Editorial, octubre 2025
L'abandonament del nostre patrimoni cultural i històric

Ens agrada repetir que Catalunya és una terra de cultura, d'història i de patrimoni. Ens agrada presumir de castells, desglésies romàniques, de jaciments ibèrics i de llegats industrials. Però si ens aturem un moment i mirem al nostre voltant amb ulls crítics, ens hem de preguntar sincerament: cuidem realment el nostre patrimoni cultural i històric? O simplement el deixem sobreviure malgrat la indiferència col·lectiva, la manca de recursos i l'oblit institucional?

El patrimoni no és només allò que lluïm als fulletons turístics. És, sobretot, la memòria viva dun país: el testimoni de qui hem estat, de com hem treballat, de com hem viscut. I massa sovint, aquesta memòria s'ensorra, s'esmicola o es ven a trossos sense que ningú aixequi gaire la veu.   Llegir m s

Conferència, 18.02.2025
Conferència al Cafè de l'Òpera: "La conquesta de Granada per la corona catalanoaragonesa: Les cartes del rei", a càrrec de Montserrat Montesinos, investigadora i llicenciada en filosofia i lletres.

El Cafè de l'Òpera és un espai emblemàtic, on recuperem les tertúlies i conferències intel·lectuals de vessant històric, patrimonial o artística catalana. En aquest espai és on el Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a la propera conferència que tindrà lloc el dia 18 de febrer i que porta per títol, "La conquista de Granada per la corona catalanoaragonesa: Les cartes del rei". Anirà a càrrec de la Sra. Montserrat Montesinos, investigadora i llicenciada en filosofia i lletres.

En aquesta ocasió, la Montse Montesinos ens parlarà de la participació catalana en la guerra de Granada. Partint d'un text heràldic antic d'en Jaume Ramon Vila i de la consulta de cartes reials conservades —principalment de Ferran II dirigides als consellers de Barcelona i a la Generalitat—, la investigadora argumenta que, contràriament a la narrativa històrica oficial que atribueix la conquesta exclusivament a Castella, els territoris de la Corona catalanoaragonesa van aportar tropes, recursos, armes i suport directe a l'empresa militar.

Analitzant unes 250 cartes del període 1482-1492 (només 21 relacionades amb la guerra), Montesinos sosté que la correspondència reial evidencia implicació i cooperació activa del Principat i d'altres institucions catalanes (per exemple, l'enviament d'artilleria i pólvora, i la participació en celebracions de victòria). També destaca la presència d'esment explícit de súbdits i naturals del rei, plural ("reynos"), en relació amb esforços i sacrificis fets durant la guerra. Sobta, en aquesta qüestió, les reaccions institucionals i festes a Barcelona com a resposta a la conquesta de Granada el gener de 1492.

Una conferència que aportarà llum a un tema, com sempre, molt controvertit de la nostra història, i que, ben segur, no deixarà indiferent a ningú.

Data i hora: Dimecres 18 de febrer, a les 7 de la tarda. Entrada lliure.
Organitza: Cercle Català d'Història.
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.
Reserva de places: info@cch.cat o tel. 619-579-870.
Cal inscripció prèvia. Places limitades.

L'article, març 2025
La Guitarra: un instrument que de tan a prop, ha viatjat lluny

Algú pot pensar que és molt fàcil parlar de la guitarra, ja que tothom coneix aquest instrument en versió clàssica, acústica o elèctrica. Els proposo que es facin dues preguntes i se les responguin. Després en acabar l’article vegin si anaven ben encaminats o si han trobat una nova ubicació d’aquest instrument.

D’on creuen que arriba l’instrument precursor de la guitarra, de la cultura mediterrània a l’est de la península (Grècia), o de la cultura del sud de la península (Marroc)? On creuen que neix la guitarra i on evoluciona?

Amb aquestes dues respostes s’adonaran que en sabem molt poc. La guitarra podria ser un d’aquests instruments que ha arribat més a prop del poble, gairebé podria afirmar que tothom n’ha tingut una molt a prop i fins i tot l’ha pogut tocar.

És curiós, però, quan volem saber més sobre aquest instrument ens adonem que hi ha un buit i una dispersió d’informacions que fan molt difícil poder seguir la seva evolució i la seva identitat.

Aquest article és dirigit a tota mena de públic, més o menys seguidors i/o coneixedors d’aquest instrument o també potser, a neòfits o allunyats de l’àmbit musical i instrumental, per això facilitaré informació documentada i m’esforçaré a traçar unes línies bàsiques que ens apropin a una veritat sostenible, encara que no absolutament definitiva, com de fet ho són molt poques afirmacions històriques. Un article de Josep Prats Tarsà.   Llegir més!

L'entrevista, abril 2025
Entrevistem al professor i gastrònom, Jaume Fàbrega

"...al món, per desgràcia la cuina catalana hi és pràcticament inexistent, ja que es projecta com a cuina espanyola"

Avui el nostre convidat és en Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). En Jaume és historiador, crític d'art i professor de gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Reconegut internacionalment com el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, ha estat guardonat en cinc ocasions amb els "Gourmand World Cookbook Awards", el premi al millor llibre de cuina del món i amb diversos premis d'assaig a Catalunya, Andorra i el País Valencià. Ha publicat una seixantena de llibres sobre gastronomia, entre ells La cuina mediterrània-La cuina catalana, en 11 volums.

