Envia a un amic

Presntació del llibre: "Colón, su verdadera identidad al descubierto", per Jose Luís Espejo

» Conferències

  Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

  Com bé coneixeu, el Cafè de l'Òpera és un espai emblemàtic, on recuperem les tertúlies i conferències intel·lectuals de vessant històric, patrimonial o artístic catalana.

  En aquesta presentació, en Jose Luís Espejo ens va recordar que Colom és un enigma de l'Edat Moderna i que després de més de vint anys d'investigació, considera haver trobat una pista que podria revelar la seva autèntica identitat.

  El veritable Colom, segons Espejo, s'assemblaria més a Joan Cristòfor Colom, fill de Francesc Colom i Bertran i de Maria de la Cavalleria, nascut a Gènova d'un canonge barceloní i una jueva conversa gironina, però en absència del pare. Amb forts lligams familiars a la marina, Joan Cristòfor hauria abandonat els estudis eclesiàstics per navegar i estaria relacionat amb Pere Margarit Bertran, cap de la segona expedició a les Índies.

  Resumim tot seguit, els principals punts desenvolupats per l'autor al llarg de la xerrada:

  La controvèrsia sobre l'origen de Cristòfor Colom ha donat lloc a teories que desafien la visió tradicional genovesa. Diversos estudis proposen que Colom podria haver estat català i que el seu nom real era Joan Cristòfor Colom. Aquesta hipòtesi es basa en una combinació de fonts textuals, evidències genealògiques i heràldiques, i en la seva vinculació amb figures destacades de la noblesa catalana.

  Els documents històrics de l'època sovint es refereixen a Colom com a "Colom" en català, més que no pas "Colombo" en italià, suggerint un origen lligat a terres catalanes. Això es reforça amb l'ús de catalanismes en els seus textos i la menció d'una carta originalment escrita en català, segons notes de Ferran Colom, el seu fill. Aquestes pistes lingüístiques suggereixen que el català podria haver estat la seva llengua materna.

  Colom sembla tenir connexions amb la noblesa catalana, incloent-hi Joan Margarit i Antoni Cavallería, dos personatges rellevants en la seva trajectòria. El seu escut d'armes incloïa símbols comuns en la tradició heràldica catalana, com un colom amb una branca d'olivera, i es relaciona amb altres famílies influents, com els Bertran de Barcelona i els Casanova de Llombardia.

  L'anàlisi dels escuts d'armes de les famílies Bertran i Casanova mostra una similitud significativa, interpretada com una "brisura", una modificació heràldica que indicaria una connexió familiar. Aquesta relació es veu reforçada per la propietat coneguda com "la casa de Casanova" al territori dels Bertran de Gelida, documentada des del segle XII. També s'ha identificat un avantpassat dels Casanova, Beltrame, amb vincles amb la Llombardia, evidenciant una xarxa d'interaccions mediterrànies entre aquestes famílies.

  La presència d'àncores d'or en l'escut de Colom podria simbolitzar títols navals heretats dins la seva família. Les famílies Colom i Bertran destacaren per la seva participació en la marina catalana, amb presència en llocs estratègics com Gènova i Rodes. A més, Pere Bertran Margarit, un militar destacat en la segona expedició colombina, podria haver estat un col·laborador clau per a Colom, reforçant els seus vincles amb la noblesa catalana.

  L'Ordre de Rodes i la Revolta Catalana (1462-1472) podrien haver influït en el suport rebut per Colom per emprendre el viatge de 1492. A més, el seu servei a Pere de Portugal i el seu coneixement del llatí i l'hebreu, atribut que podria indicar una formació eclesiàstica prèvia, apunten a una figura altament formada i ben connectada.

  Finalment, la manca de vincles demostrats amb els Colombo de Gènova reforça la teoria d'un Colom català tot i que nascut a Gènova. El seu fill Ferran mai no va aconseguir provar una relació amb aquesta família malgrat investigacions exhaustives. Aquesta absència de proves i les evidències aportades en documents i escuts d'armes sostenen que Cristòfor Colom podria ser fruit d'una tradició catalana, vinculada als Colom de Barcelona i Girona, en oposició a la versió oficial de la història.

  Aquestes conclusions no només qüestionen el relat establert, sinó que també obren la porta a noves línies d'investigació sobre la identitat del descobridor d'Amèrica.

Cercle Català d'Història (CCH)
novembre de 2024