Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

El Centre d’Interpretació del Molar o com malbaratar la memòria històrica

» Editorial

  

(Versió de l'article en PDF)

  

  «Hi ha consens social i polític en donar importància a tota la problemàtica generada entorn de la memòria històrica, i de manera particular a tot allò relacionat amb la història i el patrimoni de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Al respecte les iniciatives de la societat civil han estat constants, com també les propostes de la Generalitat, impulsant estructures de memòria democràtica. Els espais de la Batalla de l’Ebre han estat un dels entorns en els quals, d’acord a la importància dels fets històrics i el patrimoni de la batalla, s’han desenvolupat les més diverses accions de memòria algunes de les quals han generat recuperació d’espais, equipaments, monuments i commemoracions.»

  Amb aquestes paraules comença una carta enviada als diferents diputats electes al Parlament de Catalunya, pels impulsors del Centre d’Interpretació del Molar (Priorat), al capdavant dels quals, podem trobar a n’Alfred Grifoll Abelló, exalcalde del Molar i promotor del projecte museogràfic-patrimonial de Mina Loussa / Linda Mariquita - Hospital del Molar, i a en Francesc Xavier Hernández Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i coordinador del Projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de l’Hospital del Molar.

  L’esmentada carta informa els diputats i diputades del Parlament de Catalunya del tancament que ha fet l’Ajuntament del Molar (Priorat), d’aquest centre d’interpretació de la Guerra Civil Espanyola, un centre, per cert, que compta amb una museografia de nova generació i una extraordinària col·lecció de cirurgia de guerra, la millor de l'Estat i una de les millors del sud d'Europa.

  En el text es fa especial incís, en la gravetat del fet, en tant que les inversions públiques efectuades (arranjament de terreny i edifici, exposició) han estat d’uns 350.000 €. Altrament, es tracta d'una agressió contra la història, la memòria i el patrimoni d’aquest país.

  Finalment, s’informa què, davant d'aquesta situació, i després de dos anys de tancament, els impulsors del projecte han iniciat una campanya per denunciar la situació. Han començat una ronda d'entrevistes amb responsables polítics de l'administració i també han informat als parlamentaris.

  El centre d’Interpretació de l’Hospital del Molar es va inaugurar i va obrir portes el novembre del 2019, amb participació de responsables polítics i acadèmics diversos. El Centre va tenir una molt bona acollida per part del públic d’acord amb l’atractiu de la seva museografia i al fet de comptar amb l’extraordinària col·lecció de cirurgia de guerra de Jordi i Marina Jara (cedida durant cinc anys prorrogables) que és una de les millors del sud d’Europa. Tot plegat feia preveure que el centre, amb una museografia punta i amb serveis didàctics aconseguiria cobrir una alta quota d’autofinançament.

  

  La iniciativa va ser possible gràcies a les aportacions i subvencions de diferents administracions. En el projecte es van invertir uns 350.000 € públics a banda de l’ingent treball de voluntariat de molta gent. Malauradament, la iniciativa va quedar frenada per l’impacte de la COVID que va reduir dràsticament accessos i visites que, es van fer de manera molt limitada i quan va ser possible.

  El 2021 l’alcalde Alfred Grifoll, en plena pandèmia, va haver de deixar l’alcaldia per raons de salut, i sembla que al nou alcalde no li va interessar massa ni la història de la Guerra Civil, ni les magnífiques perspectives del Centre d’Interpretació.

  L’actual alcalde justifica la qüestió amb un informe pericial independent encarregat per l'Ajuntament i que recull una vintena de deficiències, la majoria de les quals són estructurals. Aquesta situació ha mantingut l'equipament tancat dos anys després de l'esclat de la pandèmia. En aquest context, també segons l’alcalde, s'està estudiant quines actuacions es poden fer per reparar els danys i alhora, demanar «depuracions» i «responsabilitats» per l'obra, que va suposar una inversió pública d'uns 350.000 euros per part de diverses administracions.

  Per tot plegat, l’alcalde assenyala que ja estudien quins passos caldrà seguir per reobrir el centre i alhora, quines vies jurídiques existeixen per depurar responsabilitats, siguin tècniques o polítiques. De moment, però, no existeix cap calendari sobre la taula on es concreti quan es podria reobrir el centre d'interpretació de l'Hospital del Molar tot i que l'alcalde ha insistit que és un dels objectius del govern local.

  Finalment, des de l'Ajuntament han explicat, i ves que no sigui aquest el moll de l’os, que no es mostrarien contraris al fet que la Generalitat assumís la titularitat i gestió de l'equipament en un futur. Dit d’una altra manera, eludir responsabilitats amb el seu patrimoni.

  

  En definitiva, aquest és un exemple més de com aquest país no para d’omplir-se la boca amb relació a la importància i transcendència de la recuperació de la memòria històrica i en la seva difusió, però alhora de la veritat, tot queda en paraules buides i la feina per fer.

  Historiadors com F. Xavier Hernández, han dedicat bona part de la seva vida en la defensa de la recuperació d’aquesta memòria històrica, seguint les directrius europees. Exemples d’aquesta tasca els podem trobar escampats per tota la geografia del país. Si la feina d’aquests enormes professionals estigués realment recolzada per les institucions, així com, per polítics i administradors professionals, segurament estaríem entre els països punters a Europa. Però no és així.

  No cal dir res més. Aquest text resumeix la realitat de la història i de la memòria al nostre país. A l’editorial del passat mes de juny, titulat «La Barcelona incòmoda, per a qui?», vau tenir un altre exemple de com fer passes per a carregar-nos tot allò que no ens interessa. Sort que encara queda molta gent disposada a lluitar per a evitar-ho.

  

Cercle Català d'Història (CCH)
setembre de 2022

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa