva opinió sobre això es basa en el caràcter centralista que ha predominat a Colòmbia des de la Constitució del 1886 on s'establia que érem una sola nació, una sola raça, una sola llengua i, per tant, una sola història.

  

  Us sorprenen les investigacions sobre l'origen català de Cristòfor Colom presentades pel Cercle Català d'Història al 35è Conversatorio Sabatino de Historia sobre l'Origen català de Colom?

  No només em sorprenen, m'interessen de manera especial. A l'interior de l'Acadèmia d'Història de la Vall del Cauca va causar un gran impacte. De la meva part, a la universitat on treballo, he inclòs aquest tema per al coneixement dels meus estudiants aprofitant l'oportunitat de justificar la construcció d'una nova història atesa la manipulació de les dades històriques. És més, en un article que penso acabar aviat sobre el Descobriment d'Amèrica comptat pels cronistes de l'època, he inclòs l'apartat “Discussions acadèmico-científiques sobre Cristòfor Colom” on afirmo:

  Joaquim Ullán Martorell, president del Cercle Català d'Història i la Sra. Eva Sans, van presentar al 56è Congrés Internacional d'Americanistes, celebrat a la Universitat de Salamanca el juliol de 2018, avenços del projecte de recerca en execució Tècniques científiques i policials aplicades al Descobriment d'Amèrica: Cristòfor Colom, misteri o qüestió d'Estat? L'objectiu del qual és “determinar l'origen de Colom, replantejar la història del seu entorn i interpretar la implicació de l'Estat Espanyol i dels historiadors en la perpetuació d'un misteri etern”.

  

  Pensa que, en general, el coneixement del nostre passat permet construir millor el nostre futur?

  Sempre sostinc: “No és possible analitzar el present ni projectar el futur desconeixent el passat”. Al meu país, Colòmbia, és possible comprovar que aquells llocs on la història s'ha tergiversat o canviat per una altra, es registren els índexs més baixos de desenvolupament social i econòmic. El cas més representatiu el constitueix la Regió Pacífic, la meva regió, on els nivells de necessitats bàsiques insatisfetes són, potser, els més alts del país.

  

  Ara es parla molt de la memòria històrica a Espanya, però si eliminem tot allò que, per ideologia ens molesta, no hi ha el perill de l'oblit per part de les generacions futures de saber com es van forjar? Es promou la memòria històrica a Colòmbia?

  Sí, hi ha dues bones expressions i intencions per a la reconstrucció de la memòria històrica. La primera, el Centre de Memòria Històrica, dirigida pel Pare Francisco de Roux i la segona, la JEP, Justícia Especial per a la Pau, resultat dels acords de l'Havana entre el govern Santos i les Farc. Cal aclarir que tots dos estan enfocades a conèixer la veritat del que ha passat durant el conflicte armat que encara sacseja Colòmbia.
En una altra direcció, hi ha les Acadèmies d'Història les encarregades de promoure la memòria històrica dels seus llocs respectius, però, majoritàriament, no compten amb el suport financer necessari per al desenvolupament de la seva missió.

  

  Des de Colòmbia i especialment des de Cali, com s'està vivint el fenomen d'enderrocament d'estàtues i què creu que realment ho motiva?

  Aquest fenomen ha generat dues posicions antagòniques. La primera, accepta i promou l'enderrocament com un rebuig a un passat històric considerat oprobiós, cruel i injust. L'altra, per contra, rebutja l'enderrocament com un insult als que van descobrir i conquerir aquest territori. Les posicions són irreconciliables i l'administració municipal està intentant establir punts de trobada incloent nous criteris per a la interpretació del fet històric on es pot ressaltar la diversitat ètnica dels participants en aquest procés.

  

  Al juny de 2021, els indígenes van intentar enderrocar en diverses ocasions les estàtues d'Isabel la Catòlica i Cristòfor Colóm a Bogotà. Arran d'aquests fets i per evitar que fossin vandalitzades, es van acabar retirant. Hem llegit que el Ministeri de Cultura volia començar, un diàleg “obert” amb comunitats ètniques, historiadors i patrimonialistes sobre monuments. S'hi ha fet? Quins resultats ha obtingut?

