Editorial, octubre 2024
La ciència redescobreix Colom

L’origen de Cristòfor Colom ha estat durant segles un enigma que ha fascinat historiadors, investigadors i experts de tot el món. Al llarg del temps, diverses teories han intentat desxifrar d'on provenia realment aquest navegant que va canviar el rumb de la història, sense tenir en compte mai, el paper fonamental que la censura i la inquisició van poder jugar en tot aquesta qüestió.. Ara, amb els avanços de la genètica, es comencen a obtenir respostes concretes que podrien posar punt final a molts dels debats històrics.

Les conclusions obtingudes de l'estudi d'ADN de Cristòfor Colom, dut a terme per l'equip de la Universitat de Granada sota la direcció del professor José Antonio Lorente, són un pas decisiu en aquesta recerca. El documental Colón ADN. Su verdadero origen, emès el 12 d'octubre a Televisió Espanyola (TVE) i produït per Story Producciones, ha presentat noves evidències que vinculen Colom amb la riba mediterrània, i més concretament amb les regions de Catalunya, València i les Illes Balears. Aquestes troballes inclouen l’ascendència jueva del navegant, afegint una dimensió nova a la seva història personal i al seu llegat.   Llegir més!

Especial, octubre 2024
Els dos reportatges que reescriuen la història

Per entendre els resultats de les recerques dutes a terme per la Universitat de Granada, cal veure de manera conjunta les dues parts que consta aquesta recerca. En primer lloc, el reportatge "Secrets from the grave" de 2004 (Discovery Channel), i en segon terme, "Colón ADN - Su verdadero origen" de 2024 (Story Producciones). L'equip capitanejat pel Dr. Lorente és el mateix i en conseqüència, el fil argumental també ho és.

Com encaixarà la historiografia oficial aquesta qüestió és un misteri, però des d'aquest moment, s'ha obert un camí que ens ha de permetre fer caure tot un bosc d'enganys i falsedats.

Conferència, 18.12.2024
Conferència al Cafè de l'Òpera: "La Barcelona ibèrica", a càrrec d'Antoni Jaquemot.

El Cafè de l'Òpera és un espai emblemàtic, on recuperem les tertúlies i conferències intel·lectuals de vessant històric, patrimonial o artística catalana. En aquest espai és on el Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a la propera conferència que tindrà lloc el proper dia 18 de desembre i que porta per títol, "La Barcelona ibèrica".

Dels segles VII a VI aC està documentada a Barcelona l'existència de poblats de tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona Guerra Púnica i després s'hi van establir els romans a partir del 218 aC.

Posteriorment els romans van refundar Barcelona a la fi del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, per convertir-la en una fortificació militar anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Bàrcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber. En aquest moment, l'urbanisme i els nous edificis públics fan ja de Barcelona una ciutat romana amb termes públiques, temples, dos aqüeductes, diverses necròpolis.

Sobre aquest desconegut passat ibèric de la capital catalana, ens parlarà tot un expert en la qüestió com és n'Antoni Jaquemot, membre de la Societat d'Onomàstica i també del Cercle Català d'Història.

Data i hora: Dimeces 18 de desembre, a les 7 de la tarda. Entrada lliure.
Organitza: Cercle Català d'Història.
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.
Reserva de places: info@cch.cat o telf. 619-579-870.
Cal inscripció prèvia. Places limitades.
Opcional: Sopar posterior amb el convidat. Imprescindible reserva prèvia.

L'article, agost 2024
Els primers anys del cinema i la seva institucionalització

El segle XIX introdueix transformacions en la societat europea, lligades principalment a una revolució industrial que va introduir la regulació del temps a partir de la jornada laboral, i que convertia la ciutat en espai privilegiat per al gaudi de l'oci (Hernández; et al, 2018: 7).

L’origen del cinema el trobem a finals d’aquest segle, a partir de diverses invencions i descobriments científics i tecnològics, anteriors com ara la fotografia, el zoòtrop, el praxinoscopi i el fenaquistoscopi, entre d’altres. Es considera que la primera projecció pública de cinema va tenir lloc el 28 de desembre de 1895, a París, quan els germans Lumière van presentar una selecció de curts metratges en una sala de conferències (Domènech, 2008).   Llegir més!

L'entrevista, març 2024
Entrevista a Francesc Robusté, catedràtic de transport de la UPC

"Han canviat personatges i reescrit la nostra història convertint-la en història d’Espanya, sempre desvinculant-la de Catalunya i de Barcelona"

El Doctor Francesc Robusté és Catedràtic de Transport a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 2002. Va tenir l’oportunitat de formar-se als Estats Units amb una beca de la Caixa, obtenint el doctorat i dos màsters a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la millor universitat pública del món. Ha estat director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona del 2004 al 2007, director del Centre d'Innovació del Transport del 2006 al 2013 i president del Foro de la Ingeniería del Transporte de tota Espanya del 2005 al 2014. Actualment coordina el grup de recerca BIT, Barcelona Innovació en Transport a la UPC, en un curs acadèmic on l’Escola de Camins de Barcelona compleix 50 anys de la seva existència.

És especialista en l'anàlisi i l'optimització de sistemes de mobilitat, transport i logística, incloent la planificació, el disseny i la gestió del sistema. Per això, cal considerar la mobilitat des de la perspectiva del servei i comptar amb els actors o agents implicats, com ara els usuaris, els operadors de transport, les administracions i el medi ambient.

A més de la seva destacada trajectòria professional, té una passió per la història, especialment la de Catalunya. Recentment, ha adquirit una major notorietat per la seva participació en diversos actes i publicacions on, des de la seva posició eminent en el món científic, ha estat crític amb l'actitud del col·lectiu historiogràfic oficial tant de Catalunya com d'Espanya. Ha qüestionat el mètode científic que afirmen seguir, mentre que ha defensat la investigació des de "fora del sistema", la qual sovint es troba relegada i silenciada pel discurs oficial".   Llegir més!

Opinió, abril 2024
Comentaris sobre una peça arqueològica trobada a la Vall d’Aranguren de Navarra

La mà d'Irulegi, apareguda el juny del 2021 en aquest antic poblat del territori bascó, ha tornat a l'actualitat a propòsit d'un dossier coordinat per un dels dos experts presents del dia de la presentació de la peça, Joaquín Gorrochategui, que juntament amb Javier Velaza, desmenteix qualsevol temptació de polèmica sensacionalista que refredi la importància de la troballa.

"La inscripció de la mà d'Irulegi és absolutament singular i d'una grandíssima importància", deia Gorrochategui, catedràtic emèrit de Lingüística Indoeuropea a la UPV, que afirma que estem davant "un unicum de l'epigrafia panhispànica, perquè reuneix a aquest text moltes coses que no apareixen enlloc més”. Per aquesta importància, per la seva inesperada troballa, “obre un camí”, i “quantitat d'hipòtesis” sobre un text amb “dificultats clares des del primer moment”, que caldrà anar desentranyant i aclarint tant com sigui possible, sobretot si apareixen més inscripcions. En tot cas, “ningú no pot negar que això no tingui cap relació amb l'euskera”, i no estan claríssimes les relacions amb l'ibèric”, assenyala Gorrochategui.

Amb tot, en aquest article d'opinió, n'Antoni Jaquemot, membre de la Societat d'Onomàstica i expert en desxiframents ibèrics, ens fa una aproximació a algunes qüestions relacionades amb aquesta mà, que com no pot ser d'altra manera, també ha estudiat.   Llegir més!

"El Port de Pals" (2008)
El reportatge conmemoratiu del "1er Homenatge a l'almirall Colom i a la marina catalana de tots els temps", celebrat en 2008.

Ara en ple estiu, i després d'haver conmemorat el passat 3 d'agost, el 532è aniversari de la sortida de Colom cap al Nou Món, és un bon moment per recuperar de la memòria i tornar a visionar, el reportatge editat pel Cercle Català d'Història l'any 2008, "El Port de Pals". Aquest reportatge és va realitzar en conmemoració del "1er Homenatge a l'Almirall Cristòfor Colom i a la marina Catalana de Tots els Temps", celebrat a Pals (Baix Empordà), aquell també, agost de 2008.

Conferència, 21.11.2024
Presentació del llibre "Colón, su verdadera identidad al descubierto", a càrrec d’en Jose Luís Espejo.
Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

El resum de les idees principals que en Jose Luís Espejo va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema, així com la videogravació integra de l'acta, el podreu veure i llegir tot seguit..   Llegir més!

Data i hora: Dijous 21 de novembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.