Envia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 17.- És català qui viu i treballa a Catalunya ... i li deixen ser-ho !

  I si s'havien d'esborrar els noms dels catalans de les cròniques, crear i escampar la idea que no havien intervingut en la descoberta, evangelització i poblament d'Amèrica, amb molta més raó s'havia de canviar el nom i la naturalesa del Descobridor. Calia tallar de soca-rel qualsevol lligam del Descobridor amb Catalunya. Per la qual cosa se l'italianitzà. Li canviaren el cognom de <<Colom>> per <<Colombo>> i li cercaren un origen consemblant: genovès. Això, vingué sobretot afavorit pel fet de trobar uns Colombo a Itàlia i per l'ús corrent, entre els castellans de l'època, d'anomenar <<genovès>> a qualsevol estranger.

  De totes maneres, els origens del Descobridor han anat canviant segons les modes de cada època: hi ha un manuscrit al Museu Britànic de Londres i un altre a la Biblioteca Nacional de Madrid que hi consta com a natural de Milà, i en canvi a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia i a la Biblioteca Nacional d'Espanya i és com a natural de Gènova. De totes maneres, en Manuel Gomez Moreno i en Juan Carriazo han pogut demostrar que el Manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid, datat el 1594, és, misteriosament, de lletra de finals del segle XVII. Els nostres "col-legues", els censors, van tornar a fer de les seves.

  I es que són tantes les proves que desglossaré a continuació que demostren la catalanitat d'en Colom, que fan que sigui, tot plegat, difícil de creure. I és que ultra l'evidència que delata el seu propi cognom a la quasi totalitat de les edicions europees de la "Lletra" en què anunciava la Descoberta, on hi és escrit quasi sempre <<Colom>>, àdhuc a les edicions italianes; ultra els catalanismes exasperants de tots els seus escrits; ultra la multitud de topònims amb que batejarà les noves terres d'Amèrica; ultra els lligams genealògics amb la familia dels Colom-Bertran; i ultra les afirmacions d'en Ferrer de Blanes en que és palesa que tant ell com l'Almirall tenien uns mateixos senyors .

  Així, en el "Memorial" que en Colom va donar a l' Antoni Torres per tal que aquest el donés als reis, el 30 de Gener de 1494, demanava que se l'encomanés a Ses Alteses <<...com a Rei i Reina, els meus senyors naturals, al servei dels quals jo desitjo finar els meus dies>>.

  Aquesta expressió de <<senyors naturals>> és capital per treure el desllorigador de la seva catalanitat. Aquesta expressió té un sentit i un abast evident, que hom no pot defugir amb subterfurgis, car implica, en qui la profereix, que és sotmès per obra d'un fet natural d'aquell o aquells a qui s'adreça. És a dir, que en Colom es considerava súbdit dels Reis Catòlics per naturalesa, o el que és el mateix, per efecte de ser nadiu d'algun dels seus regnes, i no pas com a conseqüència d'un acte de naturalització o de submissió contractual. Ara bé, com que en Colom no era súbdit de la Corona de Castella, on indiscutiblement era estranger, tal com consta en molts documents que s'hi refereixen, però en canvi , tenia per senyors naturals i per això n'era súbdit, aquells mateixos reis que, si bé eren reis de Castella, també n'eren d'altres regnes, això vol dir que era natural d'aquests altres regnes.

  Per tant, si en Colom era natural de les Espanyes - com ho testifica en Ferrer de Blanes; si l'edició alemanya de la "Lletra" l'anomena <<Cristoforus Colom von Hispania>>; si tenia els Reis Catòlics com a senyors naturals, però ell era estranger a Castella, vol dir només, i únicament, que era natural de qualsevol terra de la confederació Catalano-aragonesa. I és per aquesta mateixa raó que no hi ha ni un sol escrit de l'Almirall en italià, ni tant sols quan escrivia -si verament ho féu- als seus presumptes amics italians.

  Són un munt les proves que demostren els lligams d’en Colom amb la nostra terra :

• La neta del Descobridor es casa amb el Duc de Sanç de Cardona.
• Alexandre Coscó fou el traductor al llatí de la "Lletra" d'en Colom.
• Bernat Coscó és un dels beneficiats del testament del canonge Francesc Colom.
• Diverses vegades Colom esmenta <<Sió>> al "Llibre de les profecies" com si és tractés d'una cosa pròpia.
• Casaus diu a la "Història General de les Índies" que els pares de l'Almirall <<...foren persones notables, en un temps riques, que s'empobriren per les guerres i parcialitats que sempre hi hagué i mai no falten a la Llombardia>>. Fou en Henry Harrisse qui denuncià la manca absoluta de versemblança entre tals afirmacions i la realitat que visqué la família genovesa dels Colombo: que mai no fou notable, mai no s'empobrí, ni mai no va participar en cap guerra. Noresmenys, com que en Colom no fou considerat mai llombard per cap cronista, ni hi ha cap constància documental que així mateix ho asseveri, si treiem del text el mot <<LLombardia>> i el substituim pel de <<Catalunya>>, la frase d'en Casaus guanyaria nítidament el sentit històric que abans no tenia, per això com havia estat enfosquida pel censor i per això, com els Colom barcelonins sí que foren una familia notable, sí que participaren en la guerra de la Generalitat contra en Joan II i sí que, en acabat, hagueren d'exiliar-se.
• El 28 de Maig de 1493, els reis lliuraren a en Colom, i a Barcelona, la Cèdula per la qual l'autoritzaven a proveir els oficis de governació de les terres de les Índies. En funció de les facultats atorgades pels monarques, en Colom nomenà personalment, sense intercessió reial, en Pere Margarit com a cap de la força militar que s'enviava al Nou Món a la segona expedició. Aquest nomenament, només pot tenir una explicació: que entre en Margarit i en Colom hi hagués una coneixença anterior o bé una comunitat de pàtria. Diversos historiadors han demostrat que el nom complet d'en Pere Margarit, era Pere Bertran Margarit, el qual era cosí dels Bertran de Gelida, els quals eren cosins dels Colom-Bertran de Barcelona. La vinculació del Descobridor amb la família dels Colom de Barcelona es fa més evident que mai. Increïble però cert.
• El cercle de relacions catalanes d'en Colom s'eixampla encara més amb la prova següent. Per tots són conegudes les relacions entre en Lluís Santàngel i el Descobridor i la participació cabdal d'aquest primer en la subvenció de l'empresa del primer viatge. Doncs bé, resulta que en LLuís Santàngel, fill de canviador valencià, i molt ben relacionat, vers el 1466, amb la banca de Barcelona, València i Saragossa, vingué el 1472 a la capital del principat i s'establí en una casa d'en Guillem-Joan Colom, al carrer de Sant Domènec del Call.
• La vinculació d'en Cristòfor Colom a la familia barcelonina dels Colom-Bertran queda evidenciada , més enllà dels lligams genealògics, per l'heràldica. Sabem que en Colom acostumava a dur amb ell les seves armes pròpies i personals, obtingudes per dret de familia , i que aquestes armes li foren ampliades pels Reis a Barcelona mitjançant la Reial Cèdula del 24 de maig de 1493. A sobre l'escut resultant s'hi observa clarament un elm que du per timbre o cimera un món rodó amb una creu damunt, que curiosament concorda amb les armes de la familia catalana dels Mont-ros. Doncs bé, si examinem l'arbre genealògic dels Colom barcelonins hom hi pot veure ben clar l'entroncament dels Mont-ros: En Lluís Colom i Bertran es casà en primeres núpcies, a mitjan segle XV, amb Violant de Mont-ros.

• Pel que fa, al cognom del Descobridor, sabem pel seu fill Ferran i pel pare Casaus, que quan l'Almirall signava en llatí, abans de la descoberta d'Amèrica, ho feia amb la forma <<Columbus de Terra-rubea>> ( o com consta en d'altres versions, <<Columbus de Terra-rubra>>), que no és altra cosa que l'equivalència llatina dels cognoms catalans <<Colom i Mont-ros>>.
• Sense deixar l'escut d'armes d'en Cristòfor Colom, em cal dir encara que, al segon quarter hi ha un lleó rampant que, per la inèrcia historiogràfica s'ha vingut identificant amb el lleó de Castella. Doncs bé, buscant buscant, s'ha trobat que la familia dels Marimón de Barcelona tenien com a signe heràldic aquest mateix lleó rampant, i això no voldria dir res, sinó fos perquè també estaven emparentats amb els Colom : en Guillem Ramon Colom, avi del predit Lluís Colom, es casà, en segones núpcies, amb Catarina de Marimón . Masses casualitas oi ?
• L'últim detall de les armes del Descobridor a tenir en consideració és la banda d'atzur (color blau celeste ) que hi ha al cinquè camper de l'escut. Un cop més aquesta banda ens porta cap al cognom Bertran, que juntament amb els So, són les úniques famílies catalanes que es caracteritzen per dur també una banda.

  En resum, la relació entre els llinatges barcelonins Colom-Bertran i en Cristòfor Colom ve a ajustar-se amb la màxima precisió.

| Anterior | Índex | Següent |