Col·labora en revistes i diaris com El Temps, Serra d'Or, Diari de Girona, entre altres publicacions.

Imparteix cursos i conferències a la Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat Rovira i Virgili i en altres centres culturals i acadèmics, així com cursos de Doctorat a l'Hospital Trias i Pujol, màsters a la Universitat de Vic, etc.

És membre de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art), de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme) i soci d'honor de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

En aquesta entrevista, les seves paraules, ben segur no deixaran indiferent a ningú.   Llegir més!

Notícies, febrer 2026
Es presenta: “Definició exprés de Catalunya per a estudiants i postgraduats nouvinguts”

Durant els darrers mesos, i amb la col·laboració del CCH, s’ha començat a difondre per xarxes aquest projecte destinat, com diu el seu títol, a estudiants i postgraduats que s’han establert a Catalunya, però que també pot ser d’utilitat per a qualsevol persona nouvinguda.
Sabedors que, per assegurar un bon futur per a la nació catalana, és important que la gent nouvinguda s’integri de la millor manera possible a la cultura i llengua autòctona del país, aquest projecte pretén posar el seu granet de sorra per assolir aquesta fita.
El projecte neix en les comarques de Tarragona de la mà de diversos professionals de la sanitat, amb la intenció d’ajudar als professionals estrangers que han vingut a treballar en els seus centres sanitaris a què coneguin la cultura del seu nou país i d’aquesta manera entenguin la necessitat d’aprendre la llengua catalana per a la correcta atenció dels pacients catalans a Catalunya.   Llegir més.

Opinió, agost 2025
I si Cristòfor Colom va ser (també) mataroní?

Miguel Guillén recorda les poques veus que, històricament, han teoritzat amb una relació entre el descobridor d'Amèrica i la ciutat de Mataró.

Cristòfor Colom torna a estar d'actualitat. Es tracta d'un dels personatges històrics més misteriosos i interessants, no cal recordar-ho, que aquesta setmana ha suscitat l'interès d'una part important del gran públic arrel d'un documental sobre el seu origen que va emetre Televisió Espanyola dissabte passat al vespre, coincidint amb l'anomenat "Dia de la Hispanitat", amb gran èxit d'audiència. En ell es relata el procés d'investigació d'un equip de científics de la Universitat de Granada, en col·laboració amb altres organismes, al llarg de més de vint anys, mitjançant l'anàlisi de l'ADN de les restes de Colom, el seu fill, el seu germà i altres personatges històrics, per intentar donar resposta a un dels grans enigmes de la Història: quins eren els orígens de Colom. En el documental, que ha rebut importants crítiques des de sectors acadèmics, s'arriba a la conclusió que es tractava d'un jueu amb els seus orígens al Mediterrani Occidental, probablement a la zona de València. Com és sabut, hi ha més d'una vintena de teories al voltant d'aquesta qüestió, que defensen que el navegant era genovès, portuguès, jueu, castellà, gallec, català, mallorquí, eivissenc, gallec, rus, noruec, etc. La més acceptada i defensada, basada en evidències clares, és amb diferència la primera, perquè el propi Colom havia deixat escrit que era nat a Gènova, mentre que les altres exploren vies alternatives que, sovint, han estat titllades d'ocurrències, disparats, deliris o invencions interessades, algunes d'elles fins i tot finançades, promogudes i publicitades amb fons públics d'administracions concretes. Però en aquest article em vull referir a la teoria que defensa que Cristòfor Colom era mataroní. Perquè sí, a casa nostra també hi ha qui ha volgut reclamar l'origen del "descobridor" d'Amèrica. No podíem ser menys els capgrossos. Opinió d'en Miguel Guillén Burguillos, publicada el 15 d'octubre de 2024 a Capgrós.    Llegir més!

Ràdio Liberty
Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

L'entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa "se’n desentengui". "Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits", afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que "ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res". Per la seva banda, el Govern sosté que es manté "partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo".
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que "no es faci res" per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. "És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar", exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que "les construccions es troben cada vegada en més mal estat" i reclama "una inversió urgent per evitar que es continuï degradant". Notícia publicada al Diari de Girona, el 29/06/2025.   Llegir més!.

Conferència, 21.11.2024
Presentació del llibre "Colón, su verdadera identidad al descubierto", a càrrec d’en Jose Luís Espejo.
Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

El resum de les idees principals que en Jose Luís Espejo va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema, així com la videogravació integra de l'acta, el podreu veure i llegir tot seguit..   Llegir més!

Data i hora: Dijous 21 de novembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.

Especial, octubre 2024
Els dos reportatges que reescriuen la història

Per entendre els resultats de les recerques dutes a terme per la Universitat de Granada, cal veure de manera conjunta les dues parts de que consta aquesta recerca. En primer lloc, el reportatge "Secrets from the grave" de 2004 (Discovery Channel), i en segon terme, "Colón ADN - Su verdadero origen" de 2024 (Story Producciones). L'equip capitanejat pel Dr. Lorente és el mateix i en conseqüència, el fil argumental també ho és.

Com encaixarà la historiografia oficial aquesta qüestió és un misteri, però des d'aquest moment, s'ha obert un camí que ens ha de permetre fer caure tot un bosc d'enganys i falsedats.