  Sobre el que ha passat a Bogotà, no tinc més informació. Si, és evident que a nivell nacional no es nota gaire interès com a notícia de rellevància per a la comunitat en general. No constitueix un tema que desperti debats ni discussions que apuntin a assolir punts de trobada a partir del diàleg obert. A l'interior de l'Acadèmia d'Història a la qual pertanyo, mai no s'ha tractat aquest tema. Tampoc a la Xarxa d'Historiadors de Colòmbia -REHICOL- s'hi ha plantejat res.

  

  És bona idea destruir o retirar monuments per pensament o ideologia silenciant i esborrant el passat?

  Als diferents escenaris on he participat, he deixat clara la meva posició sobre això: No estic d’acord amb l'enderrocament de les estàtues, han de ser restituïdes al seu lloc, però no han d'estar soles, perquè només mostren una sola cara del fet històric que es vol ressaltar. Per al cas de Cali, un decret oficial de l'alcaldia pretén reinstal·lar l'estàtua de Sebastián de Belalcázar, enderrocada pels indis Misak i demana als membres de l'Acadèmia d'Història de la Vall del Cauca que proposem el text d'una placa nova. La proposta és la següent:

  SANTIAGO DE CALI. 486 ANYS DESPRÉS
Sebastián de Belalcázar va arribar del sud de la vall de Lili en companyia dels seus capitans i la seva tropa. Va trobar la resistència en un poble valent. Van triomfar la força i la barbàrie. Però d'aquesta trobada desigual va sorgir com una perla, orgullosa i altiva la ciutat de Cali.
23 anys abans altres europeus havien creuat el Darién i, després de l'horitzó, van arribar a la Mar del Sud. Entre els 67 soldats comandats per Vasco Núñez de Balboa dos homes de banús segellaven per sempre l'abraçada entre Amèrica, Europa i Àfrica, ells eren Ñuflo d'Olano i Juan de Beas. Honor i reconeixement a la vostra presència.
Honor i glòria també a Petecuy i als seus germans Anacona, Jamundí i Yumbo, cacics indígenes els qui van lluitar pel seu poble fins al sacrifici. Amb la gesta van començar a escriure el lema de l'exèrcit colombià: “Pàtria o mort”.

  

  El moviment Black Lives Matter va començar en defensa dels drets dels negres i contra la violència policial i racial als Estats Units. Va acabar desviant-se en molts altres reclams que no tenen res a veure amb el seu sentit fundacional, com per exemple per aconseguir papers als immigrants etc. Per què aquest ús interessat del moviment Black Lives Matter?

  A Colòmbia, malauradament, passa una cosa semblant. La Llei 70 de 1993 va reconèixer la plurietnicitat i la multiculturalitat de la nació i va obrir amb aquesta decisió les possibilitats de desenvolupament d'una població tradicionalment exclosa. A partir d'aquell moment molts Afrocolombians es van vincular a processos polítics als quals no tenien accés amb les condicions polítiques anteriors, però van aprofitar aquesta conjuntura per construir discursos a favor de les comunitats negres que, suposadament, representaven. Contràriament al predicat, van aconseguir enriquir-se utilitzant la bandera de l'Afrocolombianidad com a escut per a l'assoliment dels seus fins econòmics. Avui la comunitat els denomina pejorativament com a “Afroconvenients”.

  

  En quins projectes més immediats es troba treballant actualment?

  Pel moment tinc al cap el desenvolupament de dos projectes dins d'aquesta mateixa línia de recerca, malauradament hi ha moltes dificultats per al finançament.
Estudiar i rescatar la presència d'homes i dones negres que van participar a la conquesta i a la independència d'Amèrica i Colòmbia.
Reconstruir la història de les primeres fundacions a la Regió Pacífic colombiana, les dades històriques de la qual presenten moltes inconsistències.

  

Eva Sans

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa