11 de setembre de 2024
Enguany commemorem els 300 anys de la mort d’Antoni Desvalls i de Vergós

L'any 2024 es compleixen 300 anys de la mort d’Antoni Desvalls i de Vergós, primer marquès del Poal. Antoni Desvalls va ser un militar català, austriacista, que va destacar sobretot pel seu paper durant la guerra de Successió.

L’homenatge a Antoni Desvalls i de Vergós és també un homenatge a tots els homes i dones que van donar-ho tot per defensar un model de país basat en les llibertats pactades amb el príncep a les Constitucions de Catalunya, molt més avançat que el model absolutista que oferia el monarca castellà, i també un model econòmic que afavorís el comerç i la indústria local amb les potències marítimes.

Amb aquest gran heroi, us desitgem una gran Diada a tots!

Enllaç als actes dedicats a Antoni Desvalls

Editorial, setembre 2024
El valor del debat científic en la defensa de la identitat catalana

La reinterpretació de la història ha jugat un paper crucial en la conformació de la identitat nacional d'Espanya. Aquest procés ha tingut lloc sovint a costa dels pobles que formaven part de l'antiga Corona d'Aragó, especialment del Principat de Catalunya. Com a resultat, s'ha creat una narrativa històrica mitjançant una política de difusió massiva i nacionalista, amb tints imperialistes, que ha contribuït a una societat orgullosa d'un passat fictici.

Aquest nacionalisme ideològic ha construït una societat que rebutja qualsevol discurs que qüestioni els fonaments d'aquesta història reinterpretada. Aquest fenomen s'ha vist reforçat per una estructura docent, intel·lectual i universitària amb prestigi artificial, sustentada per un Estat disposat a invertir el pressupost necessari per mantenir aquesta narrativa hegemònica, creant un mur social impenetrable que no permet cap mena de debat.   Llegir més!

Berenar-tertúlia, 19.09.2024
Berenar-tertúlia al Cafè de l'Òpera: "Són les Capitulacions de Santa Fe un contracte català?"

Nova edició dels berenars-tertúlies a l'emblemàtic "Cafè de l’Òpera", de Barcelona. El Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a la propera edició que tindrà lloc el proper dia 19 de setembre i que porta per títol, "Són les Capitulacions de Santa Fe un contracte català?".

Com bé coneixeu, les Capitulacions de Santa Fe és un document signat pels Reis Catòlics el 17 d'abril del 1492 a Santa Fe (Granada), sobre l'expedició marítima de Cristòfol Colom a les Índies per la ruta d'occident. En aquests documents se'l nomena almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida, i alhora es nomena com a hereus els seus successors de forma vitalícia.

El document és enregistrat i guardat a l'Arxiu Reial de Barcelona i la seva redacció segueix la tradició de la Cancelleria Reial Catalana. Del text de les Capitulacions en relació a Colom diu que se'l nomena : Virrei, Almirall i Governador General, com a compensació del que ha descobert a la Mar Oceànica i el que descobrirà en el proper viatge. Els càrrecs rebuts són genuïnament catalans, en el cas del Virrei i del Governador General sense corresponent a Castella. En el cas de l'Almirall si bé sí que existeix a Castella, a la Corona d'Aragó aquesta figura era plenament vigent i desenvolupant la tasca que el seu nom indica.

Segons Vicens Vives a Castella l'any 1492 estaba mancada de la rica experiència de govern de la Corona d'Aragó i, per tant, trobant-se en la necessitat d'improvisar un règim administratiu i jurisdiccional per a la jove Amèrica van acudir a l'única font on podrien trobar-ho, és a dir a la complexa organització estatal que havien elaborat els reis del Casal de Barcelona.

De tot això i de molt més tractarem en la propera tertúlia a la qual esteu tots convidats.

El Cafè de l'Òpera és un espai emblemàtic, on recuperem les tertúlies intel·lectuals de vessant històric, patrimonial o artística catalana.

Data i hora: Dijous 19 de setembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història.
Ubicació: La Rambla 74 - Barcelona.
Inscripcions: info@cch.cat o telf. 619-579-870 / 690-381-496. Places limitades.
Preu: 5€. Cal reserva prèvia.

Ruta guiada, 5 d'octubre
Ruta guiada: "Barcelona i la Descoberta d'Amèrica"

El Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a una nova edició de la nostra coneguda ruta que us mostrarà els principals espais de la capital del Principat, relacionats amb Cristòfor Colom i la seva gran gesta.
Any 1493. Barcelona. L’almirall Cristòfor Colom arriba a la ciutat per a presentar l’èxit de la seva expedició a Ferran i Isabel, Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona. Des d’aquesta ciutat s’anuncia al món, el descobriment de les Índies i comença a gestar-se l’expedició finançada i comandada per catalans, que culminarà amb el segon viatge de Colom.
Visitareu els espais històrics que va trepitjar el Descobridor d'Amèrica, i coneixereu als principals protagonistes catalans que hi van intervenir. Una ruta captivadora i sorprenent que us descobrirà la veritable relació entre Barcelona i la Descoberta d’Amèrica: Comerç, noves rutes marítimes, una epopeia nàutica mai vista.

Lloc d'inici: Plaça de l'Àngel (davant boca del metro L4, Sant Jaume).
Data i hora: Dissabte 5 d'octubre, a les 11 del matí.
Organitza: Cercle Català d'Història.
Ubicació: Barcelona (El Barcelonès).
Inscripcions: +Info i Reserves

L'article, agost 2024
Els primers anys del cinema i la seva institucionalització

El segle XIX introdueix transformacions en la societat europea, lligades principalment a una revolució industrial que va introduir la regulació del temps a partir de la jornada laboral, i que convertia la ciutat en espai privilegiat per al gaudi de l'oci (Hernández; et al, 2018: 7).

L’origen del cinema el trobem a finals d’aquest segle, a partir de diverses invencions i descobriments científics i tecnològics, anteriors com ara la fotografia, el zoòtrop, el praxinoscopi i el fenaquistoscopi, entre d’altres. Es considera que la primera projecció pública de cinema va tenir lloc el 28 de desembre de 1895, a París, quan els germans Lumière van presentar una selecció de curts metratges en una sala de conferències (Domènech, 2008).   Llegir més!

L'entrevista, març 2024
Entrevista a Francesc Robusté, catedràtic de transport de la UPC

"Han canviat personatges i reescrit la nostra història convertint-la en història d’Espanya, sempre desvinculant-la de Catalunya i de Barcelona"

El Doctor Francesc Robusté és Catedràtic de Transport a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 2002. Va tenir l’oportunitat de formar-se als Estats Units amb una beca de la Caixa, obtenint el doctorat i dos màsters a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la millor universitat pública del món. Ha estat director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona del 2004 al 2007, director del Centre d'Innovació del Transport del 2006 al 2013 i president del Foro de la Ingeniería del Transporte de tota Espanya del 2005 al 2014. Actualment coordina el grup de recerca BIT, Barcelona Innovació en Transport a la UPC, en un curs acadèmic on l’Escola de Camins de Barcelona compleix 50 anys de la seva existència.

És especialista en l'anàlisi i l'optimització de sistemes de mobilitat, transport i logística, incloent la planificació, el disseny i la gestió del sistema. Per això, cal considerar la mobilitat des de la perspectiva del servei i comptar amb els actors o agents implicats, com ara els usuaris, els operadors de transport, les administracions i el medi ambient.

A més de la seva destacada trajectòria professional, té una passió per la història, especialment la de Catalunya. Recentment, ha adquirit una major notorietat per la seva participació en diversos actes i publicacions on, des de la seva posició eminent en el món científic, ha estat crític amb l'actitud del col·lectiu historiogràfic oficial tant de Catalunya com d'Espanya. Ha qüestionat el mètode científic que afirmen seguir, mentre que ha defensat la investigació des de "fora del sistema", la qual sovint es troba relegada i silenciada pel discurs oficial".   Llegir més!

Novetats, maig 2024
"Colón. Su verdadera identidad al descubierto", de José Luis Espejo

L'investigador i escriptor José Luis Espejo acaba de publicar la seva darrera obra que duu per títol "Colón. Su verdadera identidad al descubierto", editat per Editorial Base. Amb ella, Espejo tracta d'aportar nova informació sobre el tan controvertit personatge de l'almirall Cristòfor Colom. En aquest cas, l'autor obre una nova via de recerca apuntant els possibles vincles entre el navegant i la família barcelonina dels Colom Bertran. En aquest cas l'autor assenyala a Cristòfor Colom i Cavalleria, fill de Francesc Colom i Bertran, canonge de la catedral i president de la Diputació del General durant la guerra Civil que va tenir lloc entre el 1462 i 1472.
En aquesta obra, tal com van fer entre d'altres, en Lluís Ulloa i en Charles Merrill, Espejo desmunta a la perfecció la teoria genovesa aportant noves i contundents dades que així ho reflecteixen. A partir d'aquí, l'obra explora la possible identitat del controvertit almirall, centrada com diem en la nissaga dels Colom Bertran.
En definitiva, una nova aportació al món de la historiografia, a la que donem la benvinguda i que ens permetrà seguir debatin i fent recerca.   Llegir més!

Títol: Colón. Su verdadera identidad al descubierto.
Autor: José Luis Espejo.
Editorial: Editorial Base.

Opinió, abril 2024
Comentaris sobre una peça arqueològica trobada a la Vall d’Aranguren de Navarra

La mà d'Irulegi, apareguda el juny del 2021 en aquest antic poblat del territori bascó, ha tornat a l'actualitat a propòsit d'un dossier coordinat per un dels dos experts presents del dia de la presentació de la peça, Joaquín Gorrochategui, que juntament amb Javier Velaza, desmenteix qualsevol temptació de polèmica sensacionalista que refredi la importància de la troballa.

"La inscripció de la mà d'Irulegi és absolutament singular i d'una grandíssima importància", deia Gorrochategui, catedràtic emèrit de Lingüística Indoeuropea a la UPV, que afirma que estem davant "un unicum de l'epigrafia panhispànica, perquè reuneix a aquest text moltes coses que no apareixen enlloc més”. Per aquesta importància, per la seva inesperada troballa, “obre un camí”, i “quantitat d'hipòtesis” sobre un text amb “dificultats clares des del primer moment”, que caldrà anar desentranyant i aclarint tant com sigui possible, sobretot si apareixen més inscripcions. En tot cas, “ningú no pot negar que això no tingui cap relació amb l'euskera”, i no estan claríssimes les relacions amb l'ibèric”, assenyala Gorrochategui.

Amb tot, en aquest article d'opinió, n'Antoni Jaquemot, membre de la Societat d'Onomàstica i expert en desxiframents ibèrics, ens fa una aproximació a algunes qüestions relacionades amb aquesta mà, que com no pot ser d'altra manera, també ha estudiat.   Llegir més!

"El Port de Pals" (2008)
El reportatge conmemoratiu del "1er Homenatge a l'almirall Colom i a la marina catalana de tots els temps", celebrat en 2008.

Ara en ple estiu, i després d'haver conmemorat el passat 3 d'agost, el 532è aniversari de la sortida de Colom cap al Nou Món, és un bon moment per recuperar de la memòria i tornar a visionar, el reportatge editat pel Cercle Català d'Història l'any 2008, "El Port de Pals". Aquest reportatge és va realitzar en conmemoració del "1er Homenatge a l'Almirall Cristòfor Colom i a la marina Catalana de Tots els Temps", celebrat a Pals (Baix Empordà), aquell també, agost de 2008.