Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Hemeroteca

» Setmana del 07/09/10 al 13/09/10

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

Refranyer

"El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malalts es moren i els bons prenen dany"

Editorial

Editorial: "Ens agrada la història perquè ens interessa el futur"
"El Partenó, avui, forma part del Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO. Nosaltres ja ho fem al segle XIV, quan l’anomenem Castell de Cetines i Pere III, el Cerimoniós, mana posar una guàrdia de ballesters per preservar aquest monument excepcional. D’això sembla que se’n diu avançar-se a la jugada o, menys esportivament, tenir visió de futur." Article d'en Jordi Peñarroja.    (.htm)

La marina catalana

Jordi Peñarroja: "El submarí de Monturiol va fracassar per catalanofòbia"
"Avui es compleixen 125 anys de la mort de Narcís Monturiol, pensador, polític i inventor, entre altres enginys, del primer submarí. L'historiador i escriptor Jordi Peñarroja presenta aquesta tarda la seva biografia atípica Ictíneus. Aventures, invents i navegacions d'en Narcís Monturiol a Figueres, ciutat natal del polifacètic geni." Article del diari EL PERIÓDICO del 06/09/10.    (.pdf)

Temps de guerra i repressió

Guardians del passat
"Jordi Miravet i l'associació Memorial 1714 son, en molts sentits, els guardians de la flama del peveter del Fossar de les Moreres de Barcelona. Lluiten per mantenir viva la memòria d'un país i per recuperar els fragments d'una història que, diuen, ens ha estat falsejada." Article del setmanari PRESÈNCIA del 03/09/10.    (.pdf)

La guerra de successió a la Conca de Barberà
"El segle XVII ve marcat per diferents convulsions i crisis, la més important la Guerra dels Segadors (1640-1659), a la que segueix la revolta dels Gorretes o Barretines2 (1687-89) i la guerra amb França, en el marc de la Guerra dels Nou Anys3 (1689-1697), sense oblidar els antecedents de la plaga de la llagosta (1686-88) i els allotjaments de tropes castellanes i la conseqüent càrrega d’imposicions. L’exèrcit estava mal pagat, mal alimentat i en conseqüència sense moral. A manca de proveïments de ferratge i palla per als animals, els prenien dels pobles on passaven." Article d'en Josep M. Grau i Pujol.    (.pdf)

Los refugios antiaéreos de Barcelona: Pasado y presente de un patrimonio arcano
"Barcelona va esdevenir durant la Guerra Civil la primera gran ciutat occidental de la història que, malgrat trobar-se en la rereguarda, va patir bombardejos aeris sistemàtics i massius contra objectius no militars. Aquesta circumstància va comportar que les institucions i la població barcelonines es mobilitzessin ràpidament per construir i habilitar túnels i cambres subterranis com a mitjà de protecció davant aquesta amenaça inèdita. El present article repassa la història d’aquests refugis i reflexiona sobre la seva situació actual i el seu valor patrimonial a partir de l’anàlisi d’alguns casos paradigmàtics." Article de n'Andreu Besolí Martín.    (.pdf)

Imaginari català

El monestir de Vallbona: Més de 850 anys de llibertat femenina
"Abans de 1156, grups d'homes i dones vivien la seva religiositat lliurement i austera, en la pobresa i la soledat, al bosc, sota el guiatge de Ramon de Vallbona, com es venia fent en d'altres punts d'Europa. eren les laures, paraula d'origen grec que significa camí i passatge. Algunes d'elles per millor control eclesiàstic, van ser afegides dins d'una orde religiosa, com el cas de Vallbona o Valldaura que van passar a l'orde del Cister, seguint els passos de Tart, el primer monestir cistercenc femení a França."    (.pdf)

Poetes catalans: Germans del nord (En els 350 anys del Tractat dels Pirineus)
"Amb el títol de Germans del Nord, i en el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus, en Florenci Crivillé, premiat enguany, 2010, amb un diploma en els 84ens Jocs Florals de la Ginesta d’Or del Rosselló, a Perpinyà, ens parla d'aquests moment tràgic en la història de la nostra nació. / ...l’hora és ja del retorn al sol poble, d’entreteixir lligams i, via fora!"    (.pdf)

Especial

Jaume I: L'home polític (3 de 5)
"Ja en temps de Jaume I, trobadors occitans com Guilhèm de Montanhagòl i Bonifaci de Castel•lana el criticaven tractant-lo de "dèbil" i el poeta musulmà originari de terres valencianes Ibn al-Abbar s'hi referia com "el tirà Yaqmu al-Barsaluni". En els nostres temps, historiadors com ara Ferran Soldevila no el van considerar un gran polític. Stefano Cingolani analitza la talla política de Jaume I a través de qüestions com les relacions amb Castella i França, l'abandó d'Occitània, per què va deixar escapar l'ocasió de nomenar-se rei de Catalunya, i la debatuda divisió dels regnes entre els seus fills. Més a http://www.bcn.cat"




 

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

Cal saber

Un motor de reacció català
"Un dels trets fonamentals, i alhora definitoris de la història de Catalunya és el seu procés d’industrialització, conegut com a Revolució Industrial, que apareix a inicis del s-XIX. Un procés industrialitzador que introdueix el maquinisme, en el que fins aleshores havia estat la producció artesanal." Article d'en Agustí Barrera i Puigví.    (.htm)


Hemeroteca / Darreres novetats

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós