Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

La Barcelona incòmoda, per a qui?

» Editorial

  

(Versió de l'article en PDF)

  

  És evident que el gran Monument a Colom de Barcelona, el més important del món dedicat a l'insigne navegant, ha estat, ja des del mateix moment de la seva inauguració el 1888, focus de moltes discussions sobre si era necessària o no la seva presència al peu de la Rambla. En qualsevol cas, aquesta discussió quasi sempre ha girat entorn d'una utilització política dels personatges representats en aquell monument, i d'un populisme generat per alimentar a aquells grups que lluny de tenir cap rigor històric, només els mouen qüestions ideològiques, i que en definitiva, són bona font de vots.

  L'actual consistori barceloní no escapa a aquesta polèmica i a aquest interès d'utilitzar d'una manera o altra, al famós monument. Així, fent un breu repàs d'algunes notícies dels dos o tres darrers anys, podrem ampliar millor el nostre focus de visió.

  El gener de 2020, el diari El País ens informava que les sis figures del monument icònic de Barcelona estaven tapades des de l'octubre anterior (2019) per analitzar si es restauraven o es tornaven a construir. El rotatiu explicava que el monument, més de cent trenta anys després de la seva inauguració, requeria una urgent restauració a causa del desgast de la pedra.

  L'article també recordava que la simbologia del conjunt provocava urticària al govern municipal i que, per altra banda, en ser aquest un dels primers espais que veuen els turistes que arriben a la ciutat per mar, s'havia convertit en un centre per fer negoci amb aquest altre cavall de batalla amb què Colau va dir que s'enfrontaria: els creueristes.

  El regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, admetia que, a més del problema de restauració del monument a Colom, el relat està desactualitzat i fins i tot per a alguns col·lectius pot resultar ofensiu, sobretot anticolonialistes o col·lectius migrants que fa dècades que qüestionen el monument. Amb tot, Rabassa descartava retirar el monument, com va aconseguir fer amb l'escultura del marquès de Comillas, Antonio López, el març del 2018.

  Avui dia, juny de 2022, les estàtues continuen cobertes i sense notícies al respecte. No existeix cap justificació al fet de mantenir les estàtues cobertes com si fossin fantasmes, durant pràcticament tres anys sense haver emprès cap actuació diligent de restauració.

  L’octubre de 2021, el canal Betevé ens recordava que a Barcelona el debat sobre què cal fer amb Colom ressorgeix cada 12 d'octubre. L'alcaldessa Ada Colau, havía explicat en més d'una ocasió que és partidària de mantenir l'estàtua, però de forma crítica, amb una explicació que recordi "a quina ciutat responia segles enrere". La CUP–Capgirem Barcelona, en el mandat anterior, ja va demanar al ple la retirada de l'estàtua.

  En aquella notícia, es feia esment també a què el director de l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, Jordi Guixé, creia que és necessària una transformació dels "símbols que no casen amb els valors de les societats contemporànies democràtiques" i convidava les administracions a entomar el debat sense por. En paraules seves, "no soc partidari d'eliminar l'escultura, però cal un procés de reflexió que pot durar anys per acordar com representar a l'espai públic, per què és important la figura de Cristòfor Colom i per què és un símbol de supremacia i eurocentrisme".

  El maig d’enuany, també el canal betevé ens informava que en el marc del Model-Festival d'Arquitectures de Barcelona, que se celebrava del 5 al 15 de maig, una de les propostes presentades ideava una intervenció de realitat augmentada per tapar el monument de Colom amb un arbre mirador. Es tracta d'un gran arbre metàl·lic inspirat en una alzina, de 100 m d'alçària, amb vegetació. Al voltant del tronc, s'hi situen plataformes elevades totalment accessibles perquè els visitants puguin contemplar les vistes de Barcelona i la biodiversitat de l'arbre. Els arquitectes descrivien la proposta com "l'arbre colonitzador" símbol de l'obertura del port a la ciutat i com a punt d'accés al parc que s'imaginen al Port Vell.

  La “gran idea“ de cobrir el monument dedicat a l’almirall Colom amb una alzina gegant, venia precedida un mes abans, a l’abril, de la notícia per part de l’Ajuntament de Barcelona, de l’organització d’unes jornades de debat sobre memòria i espai públic, que portaria per títol, “La Barcelona incòmoda”.

  Del 6 d’abril a l’11 de maig l’antiga presó Model seria l’escenari d’aquestes jornades de debat, concretament un cicle de cinc taules rodones amb professionals de la història, la història de l’art, l’art i el periodisme per debatre sobre la presència dels símbols històrics en l’art monumental de la ciutat i la seva representativitat. Com es pot entreveure, tot molt ben planificat i agendat de cara a generar ideologia discursiva a favor d'un tipus de pensament que vol imposar-se a la ciutat.

  Segons l’ajuntament, “la Barcelona incòmoda és la ciutat on trobem símbols que no representen tota la ciutadania: en alguns casos resulten ofensius, tal com es presenten en l’espai públic, per la simbologia que ha legitimat els privilegis, el franquisme, el colonialisme o l’esclavatge. Alhora, ha silenciat altres realitats de la ciutat popular, la revolucionària, la de les lluites democràtiques.“

  Els títols i temàtiques de les diferents taules, van ser: Taula 1. Monumentalitat republicana en democràcia; taula 2. Memòria-oblit: simbolisme i repressió; taula 3. Entre el dret al patrimoni i el poder de la iconoclàstia; taula 4. Via Laietana. Estratègies de la memòria; i taula 5. Taula de conclusions.

  Seguim. Així, entremig de monuments i símbols franquistes, republicans o de qualsevol altra revolució del segle XX, apareixia com un bolet el colonialisme, i com no, Colom. Així, la taula 3 que és la que concretament tocaria aquest aspecte, estava formada per diferents experts. Per a parlar del monument a l’almirall, el convidat era el professor Juan José Lahuerta.

  L'ajuntament havia presentat aquesta xerrada amb el títol d'Ocultacions de la barbàrie. Monument a Colom en restauració?, i la seva introducció era: "El Monument a Colom, símbol de la Barcelona industrial des de la seva construcció l'any 1888, està en qüestió tant a escala local com global, pels fets que commemora i per la simbologia explícita de la seva representació. Què cal fer i com cal actuar amb un símbol incòmode marca de ciutat?"

  Només començar la seva dissertació, el professor Lahuerta ja va voler deixar molt clar que "aquell títol no l'havia posat ell", i que la seva intenció era fer un repàs al monument a Colom. No és tasca d'aquesta editorial, entrar a analitzar el contingut de les ponències, cosa que possiblement farem en altres publicacions, però si és important esmentar, la importància de la xerrada del professor Lahuerta, atès que va contextualitzar el monument en el seu moment històric, i molt important, va fer palès, que aquell monument, el que representava realment, era a aquells catalans que a finals del segle XV, van fer una aportació tan important al món, com la d'establir un pont entre el vell i el nou continent amb tota la revolució en tots els àmbits que això va suposar. Alhora també va fer esment de la importància urbanística i patrimonial que suposa aquest monument per a la ciutat de Barcelona. Molt contundent també amb l’afirmació que calia estudiar Colom a les escoles, a fi d’entendre millor el motiu de la seva presència en tan magnífic monument.

  Dies més tard, amb la taula de conclusions moderada per Jordi Guixé (a qui hem esmentat anteriorment en aquest editorial), va tractar de convèncer l'audiència, que la ciutat havia de ser respectuosa amb els nouvinguts, i que calia "democratitzar l'espai públic", així com d'eliminar aquella simbologia "que no ens representa a tots". Sense entrar en més detalls, les diferents argumentacions van ser tan febles, que simplement amb una pregunta posterior del públic dirigida als ponents, tota la idea de fons de les jornades va quedar totalment destruïda.

  Podem treure doncs alguna conclusió d'aquestes jornades? Doncs el que va quedar palès, és que actualment vivim a les institucions catalanes i especialment a l'Ajuntament de Barcelona, una autèntica lluita ideològica que poc o res té a veure amb la història i amb la memòria històrica. Continua sent una autèntica lluita de classes on ara, toca esborrar la memòria d'aquella Barcelona que es va expandir per l'eixample després d'enderrocar les velles muralles, i que va tenir com a principal impulsor a la burgesia barcelonina. Aquella burgesia, que entre altres negocis, tenia com a màxim exponent el transport d'esclaus i que es resistia a perdre aquesta posició de predomini, és la que avui està entre cella i cella de l'ajuntament, i no pas, Colom, Pere Margarit, Lluís de Santàngel, Jaume Ferrer i Bernat Boïl, que simplement són caps de turc de polítics i dels seus acòlits, que d'altres coses potser si, però d'història, ni saben ni volen saber.

  Dir que el Monument a Colom no ensrepresenta a tots, és el mateix que afirmar que l’Ajuntament de barcelona tampoc representa a tota la societat que hi viu a la capital, i no per això, deixa de tenir legitimitat.

  El nostre deure no és altra que recuperar la història com realment va ser, explicar-la al món i fer que estiguem orgullosos d'aquells que van realitzar grans aportacions a la humanitat, i no permetre com en tant altres casos, que aquests fets i personatges, siguin utilitzats com referents d'allò que mai van ser ni pretendre ser. Cal situar els fets històrics en el context de les seves respectives èpoques, lleis i normes. No es pot jutjar el passat amb la mirada del present i tampoc es pot jutjar els personatges sense tenir-hi coneixement de la seva realitat. Cal aparcar ideologies i interessos perquè en cas contrari, acabaríem esborrant, suprimint i fent desaparèixer del nostre passat comú, tots aquells personatges que no ens convinguessin, com es pretén en aquest cas?

  La gran piràmide de Kheops, va ser construïda per milers i milers d'esclaus. De fet, un estudi de la gestió de la construcció moderna, estima que el total del projecte va requerir una plantilla mitjana de 14.567 persones i una plantilla màxima de 40.000. Es calcula també que la durada de la construcció fou de deu anys. Així doncs, que cal fer?, l'enderroquem o gaudim de la seva bellesa i alhora, aprenem com funcionava aquella civilització?, o també cal debatreu?

  Finalment i per a despistats. El moviment Black Lives Matter va néixer en defensa dels drets dels negres i contra la violència policial i racial als Estats Units. Va acabar desviant-se en molts altres reclams que no tenen res a veure amb el seu sentit fundacional, com per exemple, aconseguir papers als immigrants. Moltes persones han aprofitat aquesta conjuntura per construir discursos a favor de comunitats que suposadament representaven. Contràriament al predicat, van obtenir beneficis personals o polítics utilitzant aquesta bandera com a escut. Cal tenir-ho present.

  

Cercle Català d'Història (CCH)
juny de 2022

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa